El Govern combina carícies i pressió a ERC per tenir pressupostos, però res d'això no sembla moure, per ara, els republicans. Ningú vol trencar, tothom vol negociar i tothom diu que hi ha temps, però mentre no arriba la pista d'aterratge per asseure els socis a la taula, l'executiu de Salvador Illa no té garantits els 68 vots necessaris per tirar endavant el projecte de llei que va aprovar la setmana passada i que ja ha començat la tramitació parlamentària. A Palau diuen que "no hi ha pla B" i estenen la mà al principal soci de la investidura, disposats a obrir "totes les carpetes pressupostàries" per no abocar el país al "bloqueig". ERC respon que cal complir amb els acords signats i que, més enllà de bones paraules del president, el focus s'ha de situar a Madrid per moure el PSOE i la ministra María Jesús Montero per fer avenços en la recaptació de l'IRPF: "Aconsegueixin que l'acord es compleixi i hi serem".
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha donat el tret de sortida a les compareixences dels consellers al Parlament per exposar les prioritats de cada departament. Mentre continuen les conserves discretes amb ERC per mirar de desencallar la situació -el tràmit parlamentari dona aire als negociadors-, el conseller ha fet una defensa de la política de l'acord i ha tingut bones paraules per als republicans. "Ho torno a dir: complirem el 100% els acords d'investidura", ha afirmat, que ha recordat que "les grans coses" no s'aconsegueixen "d'un dia per l'altre", sinó que reclamen negociació i "els temps necessari". Així, s'ha mostrat satisfet de la feina feta fins ara amb els socis de la investidura, amb especial èmfasi en la reforma del sistema de finançament, i ha instat ERC a "no condemnar el país al bloqueig" i asseure's a la taula de negociació. "No es pot governar la Catalunya del 2026 amb els pressupostos de 2023", ha insistit.
Lligats els vots dels Comuns, totes les mirades se situen en els republicans, que volen gestos amb l'IRPF que vinguin de Madrid, més enllà dels compromisos de Palau. La intervenció de Josep Maria Jové ha estat purament política, per refermar la posició del partit en la negociació: "No negociarem si abans no hi ha garanties qe compliment en la recaptació de l'IRPF, que vam acordar a l'acord d'investidura". No és res nou, perquè els republicans fa setmanes que diuen el mateix. Tampoc és nou que el Govern digui que es compliran els acords, però és el Ministeri d'Hisenda que conitnua tancat en banda en la cessió de la recaptació de l'IRPF. Per això, ERC ha instat Dalmau -i, per extensió, Illa- a situar el focus en la Moncloa. "Han de posar pressió al PSOE; han estat incapaços de moure el PSOE, i això ens impedeix negociar els pressupostos", ha afirmat Jové, que ha assegurat que encara "hi ha temps". La primera prova de foc serà el 20 de març.
Les bones paraules, la voluntat d'entesa o els acords que, al marge dels pressupostos, s'han anat tancant no són prou per als republicans, que no els han agradat gens les paraules de la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, recomanat assumir el "principi de realitat" amb l'IRPF. Tampoc el missatge que enviava Montero la setmana passada, assenyalant que reclamar la recaptació del 100% de l'IRPF és una posició "extrema". Jové ha recomanat a Dalmau que "assumeixi el principi de realitat" i no pretengui governar el país com si tingués majoria absoluta i que no hi ha res més "extrem" que "abandonar la paraula donada". Per això, ha insistit perquè "donin garanties amb fets i no paraules" sobre la recaptació dels impostos, i tindran els vots republicans. El Consell de Política Fiscal i Financera previst per aquest més hauria de ser una cita important, on ERC espera moviments del govern espanyol.
Uns pressupostos "municipalistes"
En l'àmbit concret de Presidència, el pressupost sotal és de 1.051,2 milions d'euros, un 30,23% més que el 2023. Excloent la partida per la CCMA, que té unes característiques concretes, el pressupost és de 750 milions, dels quals la meitat -351 milions d'euros- es destina al suport directe als ens locals. "La primera prioritat del Departament és el món local; no podem deixar aquests diners al calaix, els hem de posar a disposició dels ajuntaments del país", ha remarcat el conseller Dalmau, que ha definit l'increment de recursos pel món local com un "salt històric". En el conjunt dels pressupostos, els diners destinats a polítiques vinculades als ajuntaments arriben fins als 7.700 milions d'euros. "Aquests són uns pressupostos municipalistes", ha assegurat. De manera més concreta, Dalmau ha destacat l'increment de recursos pel Fons de Cooperció Local, amb 39 milions d'euros més per arribar fins als 185 milions o l'increment del PUOSC, que arriba fins als 600 milions i que beneficiarà els municipis amb 450 projectes.
Aposta per la reforma de l'administració
Els pressupostos aposten per la reforma de l'administració, una de les prioritats del Govern i que pilota el Departament de la Presidència. En aquest sentit, es posa el focus en les Oficines d'Atenció Ciutadana i les delegacions territorials, amb 16,5 milions d'euros per obrir nous seus al Penedès, la Seu d'Urgell, Puigcerdà o l'Eixample de Barcelona, i iniciar-ne de noves a Tremp, Ciutat Vella, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Esplugues o Lleida. Els comptes posen el focus a simplificar i reduir tràmits, amb una partida de 6 milions d'euros per facilitar, per exemple, l'atorgament automàtic de llicències urbanístiques i ambientals a través de la IA. També amb pràctiques remunerades per captar talent, convocatòries de noves oposicions o la finalització de la nova web de la Generalitat. Dalmau ha assenyalat també l'aposta perquè el 012 funcioni també els caps de setmana i amb la posada en servei d'un equip d'oficines mòbil per arribar a tot el territori.
L'oposició veu uns pressupostos d'"extrema esquerra"
Pel que fa a l'oposició, poques novetats. Junts ha reivindicat el seu model de país en contraposició amb el que plantegen els pressupostos del Govern. La diputada Glòria Freixa ha advertit que són uns comptes que tenen el suport dels Comuns, que ha definit com "extrema esquerra", i ha alertat que aquest tipus de pactes són una "estratègia perillosa" i pot donar ales a l'extrema dreta. Freixa ha lamentat la submissió a Madrid i ha criticat que els comptes no canvien el model econòmic. També ha denunciat que els catalans paguen molts impostos i pateixen infrafinançament, i que la immigració tensiona els serveis públics, sobretot en municipis mitjans. També s'han oposat als pressupostos el PP i Vox, que han presentat esmenes a la totalitat. La CUP ha qüestionat també els comptes, que tenen l'aval de Foment i no dels socis d'investidura.
Els pressupostos de la Generalitat compten amb 49.162 milions d'euros de despesa prevista. Si finalment s'aproven, suposarà un increment de 9.126 milions, que representa un 22,8% més respecte els últims que es van aprovar, l'any 2023, i un 10,3% respecte del 2025. Un dels elements nuclears del projecte és la inversió del sector públic, que creix fins als 4.146 milions, bona part amb recursos propis, i que permet compensar la finalització dels fons Next Generation. "Creiem en la política d'inversions i marcarà el relleu que ens anirem passat a futurs governs", ha dit Dalmau. Com és habitual, el Departament de Salut és qui obté el pressupost més alt, amb 13.840 milions d'euros, seguit d'Educació i Drets Socials, amb 8.356 milions i 4.248 milions, respectivament.
