Si un governant ha d'anunciar una decisió impopular o que suposa trencar un compromís polític, ben segur que els assessors recomanen fer-ho un divendres en plenes vacances, situat com un entrepà entre l'eclipsi del segle i la Mare de Déu d'Agost. Això és el que ha fet el govern espanyol que, malgrat encara tenir trenta dies per prendre una decisió, ha anunciat l'allargament de la vida útil de la nuclear d'Almaraz.
Que els reactors d'aquesta central extremenya continuïn funcionant, com a mínim, fins al 2030 no és cosa menor. No només suposa trencar el calendari pactat pel mateix govern espanyol i les grans elèctriques fa set anys, sinó que, segurament, acabarà suposant un efecte cadena que inclourà també Ascó i Vandellòs.
El pacte amb les elèctriques
El 29 de gener de 2019 l'aleshores ministra Teresa Ribera i el big three de les energètiques -Ignacio Sánchez Galán, president d'Iberdrola, José Bogas, conseller delegat d'Endesa, i Francisco Reynés, president de Naturgy- van acordar el calendari de tancament de les nuclears. Les cròniques periodístiques del món parlen -literalment- d'un ni pa ti, ni pa mi, es permetia que cap reactor tanqués abans de complir quaranta anys, però tampoc no s'allargués més enllà del mig segle.
De fet, aleshores la patata calenta ja era Almaraz I. La central nuclear d'Extremadura tenia permís fins al 2020 i les tres propietàries tenien idees diferents. Iberdrola i Naturgy -sumaven el 60% de les accions- pretenien que s'allargués fins al 2023 mentre Endesa reclamava una dècada més.
Finalment, l'acord va incloure allargar els dos reactors d'Almaraz fins al 2027 i al 2028, tancar les centrals dels Països Catalans entre el 2030 i el febrer de 2035, i deixar Trillo per al maig de 2035.
- Almaraz I (Extremadura): Novembre de 2027 (Maig de 1981)
- Almaraz II (Extremadura): Octubre de 2028 (Març de 1983)
- Ascó I (Catalunya): Octubre de 2030 (Desembre de 1983)
- Cofrents (Comunitat Valenciana): Novembre de 2030 (Octubre de 1984)
- Ascó II (Catalunya): Setembre de 2032 (Març de 1985)
- Vandellòs II (Catalunya): Febrer de 2035 (Desembre de 1987)
- Trillo (Castella - la Manxa): Maig de 2035 (Maig de 1988)
L'Estat amnistia Almaraz
A diferència de Catalunya, l'Estat ha fet els deures en renovables. De fet, el 2025 -malgrat l'apagada-, el 54% de la producció elèctrica va ser amb fonts locals lliures d'emissions. Tanmateix, el discurs de les elèctriques va començar a virar a mesura que passaven els anys: no només començaven a reclamar replantejar el pacte, sinó que exigien que es rebaixés la fiscalitat que en grava la producció.
De cop, el tancament de les nuclears va passar a ser un nou front de la guerra cultural impulsada per l'extrema dreta i la dreta espanyoles. El PP reclamava allargar-ne la vida útil mentre Vox directament volia construir-ne de noves, emparant-se en el renaixement -més publicitat que real- d'aquesta font energètica, malgrat els elevats costos que suposa.
Per altra banda, Almaraz va passar a ser un element de batalla política en clau extremenya, un altre dels bastions històrics del PSOE que han caigut en mans de PP-Vox i on el tancament de les nuclears ha afavorit les aspiracions de les dretes.
Després de molts estira-i-arronsa, les propietàries de la nuclear extremenya van presentar una sol·licitud de pròrroga de tres anys. El Consell de Seguretat Nuclear ho va avalar el 16 de juliol i, malgrat que el govern espanyol tenia dos mesos per pronunciar-se, ha aprofitat la vigília de la Mare de Déu d'Agost per concedir l'amnistia.
Cap a un allargament en cascada?
La notícia de l'allargament es justifica per la situació energètica “excepcional i sobrevinguda” pel conflicte al Pròxim Orient i la guerra a Ucraïna. “Aquesta extensió limitada i conjuntural pot contribuir a moderar l'exposició de preus no previstos (…) mentre continuen desplegant-se les renovables i l'emmagatzematge”, apunta el Ministeri de Transició Ecològica en un comunicat. A més, asseguren que “no altera la data del tancament de tot el parc nuclear” prevista per al 2035.
La decisió, que amenaça de provocar una nova crisi interna per l'oposició frontal de Sumar, ha estat rebuda en satisfacció per sectors econòmics com la patronal Foment del Treball que reclama “aplicar ara el mateix criteri a Ascó I, Ascó II i Vandellòs II”. “Serà un efecte dominó, han pronosticat els alcaldes dels dos municipis.
Celebrem la decisió del Govern central de prorrogar el cicle productiu de la central nuclear d’Almaraz. És un pas en la bona direcció i confirma el que Foment del Treball defensa des de fa temps: la política energètica s’ha de basar en criteris tècnics, econòmics i de seguretat…
— Foment del Treball Nacional (@FomentTreball) August 14, 2026
En aquest sentit, fonts del Fòrum Nuclear -que aplega totes les empreses del sector-, ja ho van deixar clar a Nació fa mesos: tancament total o pròrroga general. Per Ignacio Araluce, aleshores president d'aquest lobby, fer-ho en només alguns casos suposaria un “greuge territorial i també encariria els costos perquè el mercat es faria molt més petit”. De fet, el PP de Catalunya -en boca de la diputada Eva García- ha reclamat a Illa que imiti el seu homòleg extremeny.
La Fundació Renovables, en un dur comunicat, ha considerat la decisió com un “error històric”. En aquest sentit, l'entitat ha assegurat que suposa una esmena a la totalitat de la política energètica de la darrera dècada.
Consideramos un error histórico la decisión del Gobierno de prolongar la vida de Almaraz.
— Fundación Renovables (@FRenovables) August 14, 2026
➡️Supone echar por tierra la política y planificación energética de la última década, comprometiendo la viabilidad de las renovables y de la electrificación a 2030.https://t.co/WrU1khV7Iw
Tenir en funcionament Almaraz -teòricament, les nuclears operen en continu- suposarà que augmenti la sobreoferta en les hores de màxima radiació solar i que els promotors de renovables -que són els que han trencat un mercat dominat per tres grans empreses- tinguin menys incentius per invertir.
De fet, el PSOE ha viscut tenallat arran d'una apagada que, en cap cas, va ser per manca de generació sinó per les dificultats -o els errors- de gestionar-ne un excés puntual. L'amnistia d'Almaraz, en un context en què tothom demana per fet l'arribada de PP-Vox a la Moncloa, obre de bat a bat la porta a allargar la resta de nuclears, també les de Catalunya i del País Valencià.
