Aquest dijous acaba el període d’exposició pública del Plater, una eina tant reivindicada com polèmica. El document que planifica la implantació de les energies renovables a Catalunya patirà un nou endarreriment. Concretament, segons va admetre aquesta setmana la consellera Sílvia Paneque, no s’aprovarà abans de l’estiu del 2027 i, per tant, després de les municipals. En aquest sentit, amb desenes d’ajuntaments en contra, el Plater amenaça en incendiar uns comicis que se celebraran el maig vinent i que suposaran, entre altres, un test sobre la força local de l’extrema dreta.
Segon període d’exposició pública
El passat 21 de juliol, a través d’una breu nota de premsa i cap declaració pública, el Govern va anunciar que hi hauria un segon període d’exposició pública. Es tractava d’un acord entre la mateixa consellera Paneque i les associacions municipalistes.
Fonts consultades per Nació, limitaven aleshores aquesta proposta a la necessitat d’un espai per tal d’avaluar com s’havien resolt les al·legacions -especialment per part dels ajuntaments- i la possibilitat de demanar nous canvis o matisos, sobretot a l’hora de determinar les zones aptes i prioritàries per a la instal·lació d’energia solar fotovoltaica.
A més, des del Departament de Territori s’insistia que la nova informació pública afectaria poc el calendari del Plater i que la seva aprovació tot just s’endarreriria algunes setmanes. Tanmateix, segons ha explicat la consellera aquesta setmana, els canvis seran més importants, tant en terminis com en contingut.
“Canvis substancials en el Plater”
Simplificant, hi ha tres grans tipologies d’al·legacions al Plater. En primer lloc, les que en demanen la retirada total -per exemple per part d’Unió de Pagesos- i que, en principi, no tindran cap mena de recorregut.
Per altra banda, les de matís. Municipis o entitats que demanen reconsiderar tant la quota de potència renovable a assolir -en general, reduir-la, però també hi ha ajuntaments que en demanen més- com sobretot reconsiderar l’afectació d’algunes zones. Es tracta de qüestions que requereixen un treball molt acurat i pel que semblava molt necessari que hi hagués un segon període d’exposició pública.
Ara bé, aquesta setmana la consellera Paneque també va admetre que hi hauria canvis més de fons, en un bloc d’al·legacions que es podrien batejar com de metodològiques. La titular de Territori va donar per fet que el Plater incorporaria també objectius a mitjà termini -per al 2030 i 2040- i no només per a mitjan segle. “Els municipis podran percebre-ho com una integració progressiva i no massiva”, assegurava després de la reunió del consell executiu. A més, aquesta proposta que també ha demanat el sector de les renovables, rebaixaria la tensió en aquells casos -no seran pocs- on la quota a curt termini ja estigui coberta.
Paneque també va posar sobre la taula dues qüestions que es podrien integrar al Plater: la revisió dels sòls agrícoles i també l’Estratègia Catalana del Biogàs 2030. En aquest sentit, una de les queixes d’alguns ajuntaments és que el Plater -centrat en eòlica i solar fotovoltaica- no té en compte els “esforços” assumits en altres renovables com la hidroelèctrica o el mateix biogàs. A més, sindicats agraris com Unió de Pagesos i JARC qüestionen l'afectació a regadius, malgrat que, en principi, és una qüestió blindada amb el decret de renovables aprovat l'any passat.
Rebaixar el límit d’afectació del terme municipal
El Plater proposa un topall del 5% d’afectació del terme municipal per instal·lacions d’energia solar fotovoltaica. Segons ha pogut saber Nació, Territori no descarta rebaixar-ho, per exemple al 4%. De fet, ja hi ha al·legacions que plantejaven modificar-ho.
L’entitat Renovem-nos -que reclama accelerar la transició energètica a Catalunya- considera que l’actual límit del 5% no contribuïa prou a reequilibrar les renovables, un dels objectius del pla. En aquest sentit, plantejava que fos d’un 3%, un fet que des de l’equip redactor veien pràcticament impossible de fer quadrar amb l’objectiu global d’eliminar totalment la dependència dels combustibles fòssils i nuclears. Des de Renovem-nos, a més, es reclamava tenir en compte com a indicador la potència per superfície (MW/km2) i no només la potència absoluta.
Aquesta entitat -juntament amb les patronals renovables, el Col·legi d'Enginyers i el Clúster de l'Eficiència Energètica- també han reclamat que el document tingui en compte les zones d'acceleració renovable incloses en la directiva europea. Les fonts consultades per aquest mitjà també consideren bastant possible que s'aprofiti aquest replanteig del document per incloure-ho.
Siguin aquests o altres canvis, Paneque va justificar en roda de premsa que per “seguretat jurídica” calia un segon període d'informació pública.
Aprovació a l’estiu del 2027
El Plater estava previst en la pionera llei de canvi climàtic aprovada el 2017 i que encara no s’ha acabat de desplegar. El document per planificar les renovables a Catalunya va començar-se a tramitar el 2021, malgrat que el gruix dels treballs ho van fer l’any següent amb Teresa Jordà com a consellera.
Ja amb el PSC al Govern, el Departament de Territori s’havia compromès a disposar d’un document inicial a finals de 2025 i amb la versió definitiva enguany. De fet, abans de l’actual període d’exposició pública, la directora de l’Icaen va recórrer totes les comarques del país per presentar-lo al consell d’alcaldes.
Sigui pel notable nombre d’ajuntaments que s’hi han mostrat contraris -els promotors d’un manifest contra el Plater asseguren tenir 270 adhesions- o per evitar que la qüestió impacti en les municipals, Paneque ja ha admès que la seva aprovació s’endarrereix des d'inicis fins a l’estiu del 2027 -i caldrà veure si acaba sent a la tardor-.
Si es compleixen els rumors insistents que la situen com a alcaldable del PSC a Girona -i que continua negant-, no només el procés de redacció i aprovació s’hauria allargat sis anys sinó que hauria passat per un total de quatre consellers.
