Totes les comarques de Catalunya, com va explicar Nació fa uns dies, ja coneixen la quota d'energia solar i eòlica que han d'assumir fins al 2050. En els pròxims dies es posarà en exposició pública l'esperat Plater, acrònim de Pla Territorial Sectorial per a la Implantació d'Energies Renovables, que pretén ordenar municipi per municipi els 48.000 MW renovables que Catalunya necessita instal·lar els pròxims 25 anys.
Un mínim de solar i eòlica per cada municipi
El del Plater, que es va anunciar el 2021 i es podria aprovar definitivament a inicis de l'any vinent, ha elaborat una cartografia d'espais viables i prioritaris per acollir parcs solars i eòlics. En el primer cas, s'ha marcat una àrea de més de 3.362 km2, dels quals només se n'acabaran utilitzant un 10%. És en aquesta diferència, que els ajuntaments tenen marge de maniobra per tal d'indicar on prefereixen ubicar les instal·lacions renovables.
Més enllà dels objectius comarcals, el document elaborat per l'Institut Català de l'Energia (Icaen), acaba establint mapes i quotes municipals. D'aquesta manera, cada població haurà d'assolir un mínim de potència solar fotovoltaica en teulades, en espais transformats com pantans, antigues pedreres o vorals d'autopistes, però també en zones agrícoles i naturals.
Aquest mínim -que aproximadament correspon al 10% de l'àrea viable a partir de l'anàlisi de 144 capes d'informació cartogràfica- serà un topall de seguretat per aquells municipis que fins ara han assumit una càrrega més gran en la transició energètica. Concretament, segons expliquen fonts del Departament de Territori, podran vetar nous projectes si ja han arribat al mínim fixat en el Plater.
El mecanisme no està concretat -cap municipi el supera i segurament no es produirà fins d'aquí a força anys-, però els promotors en seran conscients ràpidament, ja que el nou decret aprovat l'any passat obliga a presentar els projectes primer als ajuntaments abans de començar la tramitació. Sigui com sigui, serà la Generalitat qui controlarà el grau de compliment dels objectius per tal de vetar possibles projectes en zones saturades.
El torn dels ajuntaments
Tan bon punt es posi a exposició pública la versió preliminar del Plater, s'obrirà un termini de tres mesos -el doble que el mínim legal- per tal que els ajuntaments facin les seves al·legacions. Concretament, poden respondre acceptant la quota i els mapes municipals -ja els tenen d'ençà que Anna Camp, directora de l'Icaen, va visitar totes les comarques del país per presentar el pla- o bé proposant modificacions. En aquest sentit, els que rebutgin de ple la proposta tenen l'opció, com a màxim, de reduir la zona prioritària fins al 10% que garanteixi la possibilitat d'assumir l'objectiu mínim.
Des del Departament de Territori s'insisteix que és un instrument de planificació a llarg termini. Un element que ha d'orientar la iniciativa privada -però també la pública o la mixta- a l'hora de presentar projectes. Més enllà de les zones on instal·lar plaques i aerogeneradors, el document també marca passadissos per evacuar l'electricitat.
Més conflictes territorials o menys?
Més enllà de plataformes que s'oposen a qualsevol projecte de renovables, els darrers dies alguns ajuntaments ja s'han mostrat contraris als objectius fixats. Les Llosses (el Ripollès), Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) o diversos ajuntaments del Baix Empordà com Verges i la Tallada ja han alçat la veu en contra de la versió preliminar del document.
Més enllà de l'allau d'al·legacions que s'esperen els pròxims mesos, des de l'Icaen estan convençuts que el Plater no agreujarà els conflictes territorials. “Que hi ha comarques de Tarragona i l'Ebre que critiquen la manca d'aportació de Girona és una realitat existent”, apunten fonts del Departament de Territori. En aquest sentit, consideren que el document, més enllà d'encaminar els futurs projectes, ha de permetre reconduir els actuals malestars.
