Catalunya està lluny de complir els objectius de transició energètica. L'any passat, per exemple, només el 15,5% de l'electricitat consumida va ser coberta amb producció local i renovable. D'aquesta, una mínima part era de les comarques gironines. No en va, no hi ha cap parc eòlic en servei i la producció solar fotovoltaica -sense tenir en compte l'autoconsum- representa vora el 7%.
Tradicionalment, les mirades s'han centrat en l'Empordà per ser una de les regions del país més vinculades al vent. En aquest sentit, la situació actual -només s'ha autoritzat un parc eòlic a l'Albera, però encara no s'ha pogut desencallar així com un molí d'autoconsum al polígon logístic d'Amazon- contrasta amb els objectius fixats pel Govern. La planificació de l'Institut Català de l'Energia marca fins a 1.400 MW per a l'Alt Empordà, la sisena comarca amb una quota més alta.
També clau en fotovoltaica
Un dels elements que defineixen l'Empordà és la tramuntana. En aquest sentit, a més dels 1.400 MW previstos per a la comarca septentrional, el Plater marca un total de 568,7 MW per al Baix Empordà. En aquest segon cas, en el moment de redactar el document, no s'havia iniciat la tramitació de cap projecte. Actualment, tot just ha començat a caminar un petit projecte de quatre aerogeneradors i uns 22 MW de potència... que el 96% dels veïns de la Tallada van rebutjar en una consulta no vinculant.
En el cas de l'energia solar fotovoltaica, l'Alt Empordà -una de les comarques més grans del país- també hauran d'assumir un esforç notable. Concretament, el Plater els atribueix un total de 1.526 MW, dels quals un miler haurien de ser en prats, boscos i conreus -la resta en teulades i espais artificialitzats-. De fet, en el còmput total s'hauria de convertir en la cinquena comarca del país amb més potència l'any 2050.
El Baix Empordà, per la seva banda, té un objectiu més modest. Un total de 784,1 MW -la meitat en espais no transformats-, que suposarien una ocupació del 0,9% de la superfície comarcal -tres dècimes menys que la zona septentrional-.
Multiplicar per 20 els projectes
Al llarg dels darrers mesos, la directora de l'Icaen, Anna Camp, ha visitat totes les comarques del país per presentar el Plater als respectius consells d'alcalde. El document ja inclou en l'objectiu solar i eòlic aquells projectes en funcionament o que es tramitaven en el moment de la redacció -no té en compte, això sí, l'autoconsum-.
En aquest cas, l'Empordà mostra la gran diferència entre la realitat i la planificació. Si tots els parcs que s'han presentat s'acabessin connectant a la xarxa, tot just tindria una potència global de 191,8 MW, dels quals 179 a l'Alt Empordà.
Tenint en compte que el Plater reclama un total de 4.279 MW per a mitjan segle, encara seria necessari multiplicar per 22 aquells projectes que s'han presentat fins ara. Aquesta xifra, malgrat no ser la més alta, contrasta amb altres comarques productes com la Terra Alta (multiplicar per 2,8), el Segrià (x3,7) i les Garrigues (x5).
La proposta alternativa de la CUP
Fa anys que entitats com Renovem-nos clamen perquè les comarques gironines deixen d'estar a la cua de la transició energètica i s'equilibri un repartiment que, fins ara, han assumit bàsicament les Terres de l'Ebre, part de Ponent i zones de l'altiplà Central.
Entre les formacions que més s'oposen a l'actual model de desplegament de renovables hi ha la CUP. De fet, aquest dimecres presentaran un informe encarregat a la consultora Oicos amb el suport de la Diputació de Girona. El document aposta per assolir quasi el 40% de l'electricitat amb agrivoltaica -un model que tot just comença a germinar a Catalunya amb moltes limitacions-, un percentatge similar amb model convencional -però prioritzant espais ja transformats- i la resta amb plaques flotants en llacs, embassaments i canals.
“No és l’única solució per acabar amb els combustibles fòssils, però si sumem aquests terrenys detectats, les comunitats energètiques, les teulades en polígons i camps amb un retorn pels pagesos, a més d’eòlica participada en zones clau serem sobirans energèticament”, assegura Jordi Casas, diputat provincial de la CUP.
