La Generalitat ja té una cartera de renovables de quasi 60 MW. Inclou cobertes solars sobre equipaments, participacions en instal·lacions eòliques, centrals hidroelèctriques i parcs fotovoltaics sobre terreny. En aquest darrer cas, fins ara, es tractava de projectes impulsats per privats que L'Energètica comprava. Tanmateix, l'empresa pública també ha iniciat una segona via: la d'impulsar-los directament en zones degradades. El primer que es construirà serà a Ripollet, en un solar a tocar de les autopistes C-58 i AP7, i del centre comercial Baricentro.
Un solar de 3 hectàrees
El projecte del Vallès Occidental no és el primer a tocar d'autopistes. De fet, la direcció general de Carreteres -en coordinació amb L'Energètica- ja n'ha posat en marxa un a la C-32 a Santa Susanna i n'està construint un segon a Arenys, aprofitant l'espai que ocupaven els antics peatges.
En el cas de Ripollet, segons expliquen fonts de L'Energètica, és el primer que tramiten i realitzen la inversió de manera directa. Es tracta d'un solar de quasi 3 hectàrees de superfície, propietat de la Generalitat i situat entre Baricentro i l'autopista C-58, a la zona on aquesta autopista conflueix amb l'AP-7.
El parc tindrà una potència pic d'1,62 MW i generarà 2.500 MWh d'electricitat renovable, el consum d'un hospital petit com el Dos de Maig de Barcelona o 715 llars. La producció, que estalviarà 708 tones de CO2 anuals, s'injectarà directament a la xarxa per abastir el consum d’edificis i equipaments de la Generalitat.
Precisament, la direcció general d'Energia de l'executiu català ja ha donat llum verd al projecte amb la corresponent autorització administrativa prèvia i de construcció. En aquest sentit, L'Energètica -com qualsevol altre promotor- ha hagut de seguir la tramitació convencional. Això sí, el fet que estigui en una zona de domini públic viari fa que el projecte estigui exempt de llicència d'obres. Aquest fet permet accelerar els terminis d'unes obres que arrencaran a finals d'any i seran una realitat en sis mesos.
Un parc solar en un antic abocador
L’aprofitament d'aquestes parcel·les antropitzades és una de les prioritats estratègiques de L’Energètica. "Ocupar aquestes zones amb plaques solars és una condició necessària, encara que no suficient, per fer la transició energètica", explica Daniel Pérez, director general de l'empresa pública "És raonable que es reclami ocupar aquests espais primer i així ho estem fent, però en paral·lel necessitem fer molt més. El repte és majúscul i la crisi climàtica i geopolítica cada cop més greu", afegeix en declaracions a Nació.
De fet, un altre dels projectes en tramitació pretén aprofitar un antic abocador al Pla de l'Estany. La iniciativa, la primera conjunta amb una administració local, tindrà una potència d'uns 2,5 MW i suposarà instal·lar unes 4.500 plaques a la part clausurada del dipòsit de residus de Puigalter, entre els municipis de Banyoles i Porqueres.
Els pressupostos del 2026, pendents de desencallar, preveuen una partida d'1,1 milions per aquest projecte que es realitzarà conjuntament amb el Consell Comarcal del Pla de l'Estany. En aquest sentit, malgrat que diverses administracions proposen fer iniciatives similars, fonts de L'Energètica expliquen que cal analitzar-les molt tècnicament, ja que els parcs solars en antics abocadors acostumen a ser molt complexos.
