Mínimes tropicals i màximes per sobre dels 30 graus. Barcelona i l'àrea metropolitana afronten a finals de maig temperatures de ple juliol. En aquest context, l'AMB ha presentat les noves d'una xarxa de refugis climàtics que s'ha multiplicat per 15 en només cinc anys i que, per primera vegada, també inclou una cinquantena de comerços. Tot plegat, per reduir els riscos per a la salut especialment a mig milió de persones, aquella població metropolitana més vulnerable.
La xarxa arriba als 36 municipis metropolitans
La Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics arriba per primera vegada a tots els municipis -Barcelona no en forma part, ja que en té una de pròpia-. Enguany, seran un total de 319, 189 d'interiors i 131 d'exteriors (parcs i piscines). Es tracta d'un 31% més que l'estiu passat i més de 15 vegades més que el 2021, quan tot just eren una vintena.
Segons Guille López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, donen refugi a un milió i mig de persones. D'aquesta manera, excloent els veïns del municipi de Barcelona, el 86,7% dels ciutadans metropolitans en tenen un a menys de 10 minuts caminant.
Malgrat que per algunes persones poden ser relativament poc importants -ja que a casa seva o a la feina tenen bones condicions per suportar la calor-, un estudi de l'Institut Metròpoli calcula que un total de 526.000 veïns són especialment vulnerables als pics de temperatura.
Quins són els col·lectius més vulnerables?
En general, les persones grans, els infants, les dones embarassades i alguns malalts pateixen amb especial gravetat els efectes de la calor. L'índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), calculat per l’AMB i l'Institut Metròpoli, identifica per municipis i grups socials qui són.
- Residents en zones densament poblades amb escassetat d’espais verds.
- Població amb rendes baixes, menor proporció de població amb estudis superiors i població estrangera.
- Dones grans que viuen en habitatges relativament antics (del 1951 al 1980).
- Persones grans que viuen soles en habitatges antics (anteriors al 1950).
El poc més de mig milió de persones es reparteixen sobretot en nou municipis. Destaquen la ciutat de Barcelona amb 275.000 -la gran majoria a Ciutat Vella-, 133.000 de l'Hospitalet, 43.000 de Santa Coloma, 40.000 a Badalona i unes 20.000 més a Cornellà.
Per Guille López, “és necessari que l’AMB treballi la creació d’un pla metropolità de calor, que converteixi la resposta a les altes temperatures en una política pública estructural, capaç de protegir la ciutadania i adaptar-se a un escenari que s’intensificarà en les pròximes dècades”.
75 nous refugis climàtics
La xarxa agrupa instal·lacions que habitualment tenen una altra funció i que de manera excepcional ofereixen confort en períodes de temperatures elevades, sigui per mitjà de climatització o amb mètodes naturals com la presència de vegetació. N'hi ha d'interiors (equipaments municipals com biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, mercats, museus, poliesportius, etc.) i exteriors (parcs de gestió metropolitana o municipal i piscines públiques).
Aquesta temporada s’han afegit 75 nous refugis a la xarxa metropolitana, arribant als 319 espais (108 parcs, 188 equipaments i 23 piscines, en total un 31% més que la temporada 2025).
Un dels elements crítics dels refugis climàtics és que també es veuen afectats pel tancament per vacances. En el cas de l'AMB, dels 188 interiors un total de 138 estaran oberts entre setmana el mes d'agost, 61 el dissabte i 44 els diumenge. Això sí, si s'hi sumen els parcs i piscines la xifra puja a 270, 193 i 176, respectivament, fet que suposa que en el pitjor dels casos -un diumenge d'agost- el 55% siguin accessibles.
Segons l’AMB, la disponibilitat d’aigua per al rec és un dels factors que més influeixen en la capacitat dels refugis exteriors per dur a terme la seva activitat reguladora de les temperatures durant les onades de calor. En aquest sentit, durant la greu sequera dels darrers anys que impedia regar, l’estrès tèrmic era superior fins i tot al de carrers del voltant.
Comerços que actuen com a minirefugis climàtics
En els darrers anys en diverses ciutats com Barcelona, Igualada o Lleida s'ha començat a incorporar el comerç local i altres punts d'atenció al públic a les xarxes de refugis climàtics.
Per tal de fer-ho han de complir aquests requeriments:
- Oferir condicions adequades de confort tèrmic durant la fase activa dels refugis climàtics (1 de juny-30 de setembre) i durant episodis de calor.
- Permetre refugiar-se i descansar durant una estada breu.
- Pot posar a disposició de la ciutadania aigua potable, seients i, si escau, materials de lectura o espera.
- Declarar el compliment dels requisits mínims de confort tèrmic i accessibilitat durant l’horari comercial.
Aquest estiu també passarà a l'àrea metropolitana de Barcelona on una cinquantena d'establiments funcionaran com a minirefugis.
