Amb l'inici de l'estiu climàtic les temperatures ja es van disparar. Tot apunta que aquests tres mesos no seran fàcils i que, malgrat que no es puguin assolir els rècords de 2022 i 2023, enguany es repeteixi una estació més càlida que la mitjana, com ja va passar l'any passat.

Les temperatures extremes són un risc per a la salut, especialment per als col·lectius més vulnerables. És per aquest motiu que cada vegada tenen més importància els refugis climàtics. La Generalitat recopila aquests espais que inclouen piscines, centres cívics, biblioteques o poliesportius, per municipi o comarca. Tot i que la llista s'anirà actualitzant, actualment ja inclou uns 1.200 refugis climàtics arreu de Catalunya, ordenats per municipis i comarques.

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és un espai que ofereix un espai fresc a totes aquelles persones que no puguin aconseguir confort climàtic a casa seva. Poden ser de titularitat municipal o de la Generalitat -per exemple equipaments-, però també poden ser d'una entitat o, fins i tot, de propietat privada. Siguin espais interiors o exteriors, han de garantir una temperatura adequada -amb climatització o amb sistemes naturals-, ombra, aigua i espais d'estada.

El 2004 es va posar en marxa per primera vegada el pla operatiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut (POCS). Des d'aquell moment, es posa en funcionament cada any durant els mesos d’estiu.

On estan situats?

El llistat recopilat per Protecció Civil inclou quasi 1.200 refugis climàtics classificats per municipis i comarques. Si en buscar el nom d'una població no apareix al llistat, significa que no en disposa cap o que l'ajuntament no ha facilitat la informació a la Generalitat. Totes les instal·lacions també es poden visualitzar en el següent mapa interactiu.

400 refugis climàtics a Barcelona

A Barcelona ciutat el nombre de refugis climàtics ha passat en tres anys de 200 a 400. Enguany, per primera vegada, tots els barris de la capital catalana en tindran almenys un. Segons l'Ajuntament, un 99% de la ciutadania que té algun refugi climàtic a menys de 10 minuts caminant des de casa seva. Ara bé, els caps de setmana d'agost -quan l'oferta es redueix-, la cobertura es manté per sobre del 90%.

La xarxa metropolitana de refugis climàtics

Més enllà de Barcelona, la xarxa metropolitana de refugis climàtics tindrà enguany 244 espais, 58 més que l'estiu passat. Es tracta de 71 parcs, 151 equipaments i 22 piscines, que estaran en 31 municipis. Segons l'AMB donen cobertura a quasi 1,3 milions de persones i, per tant, el 80% dels ciutadans en tindran un a menys de 10 minuts caminant. Aquest percentatge augmenta fins al 82,5% als barris amb més població vulnerable a la calor.

Refugis climàtics a altres ciutats de Catalunya

• Girona ha anunciat un total de 249 refugis climàtics per aquest estiu entre equipaments, piscines i espais a l'aire lliure: parcs urbans, zones verdes i itineraris canins.
• Tarragona compta amb 33 espais considerats refugis climàtics en diferents punts de tota la ciutat (14 a l'aire lliure i 19 d'interiors), a més de dues fonts refrigerades, a disposició de la ciutadania, i les fonts d'aigua potable de la ciutat.
• Lleida augmenta a 60 el nombre de refugis climàtics per aquest estiu, 25 d'interiors i 35 d'exteriors: rambles, carrers, parcs i espais verds.
• Terrassa enguany ofereix 51 refugis climàtics -xarxa que inclou 20 parcs i jardins- mentre que Sabadell encara no ho ha fet públic.
• Manresa manté els vuit refugis climàtics de l'estiu passat: casals i equipaments municipals.