Barcelona tindrà aquest estiu 354 refugis climàtics i la resta de l'àrea metropolitana, 186 més. Ara bé, tots els barris patiran igual les calorades? Ni de bon tros. "És evident que el canvi climàtic és font de desigualtats", assegura Elena Domene, cap de l'àrea de sostenibilitat de l'Institut Metròpoli. Precisament, aquest centre ha estat el responsable d'elaborar un índex de vulnerabilitat que mostra com zones com el Raval pateixen la tempesta perfecta de nits on cada vegada és més difícil dormir.

L'antiguitat dels edificis és clau

Darrerament, es diu que el codi postal té més impacte en la salut que el genètic. "Això també passa amb la calor a l'estiu", assenyala Marta Villanueva, regidora de l'Ajuntament de Barcelona. El biaix de renda és clau i va absolutament lligat a l'antiguitat els edificis.

"Les promocions de l'època del desenvolupisme, entre les dècades dels 50 i els 70 del segle passat, tenien una qualitat molt baixa", recorda Domene. Concretament, eren pisos molt petits, amb molta exposició solar, amb materials i gruixos millorables així com aïllaments deficients.

Des d'aleshores, els codis d'edificació s'han tornat molt més exigents, però aquests canvis encara no es noten en aquests barris de les perifèries. "Tenir problemes econòmics i viure de lloguer fan quasi impossible la rehabilitació", admet la tècnica de l'Institut Metròpoli. A més, les subvencions per fer-ho vinculades als Fonts Next Generation sembla que han esdevingut una oportunitat perduda.

Els barris més vulnerables de l'àrea metropolitana

Més enllà de la renda i l'antiguitat de les edificacions, quins elements provoquen que un barri sigui molt vulnerable a les temperatures extremes? Elena Domene destaca el verd urbà, per la capacitat de refrigerar una zona de manera col·lectiva. De fet, és una qüestió amb molta menys desigualtat almenys a la ciutat de Barcelona.

També són clau les zones pacificades. "Calor, contaminació i soroll funcionen com una tríada", apunten des de l'Institut Metròpoli. "Com pots obrir finestres per ventilar si hi ha soroll o contaminació a causa del trànsit?", es pregunta retòricament.

Tot plegat ho han concretat en el denominat índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), elaborat per a l'Àrea Metropolitana per identificar les zones més crítiques. També inclou elements com els edificis en mal estat, la densitat de població o el desconfort energètic. "Ja hi ha més pobresa energètica a l'estiu que a l'hivern", apunta la regidora de Salut de Barcelona. Concretament, el 2022 la diferència se situava en cinc punts: 23 a 18%.

L'IVAC apunta dos eixos crítics: el Besòs -des de Badalona i Sant Adrià, part de Barcelona així com Santa Coloma-, el Llobregat -especialment l'Hospitalet- i també el Raval. En conjunt, sumen 525.000 habitants, dels quals més de 275.000 són a la capital catalana.  "No ens ha sorprès, però sí detectar seccions censals menys vulnerables que les del seu entorn", apunta Domene. L'explicació? La presència de promocions noves d'habitatges -bàsicament públiques- i estar a tocar de jardins o parcs fluvials. "En contextos de renda baixa, les solucions seran comunitàries o no seran", conclou la responsable de l'Institut Metropolità.