45,4 ºC: nou rècord absolut de calor a Catalunya

Nou rècord absolut de calor a Catalunya. El còctel format per una massa càlida d'origen africà i el vent de garbí han fet pujar els termòmetres fins a valors absolutament extrems, especialment a l'Empordà i a la resta de l'interior de les comarques gironines.

A manca de la validació definitiva, el nou rècord de temperatura a Catalunya l'ha marcat una estació de l'AEMET estatal a Figueres amb 45,4 ºC.

Per altra banda, dos observatoris del Servei Meteorològic de Catalunya de l'Alt Empordà han arribat a 45,1 ºC: el pantà de Darnius-Boadella i també Navata.

Són valors que superen sense pal·liatius els 43,8 ºC assolits a Alcarràs el juny de 2019. No ha estat un fet aïllat: almenys setanta estacions han superat els 40 ºC. Especialment a l'Empordà, Garrotxa, Gironès, Selva i Pla de l'Estany, però també a la Catalunya Central, Ponent i, fins i tot, zones interiors del Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès, entre altres.

El rècord català no només s'ha rebentat en els tres observatoris de l'Alt Empordà. També s'ha igualat o superat en aquestes estacions de la xarxa automàtica del Meteocat i en altres de la xarxa d'observadors meteorològics (XOM):

• Anglès: 44,8 ºC
• Artés: 44,4 ºC
• Banyoles: 44,2 ºC
• Castellnou de Seana: 44,0
• La Bisbal d'Empordà: 43,8 ºC

 

Els anteriors rècords de Catalunya

L'onada de calor del juny de 2019 va suposar batre l'anterior rècord oficial en dues ocasions. Primer a Artés (43,6 ºC) i després a Alcàrras (43,8 ºC). L'estiu del 2022, considerat globalment el més càlid, també es va arribar de nou als 43,6 a Vinebre.
 

Temperatures més elevades de la xarxa XEMA del SMC

El Servei Meteorològic de Catalunya té aquests valors com els oficials, bàsicament assolits el juny del 2019 i, en menor mesura, el 2021, 2022 i 2015. Es tracta d'estacions automàtiques –en molts casos amb més de 25 anys de funcionament- de la seva àmplia xarxa. “En podem controlar les condicions de l'entorn, el manteniment dels sensors i la qualitat de les dades”, explica Aleix Serra, cap de l'equip de control de qualitat de dades del Meteocat.

Això no vol dir que anteriorment s'haguessin registrat temperatures encara més elevades, especialment en les calorades del 1982 i el 1987. Són valors que el Meteocat ni dona per bons ni per dolents, per la impossibilitat de validar-los. Per exemple, els 45,0 registrats el 10 de juliol de 1982 a l'aeroport de Sabadell. Aquell mateix dia, a Sallent es va arribar a 44,0.
 

Com es valida una temperatura extrema?

El Servei Meteorològic de Catalunya compta amb un equip que revisa totes les dades de la xarxa d'estacions. “És una validació més o menys manual”, explica Aleix Serra a Nació. “En principi hem de comptar que són bones, però quan detectem un valor anòmal o una temperatura extrema, salten les alarmes”, afegeix.

De fet, una de les claus per tenir dades de qualitat és el manteniment dels observatoris. En el cas del Meteocat, cada estació es visita dues vegades per anys, es revisen i es calibren els sensors i, si convé, es canvien. Aquestes visites també han de tenir en compte si han variat les condicions ambientals, per exemple amb un canvi en la tipologia de conreu de l'entorn. De fet, en alguns casos, aquest fet ha estat per motiu per traslladar o desmantellar un observatori.

En cas d'un valor molt extrem o anòmal, l'equip de qualitat de dades del Meteocat revisaria si les estacions del voltant han tingut un comportament similar. També si concorda amb l'evolució de la resta del dia –hi ha valors cada mitja hora- i, si convé, es desplaçarien a l'observatori per testejar-ne la fiabilitat.