02
de febrer
de
2023, 14:15
Actualitzat:
14:17h
L'efecte illa de calor és l'increment de temperatura que pateixen les ciutats a causa de la superfície construïda, la manca d'humitat pel soterrament dels corrents d'aigua, el trànsit i els sistemes de climatització, entre altres. A l'hivern evita arribar a temperatures extremes, però a l'estiu augmenta l'impacte de les onades de calor, també sobre la salut. Ara, un estudi de l'ISGlobal xifra en 6.700 morts l'efecte illa de calor a les ciutats europees amb Barcelona liderant aquest rànquing.
Però, realment és tant potent l'efecte de l'illa de calor? Per fer-ho, es van estudiar els registres de temperatura de les ciutats i es van comparar amb àrees rurals de caràcterístiques climàtiques similars. A Barcelona, per exemple, la mitjana és d'1,09 ºC, però la diferència màxima pot arribar a 2,26. En ciutats com París la mitjana s'enfila als 2,54 ºC, mentre que també destaquen Split (2,12), Palerm (2,22) o Atenes (2,49).
Els resultats mostren que, de juny a agost del 2015, les ciutats europees van ser en mitjana 1,5ºC més calentes que les àrees del seu entorn. L'estudi de l'ISGlobal atribueix 6.700 morts prematures a l'augment de les temperatures urbanes, fet que representa el 4,3% de la mortalitat total durant els mesos d'estiu i l’1,8% de la mortalitat durant tot l'any.
1. Barcelona | +1,09 ºC | 363 morts | 14,8%
2. Màlaga | + 1,91 ºC | 113 morts | 12,4%
3. Madrid | +1,01 ºC | 559 morts | 12,3%
4. Palma | +0,88 ºC | 70 morts | 12,0%
5. Niça | +1,54 ºC | 116 morts | 11,7%
6. Sevilla | +1,26 ºC | 104 morts | 10,5%
7. Cluj-Napoca | +2,43 ºC | 71 morts | 10,4%
8. València | +0,89 ºC | 121 morts | 10,1%
9. Palerm | +2,22 ºC | 118 morts | 10,0%
10. Gènova | +2,29 ºC | 153 morts | 9,9%
Consulta aquí les dades completes de l'estudi Cooling cities through urban green infrastructure: a health impact assessment of European cities:
Al conjunt d'Europa es podrien evitar un terç de les morts (2.664), mentre que a Barcelona la xifra augmentaria fins al 60% (215 de les 363). De fet, la capital catalana no arriba al 8,5% de cobertura arbòria, una xifra però que queda molt per sobre d'altres ciutats com Alacant, Salònica, Atenes, Lisboa, Porto i París que se situen entre el 2 i el 5%.
L'estudi subratlla els beneficis substancials de plantar més arbres a les ciutats, encara que els autors reconeixen que això pot ser difícil en algunes ciutats a causa del seu disseny, i que plantar arbres ha de combinar-se amb altres intervencions com a teulades verdes o altres alternatives per a reduir la temperatura.
“El nostre objectiu és informar els i les responsables de les administracions locals dels avantatges d'integrar zones verdes en tots els barris per a promoure entorns urbans més sostenibles, resilients i saludables”, conclou Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de ISGlobal.
6.700 morts vinculats a l'illa de calor
L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre de recerca impulsat per la Fundació “la Caixa”, ha estudiat l'impacte de l'efecte illa de calor a l'estiu. Ho ha fet analitzant els mesos d'estiu del 2015 a 93 ciutats europees. Els resultats, publicats a la prestigiosa revista científica The Lancet, són contundents: el 4% de les morts –6.700 en global- es poden atribuir a la temperatura anormalment alta de les ciutats. D'aquestes, un terç es podrien evitar aconseguint una cobertura arbòria del 30%.Però, realment és tant potent l'efecte de l'illa de calor? Per fer-ho, es van estudiar els registres de temperatura de les ciutats i es van comparar amb àrees rurals de caràcterístiques climàtiques similars. A Barcelona, per exemple, la mitjana és d'1,09 ºC, però la diferència màxima pot arribar a 2,26. En ciutats com París la mitjana s'enfila als 2,54 ºC, mentre que també destaquen Split (2,12), Palerm (2,22) o Atenes (2,49).
Els resultats mostren que, de juny a agost del 2015, les ciutats europees van ser en mitjana 1,5ºC més calentes que les àrees del seu entorn. L'estudi de l'ISGlobal atribueix 6.700 morts prematures a l'augment de les temperatures urbanes, fet que representa el 4,3% de la mortalitat total durant els mesos d'estiu i l’1,8% de la mortalitat durant tot l'any.
Barcelona, la ciutat amb més morts
L'estudi estima per cada ciutat quants morts van ser provocats per l'efecte illa de calor i quin percentatge representen respecte la mortalitat total. Unes xifres especialment altes a les ciutats dels Països Catalans i de la resta de l'estat espanyol, d'Itàlia i també de Romania. Barcelona lidera aquest rànquing amb 363 morts, que representen quasi el 15% del total. També destaquen Màlaga, Madrid, Palma i Niça (12%) així com Sevilla, Palerm, Cluj-Napoca i València, al voltant del 10%.L'impacte de l'illa de calor, en dades
Ciutat | Increment mitjà de temperatura | Nombre de morts | % morts1. Barcelona | +1,09 ºC | 363 morts | 14,8%
2. Màlaga | + 1,91 ºC | 113 morts | 12,4%
3. Madrid | +1,01 ºC | 559 morts | 12,3%
4. Palma | +0,88 ºC | 70 morts | 12,0%
5. Niça | +1,54 ºC | 116 morts | 11,7%
6. Sevilla | +1,26 ºC | 104 morts | 10,5%
7. Cluj-Napoca | +2,43 ºC | 71 morts | 10,4%
8. València | +0,89 ºC | 121 morts | 10,1%
9. Palerm | +2,22 ºC | 118 morts | 10,0%
10. Gènova | +2,29 ºC | 153 morts | 9,9%
Consulta aquí les dades completes de l'estudi Cooling cities through urban green infrastructure: a health impact assessment of European cities:
L'impacte positiu dels arbres
L'estudi també estima la reducció de temperatures que es produïria –en definitiva, com es rebaixaria l'efecte illa de calor- augmentant la cobertura arbòria fins a un 30%.Al conjunt d'Europa es podrien evitar un terç de les morts (2.664), mentre que a Barcelona la xifra augmentaria fins al 60% (215 de les 363). De fet, la capital catalana no arriba al 8,5% de cobertura arbòria, una xifra però que queda molt per sobre d'altres ciutats com Alacant, Salònica, Atenes, Lisboa, Porto i París que se situen entre el 2 i el 5%.
L'estudi subratlla els beneficis substancials de plantar més arbres a les ciutats, encara que els autors reconeixen que això pot ser difícil en algunes ciutats a causa del seu disseny, i que plantar arbres ha de combinar-se amb altres intervencions com a teulades verdes o altres alternatives per a reduir la temperatura.
“El nostre objectiu és informar els i les responsables de les administracions locals dels avantatges d'integrar zones verdes en tots els barris per a promoure entorns urbans més sostenibles, resilients i saludables”, conclou Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de ISGlobal.