Quines malalties s'agreugen més per la calor? Aquesta ha estat la pregunta que ha intentat respondre l'estudi més exhaustiu realitzat fins el moment a partir d'analitzar 11 milions d'hospitalitzacions. Les altes temperatures disparen els ingressos de persones amb trastorns metabòlics i obesitat, però també les insuficiències renals, la sèpsia així com les intoxicacions per drogues, entre altres. "Ens sorprèn l'ampli ventall de malalties que s'agreugen per la calor", explica Hicham Achebak, investigador de l'ISGlobal i autor principal de l'estudi.
Nadons, gent gran i dones, els més afectats
L'estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona, un prestigiós institut de recerca impulsat per la Fundació "la Caixa", s'ha publicat a la revista Environmental Health Perspectives, la més important en epidemiologia. S'han analitzat 11,2 milions d'hospitalitzacions en els períodes estivals entre 2006 i 2019 i s'han creuat amb dades meteorològiques -calor i humitat-, però també de contaminació.
Com en la majoria d'aspectes, l'impacte de la calor és desigual per gènere i edat. Els més afectats? Els nadons, la gent gran -per sobre de 85 anys- i, de manera general, les dones. En aquest sentit, mentre els homes pateixen un augment d'ingressos molt focalitzat en lesions i altres causes externes, entre el sexe femení es dispara l'afectació en casos de malalties endocrines, respiratòries, infeccioses i urinàries, segons assenyala Hicham Achebak, en una trobada amb periodistes organitzada pel Science Media Centre.
Les malalties que es disparen amb la calor
Com es calcula l'impacte de la calor a les malalties? L'estudi de l'ISGlobal ha tingut en compte aquells dies amb temperatures extremes, quan les màximes han superat el percentil 95 -per tant, les jornades amb un 5% de valors més alts-. Per cada afecció, s'ha calculat l'augment, amb percentatge, d'hospitalitzacions respecte a les jornades estivals normals.
Augment d'hospitalitzacions segons malaltia
Quines són les més afectades? Les endocrines -especialment els trastorns metabòlics i l'obesitat (+97,8%), les vinculades a l'aparell urinari -especialment la insuficiència renal (+77,7%) i la infecció de les vies urinàries (+74,6%), la sèpsia (+54,3%) i les intoxicacions per drogues i altes substàncies (+47%). En canvi, les malalties cardiovasculars només augmenten entre el 10 i el 20%, fet que els responsables de l'estudi expliquen perquè moltes provoquen la mort en les 24 hores posteriors i no acaben amb hospitalització.
"En les persones amb obesitat, les respostes a la pèrdua de calor funcionen amb menys eficàcia, ja que el greix corporal actua com a aïllant, la qual cosa les fa més susceptibles als trastorns per calor", assenyala l'investigador de l'ISGlobal.
En conjunt, els ingressos augmenten un 10% respecte a la resta de dies d'estiu. Barcelona se situa per sobre la mitjana (+13,5%), mentre que Tarragona i Lleida se situen al voltant del 8% i Girona no hi arriba.
Les onades de calor no suposen un impacte extra
Més enllà de la calor extrema, quin impacte tenen la resta de condicions ambientals? La humitat relativa en té poca, segons explica Hicham Achebak, excepte en el cas de la bronquitis aguda i la bronquiolitis.
Més efecte causa la contaminació, especialment per les partícules PM2,5, que augmenta les hospitalitzacions en trastorns metabòlics i obesitat, però també diabetis.
En canvi, les onades de calor no suposen un perjudici extra. "Sense persistència, també es produeixen impactes similars", explica l'investigador. En aquest sentit, el Servei Meteorològic de Catalunya ja va canviar els avisos de calor l'any passat, passant de fer-ho per onades d'un mínim de tres dies a pics de calor d'una sola jornada.
"Per aquesta raó, creiem que els actuals sistemes d'alerta primerenca de calor-salut haurien d'activar-se no sols durant les onades de calor, sinó també durant temperatures extremes no persistents" afirma Joan Ballester Claramunt, investigador de l'ISGlobal i coautor de l'estudi.
I a mesura que avanci el canvi climàtic ens acostumarem a les temperatures extremes? No tindrem aquesta sort. "Caldrien segles o mil·lennis per adaptar-s'hi fisiològicament com han fet els escandinaus amb el fred", apunta Hicham Achebak. Això no vol dir que com a societat estiguem més preparats: "Tenim millors serveis sanitaris, els edificis més adaptats a la calor, però això són canvis socioeconòmics", afegeix el científic.