La comunitat científica japonesa ha descobert una reina formiga paràsita que s'infiltra en colònies alienes i manipula les obreres. Es tracta d'una investigació duta a terme per un equip de la Universitat de Kyushu, que ha documentat per primer cop com una reina paràsita és capaç de controlar químicament la resta d'obreres d'un formiguer fins al punt de fer-les matar la seva reina. L'estudi, publicat a la revista Current Biology i difós a través d’EurekAlert!, revela l'estratègia de parasitisme social per assumir el control de la colònia.
Les protagonistes d’aquest comportament són reines de les espècies Lasius orientalis i Lasius umbratus, conegudes al Japó com a “formigues de mala olor”. El primer pas que fan aquestes intruses, que busquen infiltrar-se en colònies de Lasius flavus o Lasius japonicus, és aconseguir que les obreres les acceptin com una més. Per fer-ho, la intrusa adquireix l’olor característica de la colònia interactuant amb les formigues obreres a l'exterior del niu. Les formigues “viuen en un món d’olors”, explica l'autor principal del treball, Keizo Takasuka, en declaracions a EurekAlert!.
El moment del matricidi
Quan la intrusa ja ha estat acceptada i pot moure’s pel niu sense aixecar sospites, inicia el seu pla: localitzar la reina resident i ruixar-la amb una substància d’olor penetrant i desagradable, identificada com a àcid fòrmic. Normalment, aquest compost s’utilitza com a defensa contra depredadors, però aquí funciona per enganyar les obreres. En sentir l'olor repulsiva, les obreres interpreten que la reina és una amenaça: "Això provoca que les filles, que normalment protegien la mare, l'ataquin com si fos una enemiga", detalla Takasuka.
En aquest moment, l'exemplar paràsit s'allunya temporalment per evitar que l'agredeixin a ella mateixa. Al cap d'una estona, torna per repetir el mateix procés diversos cops fins que les obreres, confoses per l'olor de la substància química, ataquen i maten la seva pròpia reina.
És ara quan la reina paràsita pot instal·lar-se definitivament al niu. A partir d’aquell moment, comença a pondre ous i les obreres passen a protegir-la a ella i la seva descendència com si fos la reina legítima.
Diferències entre espècies
L’equip d’investigació, en col·laboració amb Taku Shimada i Yuji Tanaka, va observar que no totes les reines paràsites actuen amb la mateixa rapidesa. Les de l'espècie Lasius orientalis, per exemple, necessitne ruixar la reina amfitriona fins a quinze vegades durant unes vint hores, de manera que el matricidi no es consuma fins passats quatre dies de tensió i agressions. En canvi, les Lasius umbratus són molt més expeditives: amb només dues aplicacions d’àcid fòrmic, les obreres reaccionen gairebé de manera immediata i desmembren la reina en poc temps. En ambdós casos, però, el resultat és el mateix.
Aquest comportament representa una nova variant de matricidi en formigues. L'autor principal del treball assenyala a EurekAlert! que aquesta troballa amplia el seu estudi sobre les estratègies evolutives que fan servir els paràsits per a assegurar la seva supervivència.
De cara al futur, els investigadors volen estudiar si aquest tipus de manipulació química es dona també en altres espècies de formigues o, fins i tot, en abelles socials.
