La combinació de partícules de la contaminació atmosfèrica estan associades a 146.500 morts prematures anuals a Europa, segons un estudi fet per l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal). Es tracta d’un dels resultats d’aquesta observació que, per primera vegada, fa una valoració a escala europea de la mortalitat a curt termini dels efectes de la barreja de múltiples contaminants presents en 31 països del continent. El treball també ha apuntat que els homes joves són més vulnerables que les dones per “probablement a causa d’una exposició més gran o a l’aparició més precoç”. Tot i això, l’anàlisi del centre de recerca ha puntualitzat que, especialment a partir dels 85 anys, el patró canvia.
L’estudi ha examinat per separat l’impacte de les partícules en suspensió PM2.5 (provenen del trànsit rodat), que ha atribuït a unes 79.000 defuncions. També les de diòxid de nitrogen (NO2), que s’emeten principalment a través dels tubs d’escapament, i s’han vinculat a unes 69.000 morts, l’ozó (O3) a unes 31.000 i les partícules en suspensió PM10 a unes 29.000. Els autors han matisat que no es pot fer la suma directament perquè sovint els contaminants “es presenten de manera simultània” i, per tant, els seus efectes “se superposen”.
El treball científic ha defensat les noves dades que aporten, ja que “la majoria d’estudis anteriors de gran escala es van centrar únicament en les partícules fines”. L’anàlisi dona “una visió més completa i realista dels riscos per a la salut”. Alhora, ha subratllat que “la majoria d’investigacions se centren només en les ciutats, deixant de banda les zones periurbanes i rurals” i també l’examinació per separat.
D’altra banda, l’estudi ha comprovat les dades diàries sobre els principals contaminants de l’aire a Europa amb la nova base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca. D’aquesta manera, suposa “una anàlisi més precisa de com l’exposició a curt termini als principals contaminants afecta de forma diferent segons l’edat, el sexe i la causa de mort”. Així, es van comprovar al voltant de 89 milions de morts registrades entre 2003 i 2019 en 653 regions europees.
L’exposició a curt termini a la contaminació pot desencadenar respostes fisiològiques agudes com ara la inflació sistemàtica, el desequilibri autonòmic i l’augment de la coagulació sanguínia. L’estudi s’ha publicat a Nature Health i ha comptat amb la col·laboració del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS). El coordinador de l’estudi i investigador de l’ISGlobal, Joan Ballester, ha posat en relleu que els resultats aporten “informació pràctica per protegit la població de manera més eficaç”.
