Confirmat: el planeta s'enfronta a un nou Niño. És més llenya al foc de l'escalfament global”, adverteix António Guterres, secretari general de l'ONU. En aquest sentit, l'Organització Meteorològica Mundial dona per fet que l'episodi serà intens i que agreujarà les sequeres i les fortes pluges a bona part del planeta i augmentarà les onades de calor.
Probabilitat del 80% aquest estiu
El Niño és el fenomen natural que més impacta en la variabilitat del clima global. Consisteix en un increment de la temperatura de la superfície del mar a les zones oriental i central del Pacífic equatorial. És la fase calenta del cicle ENSO (El Niño-oscil·lació del sud), mentre que la Niña representa la fase freda.
L'escalfament anormal d'aquesta zona del Pacífic provoca un canvi, inicialment, en la circulació oceànica, i posteriorment, de l'atmosfèrica. Com més intens sigui, més capacitat té d'influir en el conjunt del clima planetari.
Aquest dimarts, l'OMM ha assegurat que ja s'estan desenvolupant les condicions per un episodi del Niño -amb aigües “inusualment càlides” a la zona clau- fet que situa en un 80% les probabilitats que es produeixi entre juny i l'agost (20% de condicions neutrals i cap possibilitat d'una Niña). De fet, entre finals d'abril i mitjans de maig, la temperatura superficial del Pacífic equatorial ja s'acostava als llindars de referència.
Les probabilitats que el Niño s'allargui -com a mínim- fins al novembre superen el 90%. En aquest sentit, malgrat que encara hi ha certa incertesa sobre la intensitat i el pic del fenomen, els models apunten que serà com a mínim moderat i, possiblement, fort. És el que en els darrers mesos s'ha batejat com a “Superniño”, un terme que l'agència de les Nacions Unides evita “perquè no forma part de les classificacions operatives normalitzades”.
Un fenomen que se suma a l'escalfament global
El Niño és el principal fenomen natural que força l'augment de la temperatura del planeta. En l'actual context, amplifica els efectes de l'escalfament global tal com es va poder veure de manera clara el 2016 i el 2024. Ara bé, l'any passat, dominat bàsicament per la Niña, es va situar com el tercer any més càlid (+1,47 ºC respecte a l'era preindustrial) a tocar del segon.
D'aquesta manera, la combinació d'un canvi climàtic accelerat i un Niño potent fa pensar que la segona meitat del 2026 pot registrar valors encara superiors a la del període 2023-2025, on es van encadenar els tres anys més càlids d'ençà que hi ha registres (i, probablement, dels darrers 10-12.000 anys). Ara bé, tal com recorda en aquest article Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la UB, els efectes serien molt més evidents l'any vinent.
“La ciència és clara: El Niño arribarà a les nostres portes en els pròxims mesos amb un 90% de certesa. El món l'ha de tractar com l'alerta climàtica urgent que és”, assegura António Guterres. “Els impactes colpejaran encara més fort, arribaran encara més lluny i travessaran les fronteres amb una velocitat devastadora”, afegeix el secretari general de Nacions Unides.
“Hem de preparar-nos per a un episodi potencialment fort, que agreujarà la sequera i les fortes pluges i augmentarà el risc d'onades de calor tant a terra ferma com a l'oceà. El Niño més recent, del 2023-24, va ser un dels cinc més forts registrats i va influir en les temperatures globals rècord que vam veure el 2024”, afegeix Celesto Saulo, la màxima responsable de l'OMM.
Fins ara, segons recorda Martín Vide, els episodis més intensos del segle XX van ser els de 1957-58 i 1982-83. Recentment, el del 2015-2016 es considera el més fort, tot i que el de 2023-2024, combinat amb els efectes de l'escalfament global, va provocar una anomalia de la temperatura global que es va enfilar fins als +1,60 ºC respecte a l'era preindustrial.
10 coses que cal saber del Niño
-
Definició i durada: el Niño és un fenomen caracteritzat per l'escalfament de la superfície oceànica al Pacífic Equatorial central i oriental; es produeix cada dos a set anys i dura entre nou i dotze mesos.
-
Cicle de desenvolupament: generalment comença a formar-se entre març i juny, assoleix la seva màxima intensitat entre novembre i febrer, i els seus efectes globals són més notables durant el segon any.
-
Variabilitat de l'impacte: els efectes de cada esdeveniment són únics i varien segons la intensitat, la durada, l'època de l'any i la interacció amb altres factors climàtics naturals (com el dipol de l'oceà Índic).
-
Importància de la intensitat: qualsevol categoria del Niño (feble, moderat, fort o molt fort) és significativa, i fins i tot un esdeveniment moderat augmenta el risc de patir extrems meteorològics.
-
Vincle amb el canvi climàtic: no hi ha proves que el canvi climàtic el faci més freqüent o intens, però sí que pot amplificar els seus impactes (com onades de calor o pluges torrencials) en haver-hi més energia i humitat a l'atmosfera i l'oceà.
-
Regions amb augment de pluges: tradicionalment s'associa amb un increment de les precipitacions a parts del sud de Sud-amèrica, el sud dels Estats Units, la Banya d'Àfrica i Àsia central.
-
Regions amb augment de sequera: sol provocar condicions més seques a Amèrica Central, el nord de Sud-amèrica, el Carib, Austràlia, Indonèsia i zones del sud d'Àsia.
-
Impacte en els huracans: alimenta els huracans al Pacífic central i oriental, però dificulta la seva formació a l'Atlàntic, on la NOAA preveu una temporada per sota del normal per a aquest any.
-
Previsions regionals: els models ja preveuen pluges inferiors a la mitjana al nord de la Banya d'Àfrica i al sud d'Àsia (monsó), a més d'un ambient més sec i càlid a Amèrica Central.
-
I a Europa? Els efectes al Vell Continent són indirectes i difícils de preveure. La distància respecte al Pacífic equatorial provoca que la influència sigui a través d'efectes dominó i, a més, l'oceà Atlàntic té capacitat de distorsionar-ho. Això sí, en cas d'un episodi intens, es poden esperar a la conca mediterrània temperatures encara més elevades i una major probabilitat d'episodis pluviomètrics extrems.
