L'estiu de 2023 el secretari general de l'ONU ho va advertir: “Hem passat de l'era de l'escalfament global a la de l'ebullició global”. Temps més tard, aquelles paraules s'han confirmat en dades. El planeta ha encadenat els tres anys més càlids, un trienni “excepcional” on la mitjana de temperatura s'ha situat per sobre del temut llindar dels 1,5 ºC. De fet, els científics del projecte europeu Copèrnicus pronostiquen que es podria superar de manera permanent abans d'acabar la dècada.
El tercer any més càlid
El 2025 es va tancar amb un escalfament d'1,47 graus respecte a l'era preindustrial. Es tracta d'una xifra pràcticament idèntica a la de 2023 -només una centèsima més freda- i superada més clarament per l'any passat, quan l'escalfament es va disparar fins als 1,60 graus, un valor absolutament fora d'escala.
“Ha estat un altre any excepcional per al planeta”, assegura Samantha Burgess, una de les responsables del projecte europeu Copèrnicus. De fet, per primera vegada d'ençà que hi ha dades s'ha viscut un trienni amb un escalfament mitjà per sobre del llindar d'1,5 graus de l'Acord de París. “És una fita gens desitjada”, admet Mauro Facchini, representant de la Comissió Europea. “Les nostres dades mostren que el canvi climàtic és dramàtic”, afegeix Florian Pappenberger, director general de l'ECMWF, l'agència meteorològica continental.
La Niña no frena l'escalfament global
Entre l'estiu del 2023 i el del 2024 el planeta va estar dominat pel Niño. El fenomen de variabilitat climàtica natural més important aporta una dècima d'escalfament suplementari. L'any passat, en canvi, va estar dominat primer per condicions neutrals i després per una Niña feble.
Malgrat aquest fet, el 2025 pràcticament va empatar com el segon any més càlid i, de nou, més del 90% de la superfície terrestre es va situar per sobre de la seva temperatura mitjana, especialment a les zones polars. L'impacte de la Niña va refredar el Pacífic Equatorial, però no va evitar que els oceans en conjunt continuessin amb valors molt elevats.
“La crema de combustibles fòssils augmenta les temperatures globals i locals, fa créixer el nivell del mar i disminueix l'extensió del gel polar i de les glaceres”, destaca Samantha Burgess. En aquest sentit, la inèrcia de l'escalfament global és tan potent que el 2025 tingui un escalfament clarament superior (1,47 ºC) a la del 2016, penúltim any amb Niño i quart any més càlid (+1,32).
I el 2026, què?
El balanç anual arriba en un hivern que a Europa és marcat pel fred i la neu. En canvi, el gener al conjunt del planeta és càlid i els deu primers dies van superar l'anomalia d'1,5 graus respecte a l'era preindustrial. “El que importa és el context global”, apunta Burgess. Ho exemplifica Carlo Buontempo, director del projecte Copèrnicus, davant de periodistes de tot el món: “Les muntanyes pròximes a Barcelona aquests dies estaven emblanquinades, un fet inusual, però no excepcional”, explica el climatòleg italià resident a Terrassa. “Sempre cal obrir el focus, tant regionalment com temporalment”, sostenia.
Però com serà aquest 2026? Els responsables de Copèrnicus eviten fer previsions. “És difícil saber si tenim un altre episodi del Niño a finals d'any o ja de cara el 2027 o el 2028”, assenyala Buontempo. “El que tenim clar és que la tendència es manté i que continuarem per sobre la mitjana”, afegeix Burgess. De fet, els onze darrers anys han estat els onze més càlids:
Els 15 anys més càlids (anomalia respecte a l'era preindustrial)
- Any 2024: + 1,60 ºC
- Any 2023: + 1,48 ºC
- Any 2025: + 1,47 ºC
- Any 2016: + 1,32 ºC
- Any 2020: + 1,31 ºC
- Any 2019: + 1,28 ºC
- Any 2017: + 1,22 ºC
- Any 2022: + 1,18 ºC
- Any 2021: + 1,15 ºC
- Any 2018: + 1,14 ºC
- Any 2015: + 1,14 ºC
- Any 2010: + 1,01 ºC
- Any 2014: + 0,99 ºC
- Any 2005: + 0,97 ºC
- Any 2013: + 0,95 ºC
En aquest sentit, la tendència actual porta a concloure que el temut llindar d'1,5 graus -fins ara només superat el 2024-, s'assolirà de manera permanent a finals de la dècada. De fet, un dels mètodes utilitzats -que analitza les dades de les tres darreres dècades- ho fixa per al març de 2029. Cal recordar que quan es va signar l'Acord de París -ara fa una dècada- no es preveia fins al 2042.
“Tenim clar que en poc temps entrarem a una etapa de superació d'aquest escalfament crític i que caldrà gestionar-ho. Per tal que els impactes siguin o no irreversibles importa tant l'escalfament màxim que s'arribi, però també el temps que estiguem per sobre dels 1,5 graus”, conclou Buontempo.
