La Terra és un sistema molt complex i els seus processos no són gens simples. Ho mostra aquesta investigació internacional liderada per científics catalans que ha constatat un efecte positiu dels incendis. Concretament, el fum dels focs tropicals fertilitza amb fòsfor la selva amazònica i permet compensar parcialment la pèrdua de carboni.
Un efecte col·lateral positiu
En general, els incendis tropicals es consideren un greu impacte per als ecosistemes. Provoquen desforestació, la pèrdua de biodiversitat, alliberen CO2 a l'atmosfera i redueixen la capacitat de fixar-lo. Ara bé, una recerca internacional liderada per l'enginyer forestal Adrià Descals publicada aquest dimarts a la revista Nature Geoscience ha descobert un efecte col·lateral positiu quan es cremen els tròpics.
“El fòsfor és un nutrient limitant per a la vegetació tropical. Quan n’arriba una aportació addicional amb el fum, observem un augment de la fotosíntesi i del creixement de les fulles -xifrat entre un 15 i un 33%-, cosa que permet als arbres aprofitar millor la llum solar i capturar més carboni atmosfèric”, explica Descals, actual investigador Marie Curie de la Universitat d’Anvers i que pertanyia al CREAF i al CSIC en el moment de l’estudi.
En concret, segons els científics, cada mil·ligram extra de fòsfor per metre quadrat implica, de mitjana, en un increment anual de 7,4 grams de carboni emmagatzemat. Tenint en compte les grans dimensions de la conca amazònica aquest efecte descobert suposa una quantitat de carboni “molt rellevant”. Ara bé, com aclareix el mateix investigador, aquest efecte inesperat “no arriba a compensar del tot les emissions ni les pèrdues ecològiques associades als incendis i a la desforestació”.
Vint anys de dades de satèl·lit
Els investigadors han combinat vint anys de dades de satèl·lit (2001–2021), incloent-hi indicadors directes de l’activitat fotosintètica de la vegetació, amb mesures de camp i models atmosfèrics que simulen el transport del fum a llargues distàncies. Aquesta aproximació ha permès als investigadors identificar un gradient clar: les zones de selva amazònica intacta que reben més fum -hi ha un gradient en funció de la distància- presenten una productivitat fins a un 22% més elevada.
La majoria dels incendis del continent llatinoamericà es concentren al denominat “arc de la desforestació”, la zona del sud de l'Amazònia brasilera en forma de mitja lluna i uns 500.000 km2 on la tala i l’ús del foc per convertir el bosc en terres agrícoles s’intensifiquen durant l’estació seca. Els resultats mostren com el fum és capaç de viatjar milers de quilòmetres des d’aquesta regió fins a l’interior de la selva intacta. Els aerosols que conté el fum, que entre altres compostos tenen fòsfor, es dipositen sobre el bosc tant a través de la pluja com de les cendres. En cobrir el sòl, aquest nutrient acaba absorbit per arrels i les fulles. L'estudi -que troba diferències en funció de la distància a la zona dels incendis- constata que aquest procés té més capacitat de fertilització que la pols d'origen saharià.
L'augment dels incendis no és positiu
L'augment dels incendis d'origen humà no és positiu, aclareixen els científics. De fet, l'Amazònia s'acosta perillosament a un dels denominats punts d'inflexió climàtics, una degradació irreversible amb efectes que es poden retroalimentar.
Ara bé, l'estudi publicat a Nature Geoscience sí que mostra com els ecosistemes estan fortament interconnectats, fins i tot a través de la contaminació atmosfèrica. Mentre els incendis alliberen grans quantitats de carboni a escala local, el fum pot augmentar la capacitat d’absorció de CO2 dels boscos intactes situats a centenars o milers de quilòmetres de distància.
“Aquests resultats són crucials per millorar els models climàtics. Si volem predir amb precisió com els boscos tropicals frenaran l'escalfament global, hem de tenir en compte factors invisibles com el transport de nutrients a través del fum”, conclou l'ecòleg Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, coautor de l’estudi i un dels màxims referents internacionals en aquest àmbit. De fet, la investigació reforça la idea de la importància de l'aportació externa de nutrients per tal que l'Amazones continuï sent un dels grans embornals globals de carboni, element clau per frenar l'acceleració del canvi climàtic.
