La península Ibèrica ha patit aquest estiu una onada d'incendis que ha disparat fins a les 650.000 hectàrees la superfície cremada d'enguany. A escala planetària no és una excepció, ja que en els darrers anys s'han viscut episodis similars a Califòrnia, Xile, el Canadà, Austràlia i a la Mediterrània oriental, entre altres punts. Els grans incendis forestals -cada vegada més freqüents i devastadors- també provoquen una nova conseqüència: els boscos tarden cada vegada més a recuperar-se i, en alguns casos, pot acabar suposant el declivi forestal.
El 2010, el punt d'inflexió
Els incendis forestals s’han tornat molt més freqüents i intensos arreu del món, especialment els de gran escala, que són els més destructius. Aquesta tendència ha provocat canvis importants en l’estructura i el funcionament dels boscos, fet que acaba provocant que tardin més temps a recuperar-se. Aquestes són les conclusions d’un estudi internacional amb la participació del català Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, publicat a la revista Nature Ecology & Evolution que ha analitzat 3.281 incendis superiors a les 1.000 hectàrees arreu el món de les dues darreres dècades.
Els investigadors identifiquen el 2010 com el punt d'inflexió, coincidint amb una acceleració del canvi climàtic. En aquest sentit, amb el canvi de dècada els incendis van passar a ser més severs i afectar àrees més extenses, sobretot a les regions àrides i a les boreals. En aquest sentit, els “punts calents” al conjunt del planeta són l'oest de Nord-amèrica, el sud-est d'Austràlia, el nord de Sud-amèrica, el sud d'Àsia i part de Sibèria.
L'estudi no ha incorporat dades dels boscos mediterranis, però l'investigador Josep Peñuelas assegura a Nació que “van en la mateixa línia”. “Tarden més a recuperar-se pels mateixos factors: incendis més intensos, menys aigua al sòl i menor adaptabilitat de les plàntules”, puntualitza.
Quasi el doble del temps de recuperació
Els boscos tarden normalment uns quatre anys de mitjana a recuperar-se. En canvi, en els “punts calents” identificats necessiten entre 4 i 5 mesos addicionals per recuperar la densitat de vegetació, ja que aquesta depèn de la taxa de supervivència de les llavors: com més sec i calorós és un ecosistema, menys supervivència.
D’altra banda, per recuperar l’estructura del dosser forestal, que és la capa superior del bosc formada per les copes dels arbres, els boscos necessiten entre 3 i 4 mesos més, entre altres motius perquè pateixen més escassetat hídrica i creixen més lentament. Finalment, necessiten entre 3 i 4 anys extres per recuperar la productivitat primària bruta, que és l’energia total generada per les plantes mitjançant la fotosíntesi abans de gastar-ne una part en respirar. “Si baixa aquesta productivitat, també es perd capacitat perquè un bosc emmagatzemi carboni atmosfèric”, alerta Peñuelas.
Els boscos boreals, formats per coníferes perennes, són els més afectats. Menys d’un terç es van recuperar completament en set anys, mentre que els boscos tropicals humits de fulla ampla van mostrar una recuperació més ràpida. “Les coníferes tenen un creixement més lent i menor capacitat de rebrot després d’incendis extrems”, explica l'investigador del CREAF.
Rècord d'emissions de carboni vinculades als incendis
Més enllà de les dificultats de regeneració que poden comprometre la tasca com a embornals de carboni, els incendis extrems també suposen emissions directes. Aquest estiu, de fet, s'ha produït un rècord de CO2 alliberat, segons les dades del projecte Copèrnicus d'una sèrie amb més de 20 anys.
Una xifra de 12,9 megatones de carboni -per comparar-ho, cada any Catalunya n'emet unes 40-, que superen els anteriors valors més alts: les 11,4 del 2003 i del 2017. El rècord està molt vinculat a l'onada d'incendis de l'agost a l'estat espanyol -especialment a Galícia i a la Regió de Lleó-, ja que fins a l'agost el total d'emissions a la Unió Europea més el Regne Unit se situava per sota la mitjana.
“A més dels incendis forestals, també el transport de fum a llarga distància des del Canadà, la contaminació per ozói les intrusions de pols sahariana han contribuït a un estiu molt mogut pel que fa al monitoratge de la contaminació atmosfèrica”, apunten des del Servei de Monitorització de l'Atmosfera Copernicus.
