Ja fa molts anys que l'escalfament global contribueix a l'avançament de la primavera. A major temperatura, les fulles surten abans. L'ecòleg català Josep Peñuelas, un dels més influents en el seu àmbit, va demostrar-ho primer a escala local al Montseny i després en l'àmbit global. Tanmateix, en els darrers anys s'ha posat sobre la taula un nou factor: la manca d'aigua. Un nou estudi constata com la sequera frena l'avançament de la sortida de les fulles.

Entre 1,24 i 2,27 dies d'endarreriment

L'augment de la temperatura, inicialment, provocava un gran efecte en l'avançament de la primavera. “Fa 40 anys per cada grau de temperatura que pujava podia afectar fins a cinc dies”, explica Josep Peñuelas, investigador del CREAF, en una conversa amb Nació.

Els darrers anys, tanmateix, aquest efecte s'ha modulat fins als 2 o 2,5. En part, segons els científics, per la mateixa adaptació de les plantes, però també s'ha anat constatant l'impacte de la manca d'aigua. “Alguna vegada ja ho havíem insinuat, especialment a la península Ibèrica, però ara ho hem pogut demostrar en l'àmbit global”, explica Peñuelas.

En aquest sentit, recentment, han publicat amb investigadors de centres de recerca de la Xina i els Estats Units un article a la revista Nature Climate Change, del grup de la prestigiosa Nature. El treball constata que la manca d'aigua frena l'avançament de l'augment de temperatura entre 1,24 i 2,27 dies al conjunt de l'hemisferi nord.

Concretament, la vegetació s’afebleix, redueix la fotosíntesi i tarda més a reactivar-se a la primavera. Per l’altra, el sòl reté menys aigua i, si no recupera prou humitat abans que comenci la primavera, les plantes no disposaran del recurs hidric necessari per créixer amb normalitat.

Ecosistemes cada vegada més desequilibrats

Josep Peñuelas és un dels investigadors catalans més citats en publicacions científiques. Admet que quan es va interessar en la fenologia -la ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles vitals dels éssers vius- el seu entorn ho considerava “collonades” -una expressió empordanesa que Josep Pla va fer cèlebre-.

• Catalunya pot patir una megasequera les pròximes dècades
• Les tempestes frenen la caiguda dels embassaments
• La sequera ja està superada: és possible evitar noves crisis?

Tanmateix, aquests canvis en el calendari tenen moltes més implicacions de les que sembla i poden provocar efectes de retroalimentació. Les plantes que tenen dèficit d'aigua acaben fixant menys CO2 a l'estiu, això acaba generant unes condicions meteorològiques més seques i acaba contribuint a una aridificació del paisatge.

Ara bé, una de les grans preocupacions dels ecòlegs és la dessincronització dels calendaris, és a dir, que les plantes comencin a fer fulla abans que es desenvolupin els insectes o arribin les migracions. “Hi ha relacions que es trenquen”, explica Peñuelas, que posa com a exemple que la mallerenga carbonera cada vegada pateix més per trobar aliments. “Aquests canvis provoquen que molts perdin i pocs guanyin”, conclou l'investigador del CREAF.

La importància de la ciència ciutadana per als estudis científics

Un dels treballs pioners de Josep Peñuelas, ara fa més de dues dècades, es va basar en el que ara s'anomena ciència ciutadana. Concretament, va utilitzar les observacions d'un mestre de Cardedeu -Pere Comas- que anotava la sortida de les fulles dels arbres, l'arribada dels ocells migradors o l'aparició d'espècies. “Era un treball local que ens va obrir els ulls i que quan vam convertir en article científic va tenir un impacte global”, rememora l'ecòleg del CREAF.

En aquest sentit, més de vint anys després, la ciència ciutadana ha esdevingut cada vegada més habitual. A Catalunya existeix l'observatori RitmeNatura, que combina registres de teledetecció amb dades directes de canvis en els cicles de les plantes. Coordinat pel CREAF i amb la col·laboració del Meteocat ja acumula 100.000 observacions fenològiques en cinc anys.

“És magnífic pels voluntaris que hi participen, però és extraordinàriament útil per a la comunitat científica”, destaca Peñuelas. En aquest sentit, les dades disponibles s'han multiplicat -entre altres gràcies als dispositius mòbils-, però també els equips de recerca compten amb eines molt potents per tractar-les i aprofitar-les.