Amb els embassaments al 80%, pot semblar estrany parlar de sequera. Però Catalunya tornarà a patir crisis hídriques que seran semblants o pitjors a la patida recentment. En aquest sentit, el Meteocat ha constatat que la del període 2021-2024 és la més greu d'ençà que es tenen registres i que en zones com el Garraf i el Penedès va tenir capacitat de modificar el paisatge. En aquest sentit, el Servei Meteorològic de Catalunya adverteix que “és molt plausible” que el país acabi patint una megasequera en les pròximes dècades.
Què és una megasequera?
Una megasequera -megadrought en anglès- és un fenomen que no és fàcil de definir. Tanmateix, un article a Nature va marcar-ne els estàndards actualment més acceptats. Ha de ser un d'una intensitat mai vista en una zona concreta en l'època instrumental, amb una durada que trenqui rècords, en un context de fortes anomalies de la temperatura marina i on es produeix un forçament climàtic. “Sense aquesta alteració del clima, les megasequeres no serien possibles”, explica Vicent Altava, tècnic de Recerca i Modelització del Meteocat.
En aquest sentit, Catalunya ja va patir una megadrought a inicis del segle XIX, entre el 1810 i el 1840. Era les darreries de la denominada Petita Edat del Gel, un refredament abrupte que es va iniciar al segle XIX i que va provocar uns canvis de patrons atmosfèrics que, en el cas de la Mediterrània, va intensificar com mai els períodes d'escassetat de pluja.
I les crisis hídriques de les darreres dècades es poden qualificar de megasequera? Un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya conclou que, almenys a Barcelona, no ho va ser. Ho compara amb la sèrie històrica iniciada el 1787 així com amb megadroughts recents a altres territoris de clima mediterrani com Xile, Ciutat del Cap (Sud-àfrica) i Perth (Austràlia).
Ara bé, hi ha una regió catalana on l'impacte va ser màxim. “Jo no posaria la mà al foc que el Garraf i el Penedès pateixin una megasequera des del 2000”, explica Altava en conversa amb Nació. En aquest sentit, ja s'està produint un canvi en el paisatge, tant agrícola com forestal, amb mortaldats de vinyes i boscos.
La pitjor sequera de l'actual període instrumental
El Meteocat ha publicat aquest dijous l'Anàlisi i context climàtic de la sequera 2021-2024. Es tracta de la Nota d'estudi número 76, una sèrie iniciada en la primera etapa del Meteocat. “Els estudis del fundador, el doctor Eduard Fontseré, encara avui tenen un vigor excepcional”, destaca Sarai Sarroca, actual directora del SMC.
L'anàlisi conclou clarament que la recent sequera ha estat la pitjor del període instrumental, és a dir, des d'inicis del segle XX. En aquest sentit, va tenir el període de desenvolupament més llarg amb un total de 44 mesos. A més, el període de recuperació encara no ha permès superar el dèficit hídric acumulat.
De fet, aquesta sequera va arribar a un índex de gravetat de 4,91 sobre 5, una xifra mai assolida fins ara. En aquest sentit, Vicent Altava, expert en sequeres i canvi climàtic, recorda que per sobre de 4,5 ja són “excepcionals” i que el 90% d'aquests valors s'han produït al segle XXI, en un període marcat per dos factors: “Molt recurrents i amb períodes de recuperació cada vegada més curts”.
Un futur amb sequeres més intenses
Després d'un segle XX relativament benigne, les últimes dècades han estat molt complicades. “L'anàlisi històrica ens permet detectar una tendència clara: cada vegada tenen més intensitat, una durada més llarga i un potencial d'afectar més zones del país”, explica el tècnic del Meteocat.
En aquest sentit, amb la tendència actual i en un context d'augment de temperatura a causa del canvi climàtic, és “qüestió de temps de tenir una pitjor sequera que la del 2021-2024”, apunta l'estudi. Acabarà sent una megasequera? “És molt plausible que en tinguem a Catalunya les pròximes dècades”, conclou Altava.
