Amb els embassaments al 80% -malgrat que ja perdent reserves en un juny extremadament càlid- ningú pensa amb l'aigua. Diuen que només ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona… i amb la sequera passa més o menys el mateix. En aquest context, Oikia -entitat nascuda per buscar consensos entorn de la transició verda-, ha presentat un informe que posa sobre la taula com evitar noves crisis hídriques. En aquest sentit, més enllà de les inversions que el Govern preveu en noves infraestructures, aposten per un pacte hidrosocial català, per integrar aquesta qüestió a la planificació urbanística, per aprofitar les aigües grises i pluvials així com condicionar les subvencions agràries, entre altres mesures. “Si els incendis s'apaguen a l'hivern, les sequeres s'han d'abordar quan hi ha reserves als pantans”, explica el meteoròleg Francesc Mauri, president d'Oikia.

No n'hi ha prou amb inversions i infraestructures

L'actual executiu de Salvador Illa ha pogut certificar la fi de la pitjor sequera de la història contemporània. Mesos abans, ja va anunciar un calendari d'inversions -que actualitzava lleugerament el de l'anterior Govern- per aportar 280 hm3 de nova aigua fins a final de la dècada. L'objectiu, reiterat per la consellera Sílvia Paneque, és “deslligar” l'abastament d'aigua del cicle pluviomètric. A més, es pretén continuar reduint el transvasament del Ter fins a aconseguir eliminar-lo.

N'hi ha prou amb invertir més de 2.000 milions d'euros en dessalinització, regeneració i recuperació de pous? “És important, però no suficient”, assegura Ariadna Romans, investigadora de la Universitat d’Amsterdam i autora de l'informe. En aquest sentit, considera que les actuals respostes institucionals a l'escassetat d'aigua sempre són reactives i amb solucions tecnocèntriques “sense abordar els desequilibris de fons en l'ús i distribució de l'aigua”.

“Hem de canviar la manera de relacionar-nos amb l'aigua”, explica Romans en declaracions a Nació. En aquest sentit, reclama analitzar en quins sectors es destinen recursos hídrics i si té sentit fer-ho en un context de canvi climàtic. “Té sentit tenir parcs aquàtics? Té sentit continuar regant per inundació? Segurament, no”, apunta la investigadora especialitzada en governança hídrica.

• Les dessaladores continuaran funcionant a ple rendiment malgrat la fi de la sequera
• El Govern ja planteja eliminar el transvasament del Ter a Barcelona
• Ariadna Romans: «Encara entenem la sequera com a excepcional quan ja és estructural»

Les mesures per evitar noves crisis a Catalunya

“La propera sequera ja ha començat. La irregularitat del clima mediterrani s'accelera i això afecta molt els recursos hídrics”, destaca Mauri. En aquest sentit, l'informe d'Oikia -presentat aquest dijous a la seu central d'Aigües Ter Llobregat- inclou una vintena de mesures per avançar cap a una Catalunya més resilient tant en l'àmbit de la planificació i la governança, com la tecnologia i les infraestructures, la cultura i la comunicació així com el consum i el món agrari. Aquestes són algunes de les més destacades:

1. Avançar cap a un pacte hidrosocial català. Un pacte nacional de l’aigua que reconegui el seu valor ecològic, social i cultural, més enllà de la seva funció com a recurs econòmic i que estableixi criteris d’equitat i justícia ambiental.
2. Realitzar una auditoria pública i ciutadana de la gestió de l’aigua, especialment en els municipis amb operadors privats. Hauria d’incloure l’anàlisi dels contractes vigents, els fluxos econòmics i les inversions fetes, així com la disponibilitat oberta de dades de consums i qualitat.
3. Incorporar indicadors hídrics en la planificació urbanística. Assegurar que els nous plans integrin criteris de sostenibilitat hídrica des de la fase inicial. Això implica incorporar indicadors com el balanç hídric local, la capacitat d’infiltració al subsol per recarregar aqüífers i reduir escorrenties, la connexió amb sistemes de drenatge sostenible i la reducció de la impermeabilització del sòl.
4. Promoure la reutilització d’aigües grises i pluvials amb ordenances que facin obligatòria la instal·lació de sistemes de reutilització d’aigües grises (procedents de dutxes, lavabos o rentadores) i de recollida d’aigües pluvials en obra nova, rehabilitacions i equipaments públics.
5. Promoure infraestructures verdes urbanes per retenir i infiltrar aigua: jardins de pluja, paviments drenants, cobertes verdes i basses urbanes de laminació, que afavoreixen la infiltració i evapotranspiració, redueixen l’escorrentia superficial i minimitzen el risc d’inundacions.
6. Promoure tractaments naturals d’aigües residuals en entorns rurals com una alternativa econòmica, eficient i ambientalment sostenible. Es basen en processos ecològics com les llacunes de tractament, els biofiltres vegetals o les zones humides artificials.
7. Impulsar campanyes de comunicació transformadores, que vagin més enllà dels períodes de crisi -des de la fi de la sequera se n'han deixat de fer- i de l'estalvi i que, per tant, també visibilitzin les desigualtats, l’urbanisme insostenible o la manca de polítiques públiques.
8. Apostar per l'educació ecosocial sobre l’aigua a escoles i instituts: activitats que no només transmetin informació, sinó que promogui la consciència i el compromís amb la cura de l’aigua com a recurs comú i patrimoni col·lectiu.
9. Avançar cap a un nou model de comunitats de regants que integrin els principis d’eficiència en l’ús de l’aigua, justícia hídrica i governança compartida.
10. Condicionar els ajuts agraris a l'estalvi hídric per fomentar pràctiques agrícoles més sostenibles i de menor consum d'aigua, en un context d'adaptació al canvi climàtic i d'aposta per les varietats autòctones.

A continuació, es pot consultar l'informe complet Sequera superada. I ara què. De la gestió reactiva a la governança resilient de l'aigua a Catalunya elaborat per Oikia.