Els pressupostos de carboni defineixen la quantitat màxima de gasos d'efecte hivernacle que es poden emetre a l’atmosfera en un període concret de temps per situar-se en el camí d'assolir la neutralitat climàtica. Catalunya va ser pionera a incloure'ls a la llei 16/2017 del canvi climàtic i, per tant, són un requisit necessari per marcar el conjunt de polítiques independentment del govern. Tanmateix, el procés acumula anys de retard fins al punt que la proposta presentada aquest dijous inclou el període 2021-2035 i encara no hi ha data per tal que el Parlament l'aprovi.
Com es calculen?
Per calcular un pressupost de carboni de Catalunya cal tenir en compte les emissions totals així com els objectius marcats per assolir la neutralitat climàtica -aconseguir que el 2050 el balanç entre carboni emès i fixat sigui 0-. Amb aquesta informació marca el camí a seguir per a cada sector econòmic -transport, indústria, energia, primari, residencial, residus i serveis, guia la planificació i es pot fer un control i seguiment, ja que s'estableixen clarament els límits.
Qui s'encarrega d'elaborar els pressupostos de carboni?
La mateixa llei preveia la creació del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic, òrgan responsable d'elaborar la proposta de pressupostos de carboni. Malgrat que va ser constituït parcialment el 2019, no va tenir els set membres que estableix la legislació -designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts- fins al desembre de 2022.
Actualment, està format per Montserrat Termes Rifé, doctora en Economia i professora de la UB; Frederic Ximeno Roca, biòleg i màster en Estudis Territorials i Urbanístics, director de l’Àrea d’Acció Climàtica de l’AMB; Carme García Lores, llicenciada en Filosofia i Lletres i màster en Història Contemporània, assessora de Transició Ecològica i Energètica de l’Ajuntament de Viladecans; Salvador Lladó Fernández, doctor en Microbiologia Ambiental i Biotecnologia i professor de la UB; Olga Margalef Marrasé, doctora en Ciències de la Terra, professora de la UB i investigadora adscrita al CREAF; Jordi Solé Ollé, doctor en Física Aplicada per la Universitat Politècnica de Catalunya, investigador científic a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i al CREAF; Marta Torres Gunfaus, llicenciada en Enginyera Industrial Superior i directora del Programa Clima de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) a París.
Què en farà el Govern?
La proposta de pressupostos de carboni feta pública aquest dijous l'ha elaborat un comitè independent -es va presentar a la consellera Sílvia Paneque el novembre de 2024 i al president Salvador Illa el gener de 2025-. Ara és el torn que el Govern l'avaluï i la pugui adaptar per, a continuació, presentar-la al Parlament de Catalunya per tal que sigui aprovada. La presidenta del comitè d'experts admet “punts de vista diferents” amb l'executiu.
Com afecta a la planificació del Govern?
Cal tenir en compte que si la proposta final de pressupostos de carboni s'allunya molt de la presentada pel comitè, el Govern ho haurà de justificar. A més, una vegada aprovats pel Parlament, els plans ja fets o els futurs, com el d'energia i clima (Pineccat 2030) o la prospectiva energètica (Proencat 2050), s'hauran d'ajustar per assumir els límits marcats en la proposta.
S'aproven en el termini previst?
No, ni de bon tros. La llei del canvi climàtic estableix que s'han de fer per períodes de 5 anys i ser aprovats amb una antelació de 10 anys. En aquest sentit, el 31 de desembre de 2020 era el límit per presentar els de 2021-2025 i 2026-2030 mentre que els del període 2031-2035 s'havien d'aprovar, com a màxim, abans del 31 de desembre de 2023. Finalment, s'ha optat per fer una proposta conjunta que inclou, per tant, un mínim de quatre anys vençuts.
I com se n'avaluarà el compliment?
El mateix comitè d'experts que ha elaborat la proposta té el mandat de revisar cada cinc anys el compliment dels pressupostos. Ho farà tant si s'aprova la proposta presentada o en el tràmit parlamentari es modifica de manera substancial.
Catalunya és pionera?
Sí, incloure pressupostos de carboni a la llei del canvi climàtic és una singularitat important. En aquest sentit, es va inspirar amb el Regne Unit, que ja compta amb set edicions amb aquesta eina, mentre que la metodologia utlitzada a Catalunya s'ha inspirat en la del comitè que assessora a la Comissió Europea. Al conjunt del món, el Global Carbon Projecte actualitza el pressupost de carboni i, actualment, situa per a finals de dècada arribar de manera permanent a l'escalfament d'1,5 ºC amb l'actual ritme d'emissions. Altres països com el Japó o Alemanya, malgrat no tenir un pressupost com a tal, sí que tenen compromisos marcats per llei per determinar el nombre màxim de CO2 que poden emetre globalment i per sectors.
Hi ha pressupostos de carboni en l'àmbit local?
Actualment, no. Tanmateix, Girona és la primera ciutat que ha acordat treballar per elaborar-ne a escala municipal. De fet, es tracta d'una iniciativa que l'entitat Renovem-nos pretén estendre als ajuntaments de poblacions de més de 50.000 habitants a partir de modificar precisament la llei del canvi climàtic. Al conjunt del món, Oslo va ser pionera el 2016 mentre que Edmonton, al Canadà, és un dels referents.
