Què són els pressupostos de carboni i per què són importants?

El Govern aprovarà aquesta eina pionera inclosa en la llei de canvi climàtica, però amb una ambició menor que la proposada pel comitè d'experts

Publicat el 28 de juliol de 2025 a les 06:59

Els pressupostos de carboni defineixen la quantitat màxima de gasos d'efecte hivernacle que es poden emetre a l’atmosfera en un període concret de temps per situar-se en el camí d'assolir la neutralitat climàtica. Catalunya va ser pionera a incloure'ls a la llei 16/2017 del canvi climàtic i, per tant, són un requisit necessari per marcar el conjunt de polítiques independentment del govern. Tanmateix, el procés acumula anys de retard i ha incomplert tots els terminis marcats. Ara, el Govern aprovarà una proposta -menys ambiciosa que la del comitè d'experts- i serà el torn del Parlament debatre'ls i, si s'escau, donar la llum verda definitiva

Com es calculen?

Per calcular un pressupost de carboni de Catalunya cal tenir en compte les emissions totals així com els objectius marcats per assolir la neutralitat climàtica -aconseguir que el 2050 el balanç entre carboni emès i fixat sigui 0-. Amb aquesta informació marca el camí a seguir per a cada sector econòmic -transport, indústria, energia, primari, residencial, residus i serveis, guia la planificació i es pot fer un control i seguiment, ja que s'estableixen clarament els límits.

Qui s'encarrega d'elaborar els pressupostos de carboni?

La mateixa llei preveia la creació del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic, òrgan responsable d'elaborar la proposta de pressupostos de carboni. Malgrat que va ser constituït parcialment el 2019, no va tenir els set membres que estableix la legislació -designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts- fins al desembre de 2022.

Actualment, està format per Montserrat Termes Rifé, doctora en Economia i professora de la UB; Frederic Ximeno Roca, biòleg i màster en Estudis Territorials i Urbanístics, director de l’Àrea d’Acció Climàtica de l’AMB; Carme García Lores, llicenciada en Filosofia i Lletres i màster en Història Contemporània, assessora de Transició Ecològica i Energètica de l’Ajuntament de Viladecans; Salvador Lladó Fernández, doctor en Microbiologia Ambiental i Biotecnologia i professor de la UB; Olga Margalef Marrasé, doctora en Ciències de la Terra, professora de la UB i investigadora adscrita al CREAF; Jordi Solé Ollé, doctor en Física Aplicada per la Universitat Politècnica de Catalunya, investigador científic a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i al CREAF; Marta Torres Gunfaus, llicenciada en Enginyera Industrial Superior i directora del Programa Clima de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) a París.

Què ha fet el Govern?

Els tècnics de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic, depenent del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, van fer els seus propis càlculs basant-se en els objectius europeus de reducció d'emissions (-55% respecte al 1990 per al conjunt de la Unió Europea). A diferència dels experts -que van presentar uns pressupostos de carboni per als tres quinquennis entre 2021 i 2035-, l'executiu es va limitar al període 2026-2030. Inicialment, preveien una reducció del 29% de les emissions en cinc anys, però a partir de la proposta dels experts (-42%), van augmentar una mica l'ambició, especialment en residus i habitatge, fins al 31%.

Com afecta a la planificació del Govern?

Els pressupostos de carboni haurien de ser una eina fonamental a l'hora de marcar la planificació del Govern. De fet, el futur pla d'energia i clima (Pineccat 2030), assumirà les reduccions incloses en aquesta proposta i, precisament, haurà de concretar les mesures per complir-los.

S'aproven en el termini previst?

No, ni de bon tros. La llei del canvi climàtic estableix que s'han de fer per períodes de 5 anys i ser aprovats amb una antelació de 10 anys. En aquest sentit, el 31 de desembre de 2020 era el límit per presentar els de 2021-2025 i 2026-2030 mentre que els del període 2031-2035 s'havien d'aprovar, com a màxim, abans del 31 de desembre de 2023. Malgrat que els experts van presentar els tres quinquennis conjuntament, el Govern només ho ha fet per al 2026-2030 amb l'argument que la Unió Europea encara no ha acordat cap objectiu de reducció per a la pròxima dècada.

Amb l'aprovació del Govern ja entren en vigor?

No, el Govern aprovarà la proposta de pressupostos de carboni aquest dimarts 29 de juliol, en el darrer consell executiu abans de les vacances. A partir d'aquí, la pilota estarà al teulat del Parlament per tal de decidir com es tramiten, ja que la llei del canvi climàtic no ho especifica. En aquest sentit, una de les opcions que s'ha posat sobre la taula és que es convoqui un ple monogràfic aquesta tardor i que el seu contingut es refrendi o es modifiqui a través de propostes de resolució. Sigui com sigui, el procediment per debatre'ls dependrà de la mesa de la cambra catalana.

I com se n'avaluarà el compliment?

El mateix comitè d'experts que va elaborar la proposta inicial té el mandat de revisar-ne el compliment anualment.

Catalunya és pionera?

Sí, incloure pressupostos de carboni a la llei del canvi climàtic és una singularitat important. En aquest sentit, es va inspirar amb el Regne Unit, que ja compta amb set edicions amb aquesta eina, mentre que la metodologia utilitzada a Catalunya s'ha inspirat en la del comitè que assessora a la Comissió Europea. Al conjunt del món, el Global Carbon Projecte actualitza el pressupost de carboni i, actualment, situa per a finals de dècada arribar de manera permanent a l'escalfament d'1,5 ºC amb l'actual ritme d'emissions. Altres països com el Japó o Alemanya, malgrat no tenir un pressupost com a tal, sí que tenen compromisos marcats per llei per determinar el nombre màxim de CO2 que poden emetre globalment i per sectors.

Hi ha pressupostos de carboni en l'àmbit local?

Actualment, no. Tanmateix, Girona és la primera ciutat que ha acordat treballar per elaborar-ne a escala municipal. De fet, es tracta d'una iniciativa que l'entitat Renovem-nos pretén estendre als ajuntaments de poblacions de més de 50.000 habitants a partir de modificar precisament la llei del canvi climàtic. Al conjunt del món, Oslo va ser pionera el 2016 mentre que Edmonton, al Canadà, és un dels referents.