Declarar l'emergència climàtica als ajuntaments no ha servit per rebaixar les emissions

Municipis com Barcelona, Granollers i Santa Perpètua de Mogoda han aconseguit "petites reduccions", però la majoria ni tan sols les comptabilitzen

Els ajuntaments van declarar l'emergència climàtica, però les emissions no es redueixen
Els ajuntaments van declarar l'emergència climàtica, però les emissions no es redueixen | Hugo Fernández
11 de desembre de 2024, 14:35
Actualitzat: 18 de desembre, 15:51h

L'any 2017 diverses institucions, entre els quals la Generalitat de Catalunya, van declarar l'emergència climàtica. Desenes d'ajuntaments -però també alguns consells comarcals, diputacions i, fins i tot, universitats- van seguir-ne l'estela. Set anys després, han servit aquests posicionaments? El col·lectiu Renovem-nos considera que no. "Van ser un gest polític sense un contingut real i executiu al darrere", assenyalen. És la conclusió que han arribat després de realitzar una enquesta on s'ha pogut constatar que, llevat d'algunes excepcions, en la majoria de casos les emissions s'han reduït poc o, fins i tot, no es comptabilitzen.

Poques reduccions efectives d'emissions

Renovem-nos ha fet una enquesta en una trentena de municipis, consells comarcals i diputacions que van declarar l'emergència climàtica. L'entitat que promou la transició energètica i la descarbonització assegura que “llevat d’alguns casos on la voluntat política ha sigut palesa i la declaració sí que va significar un impuls a una inèrcia que ja existia, en la majoria l’impuls ha anat perdent força des de l’endemà mateix de la seva aprovació o bé no va passar mai de ser una declaració d’intencions”. De fet, quasi el 70% d'ens consultats no sap o no comptabilitza les emissions, un fet que impedeix avaluar si el gest polític de fa uns anys té cap efecte. "És decebedor. Sense inventari d'emissions, malament anem", reconeix el seu portaveu Enric Pardo.

En canvi, hi ha un 20% que sí que ho analitzen anualment. D'aquests, Renovem-nos destaca casos amb "petites reduccions" com Barcelona, Granollers i Santa Perpètua de Mogoda. "Bàsicament s'aconsegueixen quan s'aborden les polítiques de mobilitat, que provoquen el 30% d'emissions en un municipi", assenyala Enric Pardo a Nació. Es tracta d'accions com la reducció del trànsit, l'aposta pel transport públic i la bicicleta, punts de recàrrega de vehicles elèctrics o la implementació de zones de baixes emissions.

Per reduir-les en l'àmbit estricte de l'administració municipal, les estratègies més habituals són la contractació dels subministraments elèctrics d’origen 100% renovable, l'electrificació dels consums tèrmics (com escoles o pavellons esportius) o la reducció de les temperatures de confort. Ara bé, com assenyala Renovem-nos, "per importants que siguin en la reducció de les emissions directes de l’ajuntament, tenen un abast limitat perquè no incideixen significativament en el comportament del conjunt del municipi".

En aquest sentit, malgrat que la majoria d'ajuntaments han optat per contractar energia elèctrica renovable per reduir les emissions pròpies, pocs ajuntaments han engegat una campanya per tal que els ciutadans també facin el pas de contractar energia verda i així reduir les emissions del municipi de forma ràpida i amb un cost mínim. En canvi, sí que estan treballant per potenciar petites comunitats energètiques al municipi, però la seva incidència com a mesura per reduir emissions és ínfima en comparació al volum de població, perquè tenen una participació limitada.

Considerant que d’aquí a 25 anys les emissions hauran de ser nul·les, Renovem-nos destaca que hores d'ara encara cap ajuntament ha reformat la seva normativa urbanística per aconseguir que les noves edificacions tinguin un balanç zero d’emissions, amb l’objectiu d’evitar que la nova construcció esdevingui una font més d’emissions en el futur. En canvi, sí que s'està treballant més en els aspectes d’adaptació al canvi climàtic: incrementar el verd urbà, adaptació a la sequera, aïllament dels edificis més vulnerables i habilitació de refugis climàtics.

Reclamen pressupostos de carboni municipals

Un dels elements de la llei de canvi climàtic, també aprovada el 2017, pendent de completar és la presentació del pressupost de carboni. "Esperem que sigui una realitat el primer trimestre de 2025 i que això serveixi de guia per a la resta de plans i programes", assenyala Enric Pardo. Aquest instrument ha d'establir les emissions màximes per cada any i com s'han de reduir per sectors fins al 2050, quan hauran d’arribar al valor zero.

Amb l'objectiu d'"omplir de contingut les declaracions d’emergència climàtica amb accions concretes que provoquin una reducció real de les emissions". En aquest sentit, aposten per tal que tots els ajuntaments de més de 50.000 habitants elaborin el seu propi pressupost de carboni que estableixi les quotes d’emissions màximes d’aquí al 2050. "Almenys si apliquen zones de baixes emissions podran demostrar si això serveix per reduir-les", apunta el portaveu de Renovem-nos. La via que proposen és modificar la llei de canvi climàtic a través de la llei d'acompanyament de pressupostos, una proposta que ja van fer arribar a la consellera Sílvia Paneque en una reunió celebrada fa poques setmanes.