11
de desembre
de
2023, 08:00
Actualitzat:
16:15h
Catalunya va aprovar l'agost de 2017 una ambiciosa llei de canvi climàtic. La imposició del 155 i la pandèmia en van endarrerir el desplegament, però sis anys i mig després el més calent és a l'aigüera. El front d'entitats ambientalistes que fa uns mesos va impulsar l'aliança El futur és ara -formada entre altres per Renovem-nos, Oikia i Greenpeace Catalunya- qüestiona que mentre la Generalitat participa a la COP28 de Dubai té pendents qüestions capitals del text legal com la presentació dels pressupostos de carboni.
Si això ho baixem a l'escala nacional, el pressupost de carboni hauria de marcar la quantitat d'emissions que pot emetre Catalunya fins al 2050, moment on hauríem de ser neutres climàticament. Aquest instrument marca any a any i sector a sector quin és el màxim de CO2 que es pot produir.
La llei de canvi climàtic del 2017 estableix que els pressupostos de carboni s'han de fer per períodes de 5 anys i estar aprovats amb una antelació de 10 anys. D'aquesta manera, el 31 de desembre de 2020 era el límit per presentar tant el del 2021-2025 i el de 2026-2030, segons destaquen les entitats ambientals.
El tercer pressupost, per al període 2031-2035, hauria d'estar aprovat el pròxim 31 de desembre i ni tan sols s'ha tramitat al Parlament. "Hi ha per tant un incompliment flagrant de la llei que el 31 de desembre de 2023 haurà exhaurit tots els seus terminis", malgrat que el Parlament ho va reclamar el passat juny, assenyalen les entitats de l'aliança El futur és ara. A banda de Renovem-nos, Oikia i Greenpeace Catalunya, també en formen part REVO-Prosperitat Sostenible, Ecoserveis, C-Neutral 20250 i la Federació Catalana de Voluntariat Social.
"Sense els pressupostos aprovats, la política climàtica va a les palpentes i la societat no disposa de cap valor de referència per saber si estem assolint els objectius o quan de lluny n'estem", afegeixen. Per tot plegat, reclamen al Govern "estar a l'altura del moment" i presentar una proposta de pressupostos abans d'acabar l'any, un fet que ara mateix sembla improbable. Cal recordar que el mateix Parlament va declarar la situació d'emergència climàtica el maig de 2019.
Tampoc s'ha desenvolupat la fiscalitat sobre el CO2 que havia de gravar les empreses segons el seu grau d'emissions, i que havia d'estar feta a tot tardar el 2019. Les entitats admeten que no tenen cap notícia si s'estan desenvolupant totes les mesures de caràcter intern dels diferents departaments que la llei preveia, tant de planificació territorial, industrial, agrícola, com de rehabilitació energètica d'edificis públics.
Per tot plegat, lamenten la incoherència de ser a la COP28 mentre "a casa seva queden molts deures per fer". En aquest sentit, esperen que la presentació a Dubai de l'actualització del pressupost global de carboni"esperoni" la delegació d'Acció Climàtica a presentar-los al Parlament abans d’acabar l’any.
Precisament, de cara al 2024 es preveu tramitar per primera vegada els pressupostos de carboni així com presentar el primer pla nacional integrat d'energia i clima, que plantegi les reduccions necessàries per complir l'Acord de París i distribuir-les per sector, amb totes les mesures en cadascun d'ells.
A Dubai, per la seva banda, es va anunciar la creació del Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya, per tal que les empreses catalanes puguin compensar al país aquelles emissions que no puguin reduir. Malgrat que ja serà una realitat l'any vinent, només entrarà en funcionament en l'àmbit de la gestió forestal sostenible, tenint pendent encara definir en agricultura sostenible i en restauració d'hàbitats marins.
Tots els terminis esgotats
Els pressupostos de carboni permeten establir les emissions màximes per no superar un objectiu. Per exemple, l'estudi del Global Carbon Project -dirigit pel català Pep Canadell- acaba de determinar que en set anys hi ha el 50% de possibilitats d'assolir de manera permanent un escalfament global d'1,5 ºC respecte a l'era preindustrial.Si això ho baixem a l'escala nacional, el pressupost de carboni hauria de marcar la quantitat d'emissions que pot emetre Catalunya fins al 2050, moment on hauríem de ser neutres climàticament. Aquest instrument marca any a any i sector a sector quin és el màxim de CO2 que es pot produir.
La llei de canvi climàtic del 2017 estableix que els pressupostos de carboni s'han de fer per períodes de 5 anys i estar aprovats amb una antelació de 10 anys. D'aquesta manera, el 31 de desembre de 2020 era el límit per presentar tant el del 2021-2025 i el de 2026-2030, segons destaquen les entitats ambientals.
El tercer pressupost, per al període 2031-2035, hauria d'estar aprovat el pròxim 31 de desembre i ni tan sols s'ha tramitat al Parlament. "Hi ha per tant un incompliment flagrant de la llei que el 31 de desembre de 2023 haurà exhaurit tots els seus terminis", malgrat que el Parlament ho va reclamar el passat juny, assenyalen les entitats de l'aliança El futur és ara. A banda de Renovem-nos, Oikia i Greenpeace Catalunya, també en formen part REVO-Prosperitat Sostenible, Ecoserveis, C-Neutral 20250 i la Federació Catalana de Voluntariat Social.
"Sense els pressupostos aprovats, la política climàtica va a les palpentes i la societat no disposa de cap valor de referència per saber si estem assolint els objectius o quan de lluny n'estem", afegeixen. Per tot plegat, reclamen al Govern "estar a l'altura del moment" i presentar una proposta de pressupostos abans d'acabar l'any, un fet que ara mateix sembla improbable. Cal recordar que el mateix Parlament va declarar la situació d'emergència climàtica el maig de 2019.
Altres instruments pendents
La llei catalana de 2017 era molt avançada. Tanmateix, sis anys i mig després continua sense acabar de desplegar-se. A banda dels pressupostos de carboni, segons denuncien les entitats ambientalistes, no s'ha fet l'inventari d'embornals, que ha de determinar els nivells de CO2 que poden absorbir boscos catalans i que havia d'estar fet abans del 2018.Les entitats ambientalistes lamenten la incoherència de la Generalitat de ser a la COP28 de Dubai sense ni tan sols complir la llei de 2017
Tampoc s'ha desenvolupat la fiscalitat sobre el CO2 que havia de gravar les empreses segons el seu grau d'emissions, i que havia d'estar feta a tot tardar el 2019. Les entitats admeten que no tenen cap notícia si s'estan desenvolupant totes les mesures de caràcter intern dels diferents departaments que la llei preveia, tant de planificació territorial, industrial, agrícola, com de rehabilitació energètica d'edificis públics.
Per tot plegat, lamenten la incoherència de ser a la COP28 mentre "a casa seva queden molts deures per fer". En aquest sentit, esperen que la presentació a Dubai de l'actualització del pressupost global de carboni"esperoni" la delegació d'Acció Climàtica a presentar-los al Parlament abans d’acabar l’any.
Acció Climàtica preveu accelerar en mitigació el 2024
Fonts del Departament d'Acció Climàtica van explicar dies abans de la COP28 que en els mesos vinents es començaria a notar una "acceleració" en el desplegament de polítiques i instruments de mitigació.Precisament, de cara al 2024 es preveu tramitar per primera vegada els pressupostos de carboni així com presentar el primer pla nacional integrat d'energia i clima, que plantegi les reduccions necessàries per complir l'Acord de París i distribuir-les per sector, amb totes les mesures en cadascun d'ells.
A Dubai, per la seva banda, es va anunciar la creació del Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya, per tal que les empreses catalanes puguin compensar al país aquelles emissions que no puguin reduir. Malgrat que ja serà una realitat l'any vinent, només entrarà en funcionament en l'àmbit de la gestió forestal sostenible, tenint pendent encara definir en agricultura sostenible i en restauració d'hàbitats marins.