L'Ajuntament de Barcelona ha fet acopi dels plans que té en marxa a la ciutat en matèria de reducció d'emissions i de millora de l'eficiència energètica i l'ha presentat com la principal eina municipal per lluitar contra l'emergència climàtica els pròxims anys. El projecte, anomenat Pla Clima, és una renovació d'altres mesures anteriors, però per primera vegada quantifica d'entrada totes les partides necessàries fins al 2030 i hi posa una xifra: uns 1.850 milions de despesa prevista. Més de "300 milions cada any", ha remarcat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, sobre un pressupost municipal que voreja els 3.800 milions d'euros anuals. Ara bé, el que no han pogut garantir els representants del consistori és que s'arribi al final de dècada assolint el compromís de convertir la capital catalana en una ciutat neutre climàticament. La ciutat ha fet la seva part -fins i tot més, ecònomicament, del que se li demana a nivell europeu- però aquest objectiu dependrà d'altres actors, han apuntat des de l'Ajuntament.
En concret, ha estat la gerent d'Ecologia Urbana, Sònia Frias, qui ha fet una primera aproximació sobre la promesa que l'any passat Barcelona va fer a l'hora d'incloure's a la xarxa de 100 ciutats intel·ligents i neutres en carboni de cara a l'any 2030. "La xifra que podem donar és la reducció d’emissions que estan vinculades a les accions que depenent directament de l’Ajuntament. Hi ha moltes altres emissions que depenen de la descarbonització de la xarxa elèctrica a nivell nacional o de reducció del consum de tota l’activitat econòmica. Això no pot estar imputat en aquesta xifra", ha remarcat Frias, al voltant de la quantitat d'emissions que es preveuen registrar a la ciutat a finals de dècada.
Tant la gerent com la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, han fet èmfasi, però, en què amb el conjunt de plans en marxa a Barcelona els càlculs preveuen que s'hauran estalviat més d'un milió de tones de diòxid de carboni quan s'arribi al 2030. Ampliant les explicacions, la mateixa Bonet "més enllà" d'aquesta reducció d'emissions municipal, "s’ha de veure què és el que passa amb la resta d’activitat i d’actors en el conjunt de la ciutat i més enllà". "La xifra total depèn també del que passi a l’entorn i, per tant, no podem despendre la resposta a partir només de les polítiques que farà l’Ajuntament", ha dit, sobre la possibilitat d'arribar a finals de dècada sent neutres en CO2, que es basa en deixar un balanç zero entre els gasos d'efecte hivernacle que s'emeten i la capacitat d'absorció dels embornals de la ciutat.
Els eixos del Pla Clima: de la mobilitat a la calor
El Pla Clima presentat pel govern Collboni, sigui com sigui, toca àmbits molt diversos. Hi ha fins a sis línies d'actuació, si bé el gruix de l'esforç econòmic se l'endurà la carpeta de la mobilitat. Més de la meitat pressupostària prevista -gairebé 1.100 milions d'euros- anirà destinat a propostes com la connexió del tramvia per la Diagonal o l'electrificació dels autobusos, els taxis o les bicicletes. Es vol arribar a tenir 10.000 vehicles elèctrics disponibles al Bicing l'any 2030. De la Zona de Baixes Emissions (ZBE), en canvi, no hi ha cap novetat rellevant, ni s'ha inclòs cap nou debat, com el peatge urbà, que fa temps que sobrevola a la ciutat.
La resta d'eixos tenen el focus posat en la "transició energètica", "els barris", "la resiliència", "la calor" i la voluntat de "canviar pel clima", més en clau de conscienciació. Destaca d'aquestes propostes el pla per intentar fer equilibri entre els riscos per sequera i els que se'n deriven de l'augment de pluges torrencials, ha remarcat Laia Bonet. Això inclou propostes com l'elaboració d'un "mapa de vulnerabilitat potencial de les llars de Barcelona" davant de futurs anàlisi en situacions de manca de recursos hídrics. També es planteja garantir que, davant restriccions per sequera, "els col·lectius més vulnerables" tinguin assegurat l'accés a l'aigua potable. Alhora, hi ha en marxa obres rellevants per a la absorció de l'aigua davant les tempestes intenses que inclouen la construcció d'un dipòsit contra les inundacions a la rambla Prim, l'ampliació de capacitat del drenatge del col·lector de Vila i Vilà i el desdoblament del col·lector de la Diagonal, una altra de les grans obres previstes per als pròxims anys.
En clau de calor, també destaca que, al marge de la climatització de les escoles ja anunciada anteriorment, que es finançarà íntegrament amb la taxa municipal als turistes, està planejat augmentar la xarxa de refugis climàtics i crear espais perquè els nens es refresquin quan pugin les temperatures. "Instal·lar un espai d'aigua de refresc per a infants a cada districte", estableix el Pla Clima, entre un nombrós reguitzell de mesures.