10
de gener
de
2024, 13:57
Actualitzat:
13:59h
El pla de Barcelona pel següent pas de la sequera tindrà com a principal afectat el verd de la ciutat. Es preveu que la Generalitat decreti la situació d'emergència de manera imminent, a partir de la segona quinzena de gener, davant una manca de pluges que manté les reserves dels embassaments al 17% de la capacitat. Aquesta nova fase implicaria diversos canvis i reduccions en la utilització de l'aigua potable. L'Ajuntament de Barcelona té un pla propi. La clau és l'ús d'aigua freàtica -aigua del subsol, de menys qualitat- per regar la vegetació de la ciutat. Això permetria salvar una part del verd, però no tota. Aproximadament, es preveu poder mantenir els recursos hídrics a una tercera part del que és habitual. Es prioritzarà regar arbres de carrer i jardins emblemàtics. Per contra, hi ha parcs que quedaran sense reg i dependran de la meteorologia.
En una situació de normalitat, els serveis municipals gasten 3 hectòmetres cúbics cada any per portar aigua a les plantes i l'arbrat de la capital catalana. Quan s'arribi a l'estadi d'emergència, es prohibirà el reg amb aigua potable, que actualment s'ha reduït però que encara s'utilitza per regar el 80% del verd de la ciutat, han explicat els responsables municipals. Amb l'agreujament d'aquest escenari, l'ajuntament barceloní té sobre la taula poder seguir utilitzant aigua freàtica -que es considera no potable i no potabilitzable, perquè és de menys qualitat- per mantenir viva la vegetació. Si l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) permet aquest pla, això igualment arribaria a gastar únicament 0,87 hectòmetres d'aigua cúbics l'any. És a dir, menys d'una tercera part del que és habitual.
De moment, un 20% de les zones verdes que es reguen a la ciutat podrien sobreviure amb l'aigua freàtica que ja tenen connectada. Però un 80% del sòl quedaria sense reg. Per resoldre-ho, el govern municipal preveu mobilitzar aigua freàtica amb grans vehicles i que els jardiners s'encarreguin de garantir que aquests recursos hídrics. Això obligaria a canviar la manera de funcionar de Parcs i Jardins. "Estem negociant la possibilitat de triplicar els torns de treball a matí, tarda i nit" per a 250 jardiners, ha explicat la responsable la gerent de serveis urbans, Sònia Frias. És a dir, fer que la plantilla municipal ja no treballi de manera conjunta durant el matí, sinó que es reparteixi durant tot el dia per arribar a totes les zones de la ciutat.
Aquesta aigua freàtica que s'hauria de transportar a diferents punts de la ciutat prioritzaria els arbres i les palmeres de les vies emblemàtiques i les grans avingudes. Els motius són tan "paisatgístics" com "de seguretat", ha apuntat Frias. També els carrers amb vegetació, com els eixos verds i vies com l'avinguda Diagonal o el passeig de Sant Joan. A més, jardins emblemàtics i històrics, com el Roserar Cervantes, el Laberint d'Horta, Pla i Armengol, Costa i Llobera, el Teatre Grec, Drets Humans o el parc de la Trinitat quedarien també entre la llista prioritària.
Per contra, diversos parcs quedarien plenament desconnectats del reg municipal. Dependrien plenament de la meteorologia. En aquests punts, el consistori preveu informar la ciutadania perquè s'entengui la degradació previsible de l'espai verd.
Sigui com sigui, també hi ha inversions en marxa per millorar la infraestructura d'aprofitament de l'aigua freàtica a diversos punts de la capital catalana. Aquesta ampliació de la xarxa d'aigua freàtica compta amb uns 14 milions d'euros, sobretot invertits al sistema de Montjuïc, a l'Eixample i a Can Batlló.
Pel que fa al turisme i l'impacte en el consum d'aigua, els responsables de la gestió hídrica han preferit no posicionar-se. Malgrat això, s'ha apuntat que els moments de més despesa d'aigua són a l'estiu.
En una situació de normalitat, els serveis municipals gasten 3 hectòmetres cúbics cada any per portar aigua a les plantes i l'arbrat de la capital catalana. Quan s'arribi a l'estadi d'emergència, es prohibirà el reg amb aigua potable, que actualment s'ha reduït però que encara s'utilitza per regar el 80% del verd de la ciutat, han explicat els responsables municipals. Amb l'agreujament d'aquest escenari, l'ajuntament barceloní té sobre la taula poder seguir utilitzant aigua freàtica -que es considera no potable i no potabilitzable, perquè és de menys qualitat- per mantenir viva la vegetació. Si l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) permet aquest pla, això igualment arribaria a gastar únicament 0,87 hectòmetres d'aigua cúbics l'any. És a dir, menys d'una tercera part del que és habitual.
De moment, un 20% de les zones verdes que es reguen a la ciutat podrien sobreviure amb l'aigua freàtica que ja tenen connectada. Però un 80% del sòl quedaria sense reg. Per resoldre-ho, el govern municipal preveu mobilitzar aigua freàtica amb grans vehicles i que els jardiners s'encarreguin de garantir que aquests recursos hídrics. Això obligaria a canviar la manera de funcionar de Parcs i Jardins. "Estem negociant la possibilitat de triplicar els torns de treball a matí, tarda i nit" per a 250 jardiners, ha explicat la responsable la gerent de serveis urbans, Sònia Frias. És a dir, fer que la plantilla municipal ja no treballi de manera conjunta durant el matí, sinó que es reparteixi durant tot el dia per arribar a totes les zones de la ciutat.
Aquesta aigua freàtica que s'hauria de transportar a diferents punts de la ciutat prioritzaria els arbres i les palmeres de les vies emblemàtiques i les grans avingudes. Els motius són tan "paisatgístics" com "de seguretat", ha apuntat Frias. També els carrers amb vegetació, com els eixos verds i vies com l'avinguda Diagonal o el passeig de Sant Joan. A més, jardins emblemàtics i històrics, com el Roserar Cervantes, el Laberint d'Horta, Pla i Armengol, Costa i Llobera, el Teatre Grec, Drets Humans o el parc de la Trinitat quedarien també entre la llista prioritària.
Per contra, diversos parcs quedarien plenament desconnectats del reg municipal. Dependrien plenament de la meteorologia. En aquests punts, el consistori preveu informar la ciutadania perquè s'entengui la degradació previsible de l'espai verd.
Restriccions a les llars, llunyanes
Tot això s'aplicaria ja des de la situació d'emergència 1, que l'Ajuntament planteja que serà imminent i es deixarà enrere l'actual escenari d'excepcionalitat. Ara bé, encara quedarien lluny les afectacions de la utilització de l'aigua de boca a les cases. Actualment, a Barcelona es consumeix una mitjana de 173 litres per habitant i dia. El primer estat d'emergència situaria el límit a 200. Si es passés a la fase 2 d'emergència, el límit arribaria a 180 litres per habitant. I si encara no plogués el que és habitual i s'agreugés la sequera, els càlculs municipals preveuen que al juliol es podria implantar la fase 3. En aquell moment seria quan caldria prendre mesures, ja que se superaria la mitjana permesa. Això no implicaria fer talls de subministrament d'aigua, sinó abaixar la pressió de l'aigua, de manera inicial. Un tràmit que també dependria de la impliacació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, remarquen des de l'ajuntament barceloní.Ordenança en marxa per aprofitar aigües grises
A banda, l'Ajuntament també manté la idea de fer una ordenança per obligar els nous edificis de més d'una desena de pisos i els hotels a tenir sistemes de reaprofitament d'aigües grises. És a dir, que l'aigua de la pica pugui ser reutilitzada al vàter. Hi ha ciutats com Sant Cugat que tenen aquesta política -que té un impacte més reduït en l'aprofitament d'aigua- aplicada des de fa vint anys.Sigui com sigui, també hi ha inversions en marxa per millorar la infraestructura d'aprofitament de l'aigua freàtica a diversos punts de la capital catalana. Aquesta ampliació de la xarxa d'aigua freàtica compta amb uns 14 milions d'euros, sobretot invertits al sistema de Montjuïc, a l'Eixample i a Can Batlló.
Pel que fa al turisme i l'impacte en el consum d'aigua, els responsables de la gestió hídrica han preferit no posicionar-se. Malgrat això, s'ha apuntat que els moments de més despesa d'aigua són a l'estiu.