Els ministres de Medi Ambient de la Unió Europea (UE) han donat llum verda a la reforma de la llei europea del clima que obligarà els estats membres a reduir un 90% les emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2040 en comparació els nivells de 1990, però han avalat introduir flexibilitats per assolir l'objectiu.

L'acord ha arribat a primera hora d'aquest dimecres després d'una reunió a Brussel·les que ha durat prop de 24 h, només un dia abans que comenci la COP30 al Brasil, on la UE ha de presentar el seu full de ruta en matèria de reducció d'emissions per als pròxims anys. Entre les flexibilitats acordades hi ha una clàusula de revisió de l'objectiu del 90% i l'increment de la capacitat de comprar drets d'emissions a tercers països.

En paral·lel a la fita per 2040 -que serà legalment vinculant un cop entri en vigor després de negociar-se amb el Parlament Europeu-, els ministres de Medi Ambient també han aprovat l'actualització dels compromisos de reducció de gasos contaminants fins al 2035. Es tracta de l'anomenada contribució determinada nacional (NDC, per les sigles en anglès), una part fonamental de l'Acord de París, que exigeix que cada membre de la convenció actualitzi els seus objectius cada cinc anys i que el bloc comunitari ha de presentar durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP30).

Finalment, els estats membres s'han compromès a retallar entre un 66,25% i un 72,5% les emissions en els pròxims deu anys. Malgrat que la previsió era fixar un únic percentatge, els ministres reunits a la capital belga han avalat presentar durant la conferència del clima al Brasil una forquilla de percentatges davant les dificultats per acordar una sola xifra.

La reforma de la llei del clima que fixa l'objectiu per 2040 s'ha aprovat amb els vots a favor de 21 estats membres, entre els quals Espanya, França, Alemanya o Itàlia. Entre els que han votat en contra hi ha Hongria, Eslovàquia i Polònia. Quant als compromisos per 2035, requerien unanimitat per poder-se aprovar, motiu pel qual s'ha acordat una forquilla de percentatges i no un únic percentatge.

Flexibilitat per assolir la fita

La Comissió Europea va proposar el juliol passat fixar un objectiu d'un 90% de reducció d'emissions pel 2040 en comparació els nivells de 1990. Es tracta d'una fita a mitjà termini per poder aconseguir l'objectiu final: que la UE sigui climàticament neutral el 2050, una voluntat establerta en la llei europea del clima aprovada el 2021.

Tanmateix, la proposta de l'executiu comunitari per 2040 va topar de seguida amb les reticències de grans estats com França, Itàlia o Polònia que, o bé han rebutjat directament la xifra d'un 90%, o bé han reclamat a Brussel·les "flexibilitats" per poder assolir-la. És per això que el text final aprovat pels ministres de Medi Ambient de la UE inclou diversos instruments per "facilitar" els governs nacionals complir amb l'obligació establerta.

Un dels principals esculls de la negociació ha estat la compra dels anomenats crèdits internacionals, un mecanisme que permet als estats comprar drets d'emissions fora la UE, especialment en països en desenvolupament, per tal de compensar els seus nivells de contaminació i que així puguin assolir l'objectiu de reducció fixat.

L'executiu de Von der Leyen va plantejar el juliol limitar les compensacions a un màxim d'un 3% de l'objectiu del 90%. Tanmateix, per acontentar països com França o Itàlia, el text aprovat eleva el límit fins a un 5% de l'esforç exigit. Aquests anomenats crèdits internacionals podran començar a utilitzar-se a partir de 2036, però s'ha introduït un període de transició a partir de 2031.

L'objectiu d'aquest mecanisme és que els estats membres que no hagin aconseguit els objectius fixats a nivell nacional puguin "compensar-ho" pagant o invertint en projectes que eliminin CO₂ en països en desenvolupament.

Clàusula de revisió

Entre els instruments introduïts pels ministres de Medi Ambient de la UE també hi ha una clàusula de revisió reforçada del mateix objectiu de reducció d'un 90% d'emissions pel 2040 que tindria caràcter bianual.

"Si la Comissió constata que el nivell estimat de reducció d'emissions naturals netes per al 2040 divergeix de manera significativa del que seria necessari per assolir l’objectiu intermedi del 2040 [...] la Comissió proposarà, quan escaigui, mesures a nivell de la Unió, incloent-hi, si és necessari, un ajustament de l’objectiu intermedi del 2040", recull el text aprovat pels ministres aquest dimarts.

Fonts diplomàtiques han defensat en les últimes hores que s'ha introduït la clàusula de revisió perquè tots els estats se sentin "còmodes" amb l'objectiu de reducció del 90% d'emissions pel 2040. "És una manera d'assegurar-nos que tenim el marc adequat i que, si cal, a mesura que avancem, el puguem adaptar", explicaven les mateixes fonts hores abans de la reunió, que també subratllaven que és una mesura que només s'aplicaria "si és necessària".