Espanya i França demanen a la Comissió Europea que mantingui la prohibició de vendre vehicles que generen emissions de diòxid de carboni el 2035. "La UE no assolirà la neutralitat climàtica el 2050 sense substituir progressivament els vehicles de combustió per elèctrics, ja que els vehicles lleugers representen prop del 15% de les emissions europees de CO2", afirmen Madrid i París en una carta presentada durant la reunió de ministres de Medi Ambient de la UE celebrada dimarts a Luxemburg.
La missiva arriba poc després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hagi confirmat que preveu presentar abans que acabi l'any la revisió de la normativa sobre emissions dels cotxes i les furgonetes, tal com reclava la indústria.
Meta: neutralitat climàtica pel 2050
La prohibició de vendre cotxes i furgonetes de combustió a partir del 2035 és una normativa que la Unió Europea va adoptar el 2023 per tal d'acabar amb les emissions de diòxid de carboni del sector i aconseguir la neutralitat climàtica que persegueix el bloc comunitari de cara el 2050.
No obstant això, les protestes del sector els últims anys per l'augment de la competència de gegants com la Xina han reobert el debat i, en el marc del diàleg estratègic entre la indústria i l'executiu comunitari, Brussel·les va acceptar el setembre passat "revisar" la normativa.
Afectacions a la indústria alemanya i italiana
A més del sector, també s'han sumat a les demandes per suavitzar el veto Alemanya i Itàlia, que tenen una important indústria de l'automoció. Els governs de Friedrich Merz i Giorgia Meloni van remetre a principis d'octubre una carta a l'executiu de Von der Leyen en què reclamaven flexibilitzar la normativa i evitar una prohibició "de facto" dels motors de combustió.
"Itàlia i Alemanya s'uneixen per demanar a la Comissió Europea que canviï el rumb pel que fa al sector de l'automòbil de forma immediata. Amb responsabilitat, pragmatisme i visió", afirmava el ministre d'Empresa italià, Adolfo Urso. Merz, al seu torn, va declarar que la prohibició de la UE és un "error" i va subratllar que Alemanya "no donarà suport" al veto.
La presidenta de la Comissió Europea es va reunir a finals de setembre amb representants de la indústria i es va comprometre a revisar la regulació. La intenció de l'executiu comunitari de flexibilitzar la prohibició es va acabar confirmant aquest dilluns passat, quan Von der Leyen va enviar una carta als caps d'estat i de govern de la UE de cara a la cimera del Consell Europeu que se celebrarà dijous a Brussel·les en què avançava que "acceleraria" la revisió de la regulació dels estàndards de gasos de CO2 dels vehicles lleugers, sense donar més detalls de què implicarà.
"Continuem compromesos amb el principi de neutralitat tecnològica i eficiència de costos", afirmava Von der Leyen en la missiva. "En la preparació de la revisió, estem avaluant el paper dels combustibles sense emissions i amb baixes emissions de carboni més enllà del 2030, com els combustibles sintètics i els biocombustibles avançats", va indicar.
Espanya i França demanen mantenir el veto pel 2035
Després de rebre la carta, els governs de Sánchez i Macron van demanar introduir un punt de discussió durant la reunió de ministres de Medi Ambient de la UE dimarts per demanar que la Comissió Europea no flexibilitzi el calendari establert pel 2035. "Mantenir el camí cap als vehicles d'emissió zero el 2035 és indispensable", subratllen ambdós estats en la carta presentada a la reunió del Consell de la UE. "Aquesta decisió fonamental no ha de ser qüestionada. El futur de la indústria automobilística europea serà elèctric", insisteixen.
Madrid i París defensen que el cotxe elèctric és una "oportunitat industrial i econòmica de gran importància, que permet el desenvolupament de noves cadenes de valor estratègiques a Europa i redueix la dependència de les importacions d’hidrocarbur".
Tanmateix, ambdós governs admeten que per assolir l'objectiu són "necessàries mesures addicionals" per garantir que la regulació "estimuli els fabricants europeus a invertir en l'electrificació de la seva base productiva a Europa".
"S’haurien de preveure mecanismes de flexibilitat per ajudar el sector a complir els objectius de 2030 i 2035. Tot i això, per assegurar que aquests incentius fomentin la producció dins d’Europa, les flexibilitats haurien d’estar estrictament condicionades als esforços de producció a Europa per part de cada fabricant", sentencien en la carta en què també demanen "conciliar l'ambició climàtica, la competitivitat i el lideratge europeu".