El debat sobre les energies renovables a Catalunya està més viu que mai. Si fa una setmana es presentava l'entitat Oikia, ara és el torn del col·lectiu Renovem-nos. Agrupa desenes de científics, activistes, tècnics i professionals de la comunicació ambiental que reclamen desplegar urgentment les energies netes comptant amb la participació democràtica i garanties ambientals. 

Es tracta del grup que fa unes setmanes va impulsar el manifest “Renovables, o una Catalunya a la cua” –que ja han signat 500 persones- i que ara ha rebut noves adhesions com Carolina Martí, Jaume Terradas, Pere Roura, Martí Boada, Ramon Folch, Josepa Bru, Bart Muys i Sergi Nuss.

El col·lectiu considera urgent desenvolupar projectes d'energies renovables a Catalunya, tant a petita escala com mitjana i gran. Però assenyala que hi ha dues qüestions crítiques: l'impacte sobre la biodiversitat –reclama un document de mesures obligatòries per fer-ho compatible en l'energia eòlica com la guia de recomanacions per a la solar- i en l'aspecte de la participació ciutadana.
 

Hem d'entomar col·lectivament la incomoditat que pot representar la transició energètica sabent que l'impacte de no fer res és superior.

En un moment on ha aparegut un estudi que assegura que la transició energètica es pot fer a Catalunya només ocupant zones degradades, Renovem-nos reclama seriositat. “Hem d'evitar caure en plantejaments bonistes, però tècnicament inviables”, assegura Sergi Nuss, activista, investigador de la UdG i un dels portaveus de l'entitat.

 

Què demana Renovem-nos?

 Transparència, participació i aplicació de l’interès general en el desenvolupament urgent de les energies renovables. Insta al Departament d'Acció Climàtica a celebrar una audiència pública en el menor temps possible a fi i efecte de conèixer amb detall les previsions de la Generalitat en la planificació i governança de la transició energètica, així com a mantenir una avaluació ambiental rigorosa, tot i els canvis plantejats en l'àmbit europeu i estatal. 


 Millor coordinació entre administracions. Consideren que Catalunya no té avui dia una estratègia de llarg termini que asseguri que la transició energètica respongui a la transformació social i econòmica que necessita el país per respondre al repte de l’emergència climàtica.

 Un pressupost de carboni públic i monitoritzat anualment; desgranar la prospectiva energètica de Catalunya (PROENCAT) en objectius anuals de desplegament de renovables i de descarbonització; un pla territorial sectorial d’energies renovables que ordeni les zones aptes, condicionades i excloses d’aquestes noves fonts d’energia; i una llei de transició energètica amb compromisos d’obligat compliment.

Com fer una transició energètica democràtica i compatible amb la biodiversitat?

El col·lectiu Renovem-nos proposa diverses mesures per fer compatible el desplegament urgent de les renovables amb la participació democràtica i la protecció de la biodiversitat. Aquestes són les mesures que proposa:

 Garantir el màxim rigor en els procediments d’avaluació ambiental i que les esmenes i correccions plantejades en al·legacions i informes sectorials puguin ser incorporats als projectes de forma efectiva. 

 Que els nous projectes de renovables incorporin mesures de mitigació i correcció dels impactes sobre la biodiversitat, perquè aquestes siguin obligatòries i no condicionades a les avaluacions ambientals. 

 En els parcs eòlics: aplicar les tècniques que permeten reduir els xocs i la letalitat en més d’un 90%, gràcies a la simulació de trajectòries de vol mitjançant càmeres i intel·ligència artificial, i a l’automatització d’aturades o reduccions de velocitat en determinades condicions de major risc per aus i ratpenats.

 En els parcs solars: veu amb bons ulls el nou document sobre criteris ambientals que ha elaborat la Generalitat, però apunta que cal garantir que aquestes mesures (sembrar herbassar en espais lliures entre i sota els panells; revegetar talussos, prohibició d’aplicar pesticides, garantir el manteniment de connectors, evitar la pèrdua d'espais productius o naturals d'interès, entre d’altres) s’apliquin al màxim nombre d'instal·lacions.
 
 Que totes les instal·lacions de renovables generin beneficis per al territori i la societat, motiu pel qual planteja que el 20% de participació local en parcs solars i eòlics de promoció privada pugui ser adquirit per l’empresa energètica pública L'Energètica, en cas que aquest percentatge no sigui cobert per la població local. A més, la participació ciutadana en un 20% dels projectes de L'Energètica als municipis afectats també s’hauria de poder dur a terme.
 

Les noves incorporacions al manifest fundacional

Al grup de persones impulsores del manifest fundacional, format per més de 25 membres, s’hi han incorporat recentment la doctora i geògrafa de la UdG Carolina Martí, el catedràtic d’ecologia de la UAB i fundador del CREAF Jaume Terradas, el catedràtic emèrit de física de la UdG Pere Roura, el doctor en Ciències Ambientals, geògraf i naturalista Martí Boada, el doctor en biologia i socioecòleg Ramon Folch, la catedràtica de Geografia Humana de la UdG Josepa Bru, l’ecòleg forestal Bart Muys, i l’activista i investigador del Departament de Geografia de la UdG Sergi Nuss. 

Aquestes persones s’afegeixen al ventall inicial de promotors, que inclou l'explorador de National Geographic i fundador del projecte Pristine Seas, Enric Sala; el director executiu del consorci internacional Global Carbon Project, Pep Canadell, o l’ecòleg marí del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC), Kike Ballesteros.