El director general de l'Energètica, Daniel Pérez, creu que encara és d'hora per decidir si cal ajornar la desconnexió de les centrals nuclears de Catalunya, i que la decisió dependrà "de com estigui el mix energètic en dos o tres anys", diu Pérez en una entrevista amb l'ACN enmig del debat per ajornar l'apagada d'Almaraz, a Extremadura. "La nuclear és bona o dolenta? Depèn de quina alternativa tinguis", afirma Pérez, que diu que a l'Energètica treballen per "augmentar la potència renovable i estar en les millors de les condicions per poder triar en el moment que toqui".
Davant del creixent debat sobre la pròrroga de les centrals nuclears i encara més després de la històrica apagada de fa sis mesos, el director general de l'Energètica considera que a Catalunya la decisió encara pot prendre's en dos o tres anys, a diferència de la central d'Almaraz, a Extremadura, que preveu el tancament per al 2027 i on les elèctriques ja han confirmat que demanaran un ajornament ben aviat. Per ara, la previsió a Catalunya és que Ascó I deixi de produir el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035.
Pérez apunta que, a Extremadura, apagar la nuclear serà "més segur" perquè disposa de molta capacitat de generar energia renovable i el subministrament està garantit. A més, afegeix, aquesta comunitat, com també Andalusia o Castella-la Manxa, són zones menys industrialitzades i que no tenen tant de consum com el País Basc, Madrid, Astúries o Catalunya, uns territoris que consumeixen molta més electricitat i, en canvi, no generen gaires renovables.
"El que hem de fer és generar més energia a Catalunya, a Madrid, a Euskadi, i ser capaços de generar més per balancejar, perquè ara tens una zona molt generadora i una zona molt consumidora", resumeix Pérez sobre la situació de les renovables. Pel director general de l’Energètica, calen també més bateries i més centrals de bombeig per estabilitzar aquest tipus d'energia. Una d'elles podria ser a La Baells, on l'Energètica està estudiant invertir-hi.
Daniel Pérez afirma que després de l'apagada de finals d'abril, les centrals nuclears no van operar durant uns dies i el sistema va aguantar, cosa que demostra que es pot viure sense les nuclears. Amb tot, avisa que amb el model actual, això vol dir una energia més cara i una alternativa com el gas, més contaminant. "Al que hem d'aspirar és a substituir la nuclear per renovables, bateries i energia estable, combinant eòlica, hidroelèctrica, solar i bateries", defensa.
El director general de l'Energètica apunta que totes les tecnologies tenen "coses bones i dolentes". De l'energia nuclear, en destaca "l'estabilitat” i que no emet CO₂, però també “la poca flexibilitat" perquè no es pot complementar amb la tecnologia actual. En canvi, del gas en valora que és "molt flexible", ja que s'hi pot recórrer en absència de sol i vent. Alhora, però, és "car i contaminant", especifica.
Més consens territorial
En l'entrevista amb l'ACN, el director general de l'empresa admet que en els darrers anys Catalunya no ha fet els deures amb les renovables, però assegura que cada vegada hi ha "més consens territorial i més suport" respecte a les inversions en els municipis per instal·lar-hi plantes. És un "cert canvi" que ha arribat especialment després del "punt d'inflexió" que va representar la invasió de Rússia a Ucraïna.
"De mica en mica ens n’anem sortint i les dades crec que ens demostraran que d'aquí 12 mesos, si tornem a venir aquí, podrem explicar-vos que hem duplicat la potència instal·lada solar a Catalunya", celebra el director general de l'Energètica, que també es felicita per una menor conflictivitat amb un altre sector estratègic com l'agrícola.
Preguntat per la demora en la concessió dels ajuts procedents dels Fons Next Generation per a la instal·lació de plaques solars, Pérez reconeix que la sol·licitud pot haver estat un "via crucis" i ha fet una crida a Europa "replantejar" i a fer una "reflexió" el model per concedir les subvencions. "Segur que hi ha una altra manera de transferir 5.000 euros a la gent perquè es compri instal·lació solar, més fàcil", opina Pérez, que alerta sobre el risc de perdre l'efecte incentivador si els diners s'abonen anys més tard.
