Passaven pocs minuts de les 12:30 del 28 d'abril quan tota la península Ibèrica es va quedar literalment a les fosques. Una gran apagada inèdita -el pitjor incident del sistema elèctric europeu dels darrers 20 anys- que va deixar sense llum tots els abonats de l'estat espanyol i Portugal entre una i setze hores.
Ràpidament, alguns sectors van intentar posar les renovables al punt de mira. Unes acusacions -el 64% de l'electricitat ibèrica prové de fonts netes- que no es pot deslligar dels intents del lobby nuclear d'intentar aturar el calendari de tancament-. Tanmateix, els informes oficials de Red Eléctrica com sobretot dels experts europeus han “exculpat” aquestes tecnologies.
Descartat el ciberatac -hipòtesi que el govern espanyol va alimentar-, es considera que es va produir una "tempesta perfecta" de fallades tècniques i de planificació. Concretament, l'origen és una cascada de sobrevoltatge, un increment de tensió que va provocar que grans plantes fotovoltaiques del sud-oest de la península es desconnectessin per autoprotecció. En pocs segons van "desaparèixer" uns 15.000 MW de generació -el 60% de la demanda-, fet que va provocar la caiguda de la freqüència per sota del llindar segur i va acabar amb el zero energètic. Setmanes després, es va identificar que algunes de les 10 centrals convencionals que aquell dia havien de regular la tensió no van fer-ho.
Ja des de l'inici, els experts van destacar que, més enllà dels errors concrets que van provocar l'apagada, el sistema elèctric ibèric era vulnerable per la manca de capacitat d'emmagatzematge -sigui en forma de bateries o de centrals reversibles- i d'interconnexions -és d'un 4% quan Europa reclama un 15% per al 2030-. En aquest sentit, l'adopció de mesures urgents per avançar cap a una xarxa més resilient han topat amb la inestabilitat política tant al Parlament com al Congrés. En aquest sentit, els dos decrets dels executius de Salvador Illa i Pedro Sánchez no es van poder convalidar a la primera i van ser necessàries segones versions per a rebre el llum verd a la tardor.
El 2025 acaba, energèticament parlant, amb totes les mirades posades a Extremadura. Finalment, les elèctriques van fer la petició formal d'allargar fins al 2030 la vida útil de la central nuclear d'Almaraz. El Consell de Seguretat Nuclear, que ha demanat informació addicional a les companyies, no es pronunciarà fins al primer trimestre de l'any vinent. Una decisió que tindrà repercussions a Catalunya on el 60% de l'electricitat és d'origen nuclear i que hauria de tancar els tres reactors en funcionament entre el 2030 i el 2035.
