L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), ens adscrit al Departament de Territori, s'ha fixat en una població al peu del Montseny per extreure energia neta del subsol. Es tracta de Cànoves i Samalús on, aquesta primavera, es començarà a estudiar el potencial d’energia geotèrmica profunda procedent d’aigües termals. Després d’un conveni signat entre el director de l’ICGC, Antonio Magariños, i l’alcalde, Josep Cuch, es farà un sondeig de prospecció geològica a 550 metres de fondària al nucli de Samalús. Amb aquesta prova es vol caracteritzar les roques de la zona i obtenir dades del subsol que "permetin avançar en l’aprofitament de la geotèrmia com a recurs energètic".
La geotèrmia és una font d’energia renovable que aprofita la calor natural del subsol per obtenir aigua calenta destinada a diferents usos tèrmics i, en determinats casos, per generar electricitat. Es tracta d’un recurs autòcton i de quilòmetre zero. En funció de la temperatura de la qual s’extreu l’energia, es diferencia entre geotèrmia d’origen superficial i geotèrmia d’origen profund.
En el cas de la geotèrmia superficial, s’utilitza la temperatura estable del subsòl, entre 16 i 25 °C a uns 100 metres de profunditat, que es manté pràcticament constant durant tot l’any. Aquesta estabilitat tèrmica permet alimentar sistemes de climatització d’edificis individuals i xarxes urbanes de calefacció i refrigeració. Per adaptar la temperatura a les necessitats de confort, però, és necessari utilitzar bombes de calor que n’augmentin o en redueixin els graus. Aquesta tecnologia es pot implantar a gairebé tot Catalunya, tant en habitatges com en edificis del sector terciari, i es considera la solució tèrmica més eficient disponible actualment.
Pel que fa al seguiment i estudi d’aquest recurs, la Xarxa d’Estacions Geotèrmiques de Catalunya (XEGCat), impulsada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), disposa de diversos punts de prospecció a poca profunditat (fins a 100 metres) situats principalment en entorns urbans. Els punts de monitoratge més recents incorporats a la xarxa es troben a Vielha.
Què és la geotèrmia profunda i de font termal?
A diferència de la superficial, la geotèrmia d’origen profund, es troba a més profunditat i presenta temperatures que poden oscil·lar entre els 30 i més de 150 °C. Això en permet l’aprofitament directe sense recórrer a bombes de calor. Les aplicacions depenen del nivell tèrmic disponible: poden anar des de xarxes de calefacció i refrigeració fins a l’escalfament d’hivernacles per a la producció agrícola, usos industrials diversos i, quan se superen els 100 °C, la generació d’electricitat. A Catalunya, si es perfora fins a la profunditat adequada, aquest recurs hi és present arreu del territori.
En el projecte previst a Cànoves i Samalús es farà una prospecció en uns terrenys municipals situats al costat del camp de futbol del Centre Cívic Xavier Flaquer i Juvany, al nucli de Samalús, amb una perforació que pot arribar fins als 550 metres de profunditat. L’ICGC ha tret recentment a licitació els treballs i es preveu iniciar-los aquesta primavera. Un cop finalitzada, la instal·lació quedarà plenament integrada a l’entorn.
L’emplaçament triat presenta la presència d’aigües termals, que són una evidència directa de la calor procedent de capes profundes, que arriba a nivells més superficials mitjançant la circulació d’aigua subterrània a través de materials permeables. Tot i que a Catalunya aquest recurs s’ha utilitzat tradicionalment amb finalitats lúdiques i terapèutiques en balnearis, el seu potencial d’aplicació és molt més ampli.
Un dels avantatges d’aquest entorn és que permet assolir temperatures pròpies de la geotèrmia profunda sense haver de perforar tant com en altres zones del país. Per aquest motiu, l’àrea de Samalús figura dins el catàleg de zones amb potencial geotèrmic profund elaborat per l’ICGC.
Cal recordar que en aquest sector, vinculat a la falla del Vallès, ja s’hi van executar sondejos durant les dècades dels anys 80 i 90 del segle passat. El més profund va arribar als 1.000 metres, tot i que no es conserven registres complets d’aquelles perforacions.
Les dades disponibles apunten que la nova campanya podria confirmar temperatures d’entre 60 i 90 °C a uns 550 metres de fondària, adequades per a diferents usos tèrmics. Dins la conca del Vallès, a profunditats compreses entre els 2.000 i els 3.000 metres, es podrien assolir valors tèrmics que, si futures investigacions els corroboren, farien viable també la producció d’electricitat a partir d’aquesta geotèrmia profunda.
Un model energètic descarbonitzat
La nova prospecció s’integrarà a la Xarxa d’Estacions Geotèrmiques de Catalunya (XEGCat) com a nou punt de monitoratge permanent. El sondeig s’executa en un àmbit on existeix una anomalia hidrotermal identificada anys enrere com un recurs geotèrmic d’origen profund, inclosa actualment dins el catàleg de zones d’interès geotèrmic de Catalunya elaborat per l’ICGC.
La infraestructura generarà dades de referència i una base tècnica sòlida per avaluar, amb criteris de rigor i seguretat, el desenvolupament de projectes geotèrmics tant a escala local com en altres zones amb característiques similars. Aquest coneixement pot facilitar, a mitjà i llarg termini, la maduració de projectes d’inversió i col·laboració publicoprivada vinculats a l’aprofitament de la geoenergia.
El projecte s’emmarca en el programa europeu Horizon Europe Go-Forward, que desenvolupa metodologies avançades per millorar la localització i la predicció de la productivitat dels reservoris geotèrmics profunds, amb la participació de diversos socis europeus.
