La sequera va limitar els usos d'aigua de quasi tots els sectors. Tanmateix, les embotelladores no només no van frenar l'activitat sinó que exportaven part de la seva producció mentre els embassaments agonitzaven. Com s'explica aquesta aparent contradicció? L'extracció d'aigua d'aqüífers profunds per ser embotellada no depèn de l'Agència Catalana de l'Aigua, sinó d'una llei de mines aprovada en el tardofranquisme.
Un front comú d'administracions -tant ajuntaments com la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Vallès Oriental- se sumen a les entitats que reclamen canvis legislatius per posar fi a aquesta anomalia. “No podem continuar tractant l'aigua com un mineral”, explica Mercè Delgado, una de les portaveus de la campanya.
L'aigua com a mineral extractiu
Tots els usos hídrics a les conques internes de Catalunya es regulen amb una legislació específica i els autoritza l'ACA. Tanmateix, l'extracció d'aigua per ser embotellada i comercialitzada és una excepció ben notòria: s'inclou en la llei 22/1973 de Mines -articles 23-30- i depèn del Departament d'Empresa.
La campanya ciutadana impulsada per Aigua és Vida, la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, el col·lectiu AiguaClara d'Arbúcies, Depana i Llémana Espai Natural rep ara un impuls institucional amb l'adhesió d'una vintena llarga d'administracions. Concretament, 22 ajuntaments de la zona del Montseny i la Vall del Llémena -formen part del Vallès Oriental, la Selva, el Gironès i la Garrotxa-, així com el consell comarcal vallesà i la Diputació de Girona. Es tracta d'un moviment força transversal, ja que implica governs formats per Junts, ERC, PSC, CUP, formacions independents i agrupacions d'electors.
- Presentació de la campanya d'entitats i ajuntaments a Arbúcies
- Cedida per Aigua és Vida
El seu principal objectiu és precisament que el negoci de les embotelladores deixi de dependre de la llei de mines -el text refós de la llei d'aigües del 2001 ho manté i el reial decret 1978/2010 ho actualitza- aprovada encara amb Franco com a cap d'estat. “La llei no només és preconstitucional sinó que permet una extracció gairebé il·limitada amb concessions indefinides, tractant l'aigua com un mineral”, explica Carles Lumeras, de la Coordinadora del Montseny, en declaracions a Nació. No hi està gens d'acord Xavier Civit, president de l'Associació Catalana d'Envasadors d'Aigua (ACEA): “L’esgotament de l’aqüífer suposaria la revocació de l'autorització”.
La moció, que ja han aprovat una vintena d'administracions i que aquest dimecres s'ha presentat a Arbúcies -una de les localitats amb més negoci de les embotelladores juntament amb Sant Hilari Sacalm i Caldes de Malavella-, reclama que aquestes aigües passin a formar part del domini públic hidràulic i que quedin protegides per la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea. A banda de les entitats, hi han participat l'alcalde de Sant Esteve de Palautordera i les alcaldesses de Sant Martí de Llémena i Gualba.
Front comú a Madrid
Ara bé, com es pot avançar en la direcció que reclamen entitats i ajuntaments? L'única possibilitat és modificar la llei estatal de mines. La via que proposen és, aprofitant la transversalitat política del suport rebut fins ara, que el Parlament de Catalunya creï una delegació per tal d'instar el Congrés dels Diputats a canviar el marc legal per la via d'urgència.
De moment, no concreten com s'hauria d'articular la legislació: “Allò essencial és que l'aigua deixi de considerar-se com un mineral. No és com el carbó”, emfatitza Lumeras. En aquest sentit, tenen clar que ha de ser l'ACA -o les confederacions hidrogràfiques- qui en tinguin el control i que també s'hi pugui incloure els ajuntaments. “El reial decret és del 2010, deu anys després de l'aprovació de la Directiva Europea Marc de l'Aigua, i s'alinea amb els principis fonamentals de la gestió moderna dels recursos hídrics”, argumenta la patronal que veu totalment innecessari aquest canvi legislatiu.
Les embotelladores afecten els aqüífers?
Les dades oficials indiquen que anualment s'extreuen a Catalunya entre 1,2 i 1,9 milions de litres amb un volum de negoci que oscil·la entre els 250 i els 360 milions d'euros. Segons l'Associació Catalana d'Envasadors d'Aigua -que aplega almenys el 60% del sector-, aquesta activitat no afecta els aqüífers superficials “ja que l'aigua s'extreu a un mínim de 300 metres de profunditat”. “La quantitat d'aigua mineral que s'envasa al Montseny i a les Guilleries no arriba al 10% del total de recursos hídrics subterranis disponibles anuals”, afegeix Civit.
Des de les entitats es qüestiona: “És una afirmació absolutament gratuïta”, assenyala Carles Lumeras. En aquest sentit, recorda que molts geòlegs ho posen en dubte i que l'impacte és “impossible de verificar” perquè mai s'ha elaborat un estudi científic clar sobre l'estat de l'aqüífer Montseny-Guilleries.
