Fa dies que s'insisteix amb el bon estat de les reserves d'aigua. Els embassaments s'enfilen al 92% -uns valors que no es veien des del temporal Glòria- mentre que la neu acumulada al Pirineu oriental garanteix una quantitat de recursos hídrics superior al consum anual de la ciutat de Barcelona. Òbviament, aquestes dades s'expliquen pels temporals que des de la primavera del 2024 -però especialment l'any passat i aquest hivern- han regat Catalunya de manera generosa. Tanmateix, hi ha un element menys conegut que també hi contribueix: el fet que les dessaladores no afluixin malgrat tenir els pantans al límit.
Dessalinitzadores al 60% amb embassaments plens
Actualment, segons confirmen fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua i l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, les dessalinitzadores produeixen al 60% de capacitat -70% en el cas de la planta del Llobregat i el 50 a la Tordera-, una situació que no hauria de variar les pròximes setmanes tot i els temporals. Són uns valors inferiors al pic de la crisi hídrica, però molt per sobre del que tocaria amb les actuals reserves d'aigua. Concretament, segons el pla de sequera, haurien de funcionar a només un 15% aproximadament.
Mentrestant, els pantans del sistema Ter-Llobregat freguen el límit. Els 555 hm3 d'aigua suposen més d'un 93% del màxim, però cal recordar que fa setmanes que es desembassa per tal de fer espai a les avingudes provocades pels temporals i minimitzar la possibilitat d'inundacions aigües avall.
Com s'explica que amb aquesta situació el Govern no afluixi amb les dessaladores? Un portaveu de l'ACA explica a Nació que hi ha dues raons principals: complir amb l'Acord del Ter -que posa límits al transvasament del Ter- i afavorir la recuperació d'aqüífers com els de la vall baixa del Llobregat. En aquest darrer cas, de fet, tot just aquest gener s'està arribant als nivells d'aigua previs a la sequera, segons les dades de la Comunitat d'Usuaris d'Aigües del Delta del Llobregat.
Els límits al transvasament del Ter
La història del riu Ter és la d'un espoli històric per tal d'abastir d'aigua la regió metropolitana de Barcelona. Aprovat gràcies a una llei franquista, va arribar a suposar que el 70% de l'aigua que sortia de Susqueda acabés a la potabilitzadora de Cardedeu. Aigües avall, el cabal era mínim i clarament insuficient per assegurar el reg del Baix Ter i un bon estat ecològic del riu.
La situació va viure un punt d'inflexió el 2017 amb la signatura de l'Acord del Ter. L'objectiu, després que la sequera del 2006-2008 hagués deixat el riu escanyat, era rebaixar de manera progressiva l'aigua transvasada. En aquest sentit, es van marcar tres períodes amb uns llindars màxims:
- 2018-2022: transferència mitjana plurianual màxima de 140 hm3 i un màxim anual de 166 hm3.
- 2023-2027: transferència plurianual mitjana de 90 hm3 (450 hm3 en total).
- A partir de 2028: transferència màxima anual de 90 hm3 i que no superi un 30% del volum desembassat.
Des d'aleshores, la Generalitat i la resta d'administracions vinculades al cicle de l'aigua han fet una aposta decidida pels denominats recursos hídrics alternatius. “Qualsevol alternativa per no acabar definitivament amb el Ter, també la dessalació, és un mal menor”, explica Pau Masramon, portaveu d'Aigua és Vida-Girona i una de les 10 persones que van signar l'Acord del Ter. Actualment, hi ha dues plantes dessaladores en funcionament amb una producció màxima de 80 hm3 anuals, una quantitat que de mitjana també aporten les estacions de regeneració.
De fet, la mateixa consellera Sílvia Paneque, en declaracions a Nació, explicava fa mesos que l'objectiu final de l'executiu era que la transferència d'aigua del Ter deixés de ser estructural i només quedés com un recurs d'emergència. “Amb l'increment en l'ambició del desplegament de noves infraestructures hídriques, especialment amb l'aprofitament del Besòs, podem accelerar l'objectiu final d'eliminar el transvasament”, apuntava la titular de Territori.
Dessalinitzadores estructurals
Un dels objectius verbalitzats repetidament pels responsables del Govern és que, tal com està passant aquests mesos, les dessalinitzadores passin a ser un recurs convencional en l'abastament de la zona més poblada de Catalunya. En aquest sentit, la revisió pendent del pla de sequera hauria de modificar les consignes de producció teòriques que, per exemple, indiquen que amb la situació actual haurien de funcionar al mínim.
De fet, malgrat que la mitjana de producció dels darrers quatre anys ha estat de 67 hm3, això no és suficient per complir l'objectiu del segon període de l'Acord del Ter. Entre el 2023 i el 2027 la transferència mitjana màxima no pot superar els 90 hm3 i, segons les dades provisionals, de moment se situa al voltant de les 93 (molt possiblement per sobre).
De fet, una de les demandes històriques de la societat gironina és saber amb transparència quanta aigua se'n va cap a Barcelona. A inicis de febrer, per exemple, l'ACA encara no té la dada definitiva de l'any passat. “Després de 20 anys de lluita continuem sense conèixer a temps real quin cabal es desvia en cada moment”, es lamenta el portaveu d'Aigua és Vida en declaracions a Nació.
Per aconseguir un Acord del Ter que s'haurà de renegociar a partir del 2028, més enllà de les actuals i de les futures dessalinitzadores -l'Estat acumula mesos de retard en la licitació de la planta Tordera 2-, l'aprofitament de les aigües del Besòs s'endevinen claus per intentar quadrar el cercle. Garantir l'abastament de Barcelona i reduir la pressió sobre el Ter, en un context on hi ha veus que reclamen una nova interconnexió amb la conca de la Muga.
