Sau i Susqueda estan al 75% de capacitat... i pujant. El Ter a Ripoll fa setmanes que no baixa dels 20 m3/s i a Roda s'ha convertit en habitual veure un cabal per sobre dels 30. El riu és vida i la sequera s'ha acabat. El mapa de les conques internes s'ha pintat definitivament de blau -excepte dos municipis que depenen de Riudecanyes- i la notícia és si la Baells obre més o menys les comportes després de 50 dies amb l'embassament ple.
Tot això és cert i era inimaginable tot just fa dos mesos -i encara més si ens remuntem el març del 2024 quan les reserves estaven al 14%-. Ara bé, també hi ha una realitat incòmoda que cal afrontar. L'àrea metropolitana de Barcelona fa quasi 60 anys que beu aigua del Ter, un riu que en aquest període -només per causes naturals- s'ha aprimat almenys un 35%. Quan a Catalunya parlem de transvasament pensem en l'Ebre, però la gran transferència d'aigua entre conques comença al petit pantà de Pasteral -aigües avall de Susqueda- i acaba a la potabilitzadora de Cardedeu.
Posem-hi números. El transvasament es va estabilitzar a inicis de segle en uns 200 hm3 anuals, més del doble del consum actual de la ciutat de Barcelona. A més, va arribar a suposar el 75% de l'aigua que es desembassava de Susqueda. El resultat? Un riu moribund en el seu curs baix i un sentiment d'espoli hídric a la conca cedent. La sequera 2006-2008 va suposar un punt d'inflexió. La mobilització va acabar desembocant una dècada més tard amb l'Acord pel Ter, que posava dates i xifres a la reducció de la transferència d'aigua.
Habitualment, posem el dit a la llaga quan els objectius i els terminis no es compleixen. En aquest cas, cal celebrar que allò que es va pactar s'estigui fent realitat, entre altres, per l'aposta per la dessalinització i la regeneració. Del 2018 al 2022 el transvasament va quedar per sota dels 140 hm3 fixats com a màxim i els dos darrers anys s'acosten als 90 de mitjana plurianual. A partir del 2028, la tercera fase suposarà no superar aquest valor i aconseguir que quedi per sota del 30% de l'aigua desembassada.
Amb aquest escenari, la consellera Sílvia Paneque ja planteja -com fan regants i ecologistes- la possibilitat d'eliminar el transvasament de manera estructural. Sigui possible o no aquesta fita a mitjà-llarg termini, l'objectiu mínim hauria de ser garantir el cabal ecològic aigües avall dels embassaments. Fixar l'aigua necessària perquè el Ter torni a ser un riu viu i viable abans de repartir l'aigua per a la resta d'usos. I superar com a país aquesta veritat incòmode: hem garantit l'abastament de la zona més poblada a canvi de deixar el Ter al límit de la seva mort.
Garantir la salut d'embarassades, infants i adolescents
He insistit moltes vegades que la crisi climàtica -i, en general, la crisi ambiental- és també una qüestió de salut. Aquesta setmana diverses notícies ens ho recorden i posen el focus en el futur de la societat: embarassades, infants i adolescents.
- Els pediatres reclamen des del Parlament garantir per llei uns entorns escolars segurs i saludables.
- La calor extrema augmenta el risc de parts prematurs: els Països Catalans són el territori de l'Estat on creixen més els dies calor de risc per a l'embaràs.
- La contaminació i les zones verdes influeixen en la salut mental dels infants i adolescents, tal com ha demostrat un estudi del Vall d'Hebron i Sant Joan de Déu amb 4.500 menors catalans.
Aquesta setmana també és notícia
- Transició energètica | Osona acollirà un megalaboratori d'energies renovable
- Entrevista | Jim Skea, president de l'IPCC: «Cal situar el focus climàtic més enllà de l'energia i de l'electricitat»
- Energia | L'electricitat després de l'apagada: més gas, menys solar i la mateixa (poca) nuclear
La volta al món en quatre notícies
- Carrils bici, carrers escolars pacificats i limitacions de velocitat. París és la ciutat europea més adaptada a la mobilitat dels infants (llegit a franceinfo).
- L'Agència de Protecció Ambiental (EPA) de l'administració Trump té previst rebaixar els límits d'alguns contaminants químics a l'aigua potable (llegit a la CBS).
- Activistes climàtics dels Països Baixos pretenen portar de nou Shell als tribunals després que el gegant petrolier aconseguís l'anul·lació d'una sentència contrària (llegit a The Guardian).
- Mères au Front (Mares al Front) és el nou moviment ecofeminista nascut al Quebec per denunciar la manca de respostes polítiques a la crisi climàtica (llegit a Climàtica).
