La terrible onada d'incendis a Galícia, Lleó i altres zones va provocar vuit morts i va enfilar fins a 380.000 hectàrees la superfície cremada enguany a l'estat espanyol. No s'hi arribava des del 1994, quan la Catalunya Central va patir el pitjor foc que tenim registrat a casa nostra. Si tenim en compte el conjunt de la península Ibèrica són 650.000 hectàrees, just el 65% del conjunt de la Unió Europea. Les dades són fredes, però l'impacte sobre les persones, les societats rurals i la seva economia no s'esborraran. De fet, és un senyal més que tard o d'hora Catalunya pot patir un megaincendi de conseqüències incalculables com ha passat els darrers anys a Portugal, Xile, Grècia, Austràlia, Califòrnia o, en grau més baix, el País Valencià o Occitània. Precisament, l'incendi que va afectar aquest juliol les Corberes -el pitjor en superfície dels darrers 70 anys a l'estat francès- ens va recordar el malson del de l'Alt Empordà el 2012.

Com explica molt gràficament l'amic Eduard Plana, hi ha dos processos que afavoreixen incendis cada vegada més destructius. Un de lent des de fa dècades -el despoblament rural, l'abandonament d'activitats primàries i l'acumulació de combustible- i un de més ràpid i accelerat, l'escalfament global que aquest estiu hem pogut tornar a constatar al nostre país.

Els científics de World Weather Attribution, una de les referències en la ciència de l'atribució, han determinat que les condicions meteorològiques que van afavorir els grans incendis són 40 vegades més freqüents i un 30% més intenses en comparació al clima preindustrial. A més, han determinat que l'onada de calor que va afectar l'Estat -considerada per l'Aemet la més intensa mai registrada- ha passat de tenir una recurrència esperable de 2.500 anys a només 13. “Són fenòmens que ja han deixat de ser rars en l'actual clima”, ens va explicar Theodore Keeping, investigador del Centre de Política Ambiental de l'Imperial College de Londres.

L'estudi presentat aquesta setmana té diverses limitacions -la més evident vinculada a ser un estudi ultraràpid-, però també deixa un missatge força comprensible: l'escalfament global actua com a benzina per als megaincendis. Un fet que els mateixos autors de l'estudi adverteixen que se suma a l'increment de la superfície i la densitat de la massa forestal i, en conseqüència, de l'augment del combustible disponible per cremar.

Ambdues qüestions són claus i es retroalimenten. Preparar Catalunya per als incendis de sisena generació -com ha verbalitzat recentment el Govern- passa, entre altres per recuperar allà on es pugui el mosaic agroforestal tradicional -en aquesta entrevista en Jaume Sió admetia que és més fàcil de dir que de fer-, però també per explorar noves estratègies com la de donar espai al foc natural així com aprofundir la política de recuperació d'espais oberts que combina la prevenció, facilitar la tasca a l'extinció, però també la conservació de la biodiversitat.

I tot això no tindria sentit si no reduïm les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Ho recordava aquesta setmana Friederike Otto, cofundadora de WWA: aquests incendis s'han produït amb “només” un escalfament d'1,3 graus respecte a l'era preindustrial, però -si no hi ha un punt d'inflexió contundent- ens dirigim cap a un escenari de 2,3 o 2,6. “Cal aturar la combustió de carbó, gas i petroli”, advertia. En cas contrari, continuarà augmentant la probabilitat de nous megaincendis i no servirà de res fer-nos els sorpresos quan succeixin, siguin aquí, al costat o més enllà.

Un altre estiu (càlid) a recordar

Les previsions a llarg termini indicaven que l'estiu del 2025 seria més càlid que la mitjana, però difícilment amb valors extrems. Tanmateix, han quedat clarament curtes, esdevenint el segon d'ençà que hi ha registres, només superat pel 2022 i empatant amb el 2003.

• L'anomalia ha estat de 2,3 graus per sobre la mitjana del període 1990-2020 -que ja inclou l'efecte del canvi climàtic-.
• S'ha superat el rècord de dies per sobre dels 40 graus amb 16 jornades.
• El centre de Barcelona ha batut el rècord de nits tòrrides a l'estiu (36 al Raval) i en 88 de les 92 jornades la mínima no ha baixat dels 20 °C.

Aquesta setmana també és notícia

• Plagues | El mosquit tigre colonitza en dues dècades el 80% dels municipis catalans
• Ecosistemes | Catalunya elimina els peixos d'estanys de muntanya per recuperar-ne la biodiversitat
• Biodiversitat | Energia solar i baix cost: així funciona el nou dispositiu català per seguir la fauna salvatge

La volta al món en quatre notícies

1. Els científics climàtics refuten punt per punt l'informe de l'administració Trump que posa en dubte l'escalfament global (llegit a la CNN).
2. L'iceberg més gran del món es trenca després de 40 anys: “La majoria no arriben tan lluny” (llegit a The Guardian).
3. La República Democràtica del Congo treu a concurs 67 milions d'hectàrees de boscos primaris per a l'explotació petroliera (llegit a El País).
4. L'“audaç acció climàtica” de Papua Nova Guinea rep elogis d'António Guterres, secretari general de les Nacions Unides (llegit a Associated Press).