Catalunya només té instal·lades el 25% de les renovables necessàries el 2030. És una visió optimista. Si excloem l'autoconsum solar, la xifra és molt inferior. De fet, malgrat que l'eòlica fa anys que està estancada a tocar del 30% de l'objectiu, la fotovoltaica no arriba ni al 9%.

Si es pretén assolir la fita de la mateixa Generalitat, caldria instal·lar en poc més de cinc anys un total de 7.900 MW sobre terreny -la potència equivalent a uns vuit reactors nuclears-. I si alcem la mirada fins al 2050 -quan tota l'electricitat hauria de ser d'origen renovable i assolir la neutralitat climàtica- caldria multiplicar per 22 la capacitat actual.

El procés per tenir connectats nous parcs és etern. Actualment, es construeixen dues instal·lacions eòliques, però el gruix de projectes ja autoritzats -set que sumats freguen els 300 MW- esperen un vistiplau d'Urbanisme que, legalment, no hauria de tardar més de 30 dies, però que a la pràctica s'allarga anys.

En aquest context -des del 2019 s'han autoritzat 214 parcs solars i només n'han entrat en servei 35-, és evident que cal fer canvis legislatius i més després de l'apagada del 28 d'abril. El Govern, que havia parlat molt d'accelerar la transició energètica, però sense mesures concretes, va aprovar el 3 de juny un primer decret amb aspectes força interessants. Entre altres, regulava clarament com tramitar les bateries -claus per reduir el risc de nous blackouts-, permetia instal·lar parcs en zones antropitzades, transferir la propietat de projectes autoritzats però no en servei -fins a 800 MW a Catalunya- així com la possibilitat d'autoritzar petits parcs en zones agrícoles de classe I i II, sempre que l'activitat agrària no hi fos possible.

Ara bé, el principal element de la “discòrdia” era considerar tots els projectes de renovables, d'emmagatzematge i distribució com d'interès públic superior. Deixant de banda que el seu efecte fos relativament limitat -es tractava més d'un senyal en clau interna, que una aplicació generalitzada- es limitava a incloure en la nostra legislació el que marca Europa (i que els eurodiputats catalans de Junts, ERC i el PP no van dubtar a votar a favor). De fet, Catalunya -per una vegada en l'àmbit de les renovables- s'avançava a Espanya, un dels estats que encara no ha transposat la directiva.

Quan el Govern va aprovar el decret llei el passat 3 de juny la consellera Sílvia Paneque va anunciar que tenia el suport parlamentari assegurat i així ho van ratificar a Nació fonts d'ERC i els Comuns -donant per fet que es farien alguns matisos tramitant-ho com a projecte de llei-. Amb un text com aquest, també semblava bastant assumible que, com a mínim, Junts s'hi sumés. A l'hora de la veritat, tot al contrari. L'executiu de Salvador Illa va haver de retirar el text per evitar una greu derrota parlamentària.

Més enllà de la pressió legítima de la pagesia i d'algunes organitzacions ecologistes, aquest gir de guió -hores abans el pacte semblava totalment tancat- no s'explica sense la comissió bilateral sobre el finançament de dilluns. El rebuig creixent a l'acord per part d'ERC ha influït decisivament en el canvi de postura respecte al decret de renovables. Els arguments oficials -no generalitzar l'interès públic superior i esperar al Plater, un document que precisament ampliarà les zones on instal·lar renovables- no semblen justificar un “no”. En un estiu on percebem l'impacte de l'emergència climàtica, és trist que la transició energètica s'hagi convertit en moneda de canvi. Esperem que després de les vacances, l'acció climàtica es pugui accelerar d'una vegada.

Un juliol de temps boig

El juliol és fins ara un mes força càlid -el setè, segons les dades del Meteocat-. Tanmateix, després d'un juny tan extrem, ens comença a semblar “normal” estar entre 2 i 2,5 ºC per sobre de la mitjana-. Ara bé, també el recordarem per un episodi insòlit de pluges, inundacions... i mànegues marines. Amb el canvi climàtic, el temps s'ha tornat definitivament boig.

• En 30 anys no s'havia produït un episodi de pluja el juliol que combinés tanta abundància -entre 30 i 150 litres- amb una extensió territorial tan àmplia.
• El dia 12 també es van detectar fins a sis mànegues marines: des del 2000 només se n'havien comptabilitzat set el mes de juliol.
• Una setmana abans es va produir un esclafit al Bages: el Meteocat ho ha confirmat. Aquí t'explico les diferències amb un tornado.

Aquesta setmana també és notícia

• Canvi climàtic | Màximes de 45 graus a l'àrea metropolitana de Barcelona a finals de segle
• Espais naturals | Un informe alerta de la precarietat de les entitats ambientals
• Incendis | El Govern encarrega ara el pla de prevenció d'incendis al parc natural dels Ports

La volta al món en quatre notícies

• El Congrés del Brasil aprova una polèmica llei que els sectors ecologistes qualifiquen “del pitjor revés per a la legislació ambiental en 40 anys” (llegit a The Guardian).
• Els creixents xocs entre elefants i humans a Zimbàbue -amb tres morts- evidencien els efectes de l'expansió urbana i el canvi climàtic (llegit a El País).
• França adverteix del risc de contagi de chikungunya, malaltia vinculada al mosquit tigre, després de detectar 12 focus de transmissió local (llegit a Le Monde).
• L'energia solar i les bateries podrien ajudar Egipte a superar les apagades, un país que utilitza gas per produir el 75% de l'electricitat (llegit a la CNN).