Catalunya afronta des d'avui la primera onada de calor de l'estiu. Les temperatures seran extremes durant quatre dies a Ponent i a l'interior de les Terres de l'Ebre, però la calor serà generalitzada i a bona part de la costa les mínimes nocturnes seran tòrrides.
Més enllà dels criteris tècnics per determinar si es tracta d'una onada de calor o no -cada servei meteorològic té el seu-, la percepció que vivim un juny infernal la confirmen les dades: el mes es tancarà com un dels tres més càlids d'ençà que es tenen registres i el Meteocat ja no descarta que acabi sent rècord. De moment, ja portem quatre dies en què s'ha superat el llindar dels 40 ºC i tot apunta que la xifra augmentarà a set abans que ens arribi juliol.
En aquest context, l'Ajuntament de Barcelona va fer un anunci sorprenent. El 2027 organitzarà un simulacre per avaluar la resposta a una hipotètica situació de 50 graus. És un escenari ja no improbable, sinó quasi impossible. I és que cal tenir en compte que el rècord de calor -assolit l'estiu passat- és de 40,0 ºC a l'Observatori Fabra. Costa d'imaginar, per tant, fer un salt com aquest en les dècades vinents.
En aquest sentit, desconec si l'objectiu d'escollir aquest escenari té un punt de pedagògic o realment hi ha un interès per avaluar la capacitat de resposta de tots els sectors i serveis implicats. Em sembla interessant, tanmateix, que es faci seguint l'exemple de París: una de les ciutats europees referents en adaptació climàtica. La capital francesa, de fet, ha assumit que s'ha de reinventar per passar d'un urbanisme planificat en un pic de la Petita Edat de Gel a un clima més propi de Sevilla.
El simulacre, de fet, forma part del denominat pla Calor, amb el qual l'Ajuntament de Barcelona pretén augmentar la resiliència climàtica de la ciutat en l'horitzó 2035. Compta, segons va anunciar la tinent d'alcaldia Laia Bonet, amb un pressupost de 111 milions d'euros per accions com la instal·lació de sistemes per fer ombra, jocs d'aigua per la mainada, l'ampliació de la xarxa de refugis climàtics, l'aposta per paviments alternatius i la climatització d'escoles. En aquest sentit, seria clau que la Generalitat assumís el mateix ritme que Barcelona en la instal·lació d'aires condicionats a les escoles. No pot ser que els nostres infants suportin condicions que no acceptaríem a la majoria d'equipaments públics.
L'adaptació de les nostres ciutats és clau. No en va, el pròxim informe de l'IPCC se centrarà en aquesta qüestió. Ara bé, assumir que ens hem de preparar per a un escalfament global d'uns 2 graus, no vol dir deixar en cap cas de prioritzar la mitigació. La reducció d'emissions -o, en el pitjor dels casos, la compensació en projectes km 0- hauria de ser l'element troncal de totes les polítiques, malgrat que alguns dels projectes anunciats darrerament semblin anar en direcció contrària.
Dos decrets per accelerar la transició energètica
Setmanes després que el Govern aprovés un decret llei que regulava les bateries i considerava tots els projectes de renovables com a interès públic superior, l'executiu espanyol també ha tirat endavant un decret llei per accelerar la transició energètica.
- Es pot evitar una nova apagada? Aquestes són les 10 principals mesures del nou decret del sistema elèctric.
- Junts demana per carta a Illa retirar el decret de renovables i bateries mentre la pagesia augmenta la pressió contra la nova normativa que el Parlament ha de convalidar.
- El primer microparc solar de la Cerdanya avança malgrat les pressions d'una de les comarques més turístiques del país.
Aquesta setmana també és notícia
- Aigua | La sequera ja està superada: és possible evitar noves crisis?
- Energia | Catalunya aposta per Tarragona com a port de l'eòlica flotant
- Biodiversitat | Localitzen els primers nius de tortuga careta de l'estiu a la costa catalana
La volta al món en quatre notícies
- Un túnel abandonat d'autopista sota l'estació de tren es converteix en l'accés més ràpid al centre de Zuric (llegit a RTS).
- Quasi un terç dels ciutadans de Tuvalu es presenten a la votació per obtenir un visat climàtic per emigrar a Austràlia (llegit a France 24).
- Els productors del nord de Mèxic, en alerta per una sequera que fa tres anys que dura: “Els pous es queden sense aigua” (llegit a El País).
- Una explosió d'eriçons de mar amenaça els esculls de corall de Hawaii més enllà del punt d'inflexió que en garanteix la recuperació (llegit a la CNN).
