Catalunya regula per primera vegada les bateries per emmagatzemar energia renovable, un element que es considera clau per augmentar la flexibilitat i la robustesa de la xarxa elèctrica i per intentar evitar noves apagades com la que va deixar a les fosques la península Ibèrica a finals d'abril. En aquest sentit, el Govern ha donat llum verda a un decret llei que no només deixa clar com tramitar i aprovar aquest tipus de projectes, sinó que també declara d'interès públic superior els projectes de renovables, un fet que hauria d'accelerar el seu desenvolupament i prioritzar-los en cas de conflicte amb qüestions ambientals o urbanístiques. “És un pas per afrontar un repte colossal per intentar assolir objectius que fins ara no havien tingut l'impuls necessari”, ha assegurat la consellera Sílvia Paneque.
La importància de les bateries
La reunió del consell executiu d'aquest dimarts ha servit aprovar un decret llei que reguli i incentivi l’emmagatzematge d’energia mitjançant la instal·lació de bateries, que aporten estabilitat i resiliència al subministrament elèctric. En aquest sentit, tal com es va destacar després de l'apagada, les bateries redueix el risc que succeeixi, però en cas de caiguda, poden funcionar en illa, cosa que permet que el consumidor continuï disposant d’electricitat, i contribuir a la ràpida recuperació del subministrament.
Tanmateix, la seva tramitació no estava regulada específicament i això en dificultava l'encaix respecte a la legislació energètica i urbanística. Segons el Govern, a partir d'ara les empreses promotores, els ajuntaments i la ciutadania disposaran d'un marc que esvairà dubtes i que en permetrà accelerar la implementació.
El Govern ha optat, amb l'aprovació del decret llei, per modificar el decret 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables -que juntament amb la modificació del 2021 regula com es tramiten els projectes-, però també la normativa urbanística. Inclou bateries independents -que es poden instal·lar a prop de les zones de consum- com les vinculades -en llenguatge tècnic es parla d'hibridació- a parcs eòlics o solars.
- D'on ve i qui la consumeix: així funciona l'energia elèctrica a Catalunya
- Osona acollirà un megalaboratori d'energies renovables
- Daniel Pérez: «Hem d'accelerar l'electrificació perquè també ajudarà a estabilitzar el sistema»
El decret llei, en principi, té el suport garantit per ser aprovat al Parlament. “S'ha treballat amb ERC i els Comuns i, a partir d'avui, ho traslladarem a la resta de grups”, ha assegurat la consellera en resposta a Nació. En aquest sentit, també ha destacat que ha comptat amb la participació del sector energètic.
Ja es tramiten un centenar de projectes de bateries
La regulació que ha aprovat per la via d'urgència aquest dimarts el Govern hauria de facilitar la tramitació en un context en què els promotors estan apostant de manera molt clara per aquests projectes. En aquest sentit, només tenint en compte la Generalitat s'estan tramitant fins a 94 projectes d'emmagatzematge, cap dels quals encara ha estat autoritzat.
De bateries independents (stand alone) n'hi ha un total de 87 que sumen 920 MW. En canvi, de projectes hibridats amb plantes solars se'n tramiten set amb una potència reduïda de 22 MW.
Per altra banda, hi ha les instal·lacions que ha d'autoritzar el Ministeri de Transició Ecològica -per sobre de 50 MW són competència estatal-. Són sis grans projectes que sumen 553 MW. Per comparar-ho -malgrat ser qüestions molt diferents-, una central nuclear té una potència d'uns 1.000 MW.
Els projectes de renovables seran d'interès públic superior
El decret llei aprovat aquest dimarts pel Govern -que ara haurà de convalidar el Parlament- també preveu que tots els projectes de renovables, les línies de connexió a la xarxa i les mateixes instal·lacions d'emmagatzematge d'energia rebran la consideració d'interès públic superior. “Ens facilitarà una major agilitat per a la tramitació administrativa perquè passa per determinats interessos”, assegura la consellera Paneque.
Aquest reconeixement ja està inclòs en normatives europees com la directiva 2018/2001 sobre fonts d'energia renovable i hauria de prioritzar l'interès energètic quan xoqui amb qüestions ambientals o urbanístiques. Aquest darrer element és el que està frenant actualment molts dels projectes -fins i tot els autoritzats- que es tramiten a Catalunya.
Passaran a ser d'interès públic qualsevol planta solar fotovoltaica, eòlica o una central hidràulica reversible, entre altres. Tanmateix, com ha puntualitzat la consellera de Territori, ja s'aplicava en alguns projectes emblemàtics com el parc eòlic experimental marí de la Costa Brava, conegut com a Plemcat. Aquest projecte, per cert, està pendent des de fa mesos que el Ministeri de Transició Ecològica en resolgui la declaració d'impacte ambiental.
Dupliquen la plantilla de L'Energètica
El Govern també ha aprovat en la reunió d'aquest dimarts duplicar la plantilla de L'Energètica, l'empresa pública d'energies renovables de la Generalitat. Concretament, segons ha explicat la consellera i portaveu, passarà dels 30 que hi havia a l'inici el setembre de 2023 a uns 60. “Aquest augment de personal es finançarà amb els mateixos ingressos de L'Energètica”, ha destacat Paneque.
L’increment de treballadors, segons l'acord del consell executiu, permetrà que L’Energètica presti nous serveis com l’entrada en l’àmbit de la distribució per donar suport a les xarxes elèctriques
municipals, l’exploració de fonts d’energia com la tèrmica i la bioenergia i la incorporació dels ens locals al capital social amb l’objectiu d’esdevenir-ne mitjà propi.
