Daniel Pérez Rodríguez (Madrid, 1987) és el director de L'Energètica pública. Expert en transició energètica, és de les veus autoritzades de la Generalitat per analitzar les causes de l'apagada elèctrica, però sobretot per marcar quines han de ser les prioritats per tenir un sistema més fiable. Admet que s'han de repensar com s'integren les renovables -amb una aposta clara per bateries, centrals reversibles i interconnexions- com també per redissenyar un sistema de preus que eviti una situació insostenible: produir electricitat per zero euros. A més, considera que l'apagada no ha de frenar l'electrificació, sinó accelerar-la: “L'aposta per l'energia elèctrica s'ha de mantenir contundentment”.

Realment, es tardarà de tres a sis mesos per entendre el què va passar?
Els experts europeus han dit que necessiten mig any i, si mirem apagades anteriors, és el que ha passat. Ara bé, hi ha algunes respostes que ja comença a ser hora que puguem conèixer. En aquest sentit, hi ha tres incògnites principals. Per què cau una central a Extremadura? Per què es desconnecta la interconnexió amb França? Per què aquesta desconnexió fa caure tota la xarxa ibèrica? Almenys la primera -exactament quina central va ser- l'hauríem de saber en un termini relativament curt.

En aquest sentit, la sensació és que tenim les mateixes incògnites que l'endemà de l'apagada.
És una qüestió extremadament complexa i, segurament, és millor tenir una resposta certa que ràpida, no? En aquest sentit, s'ha comunicat una alteració 19 segons abans i també ha transcendit a la premsa que se'n van produir els dies anteriors. Tanmateix, encara no sabem si aquestes pertorbacions van ser en la tensió o en la freqüència. S'acabarà coneixent perquè està tot registrat.

Hi ha qui considera que l'apagada era extremament improbable, però cada vegada hi ha més informacions de problemes els dies previs.
Cada dia hi ha problemes a la xarxa, també a Catalunya. Normalment, de pocs minuts i en zones molt concretes. Per tant, és habitual que una central o un cable es desconnecti. El que no és gens normal és que la caiguda d'un punt de generació provoqui un zero energètic. Que durant alguns segons o minuts un territori més o menys important es quedi sense llum pot ser més o menys normal. Que tota la península Ibèrica es quedi sense subministrament elèctric és excepcional.

Com deia abans, una de les claus és entendre per què cau la interconnexió amb França. Les interconnexions, en principi, haurien de donar robustesa al sistema.
Encara no tenim la informació. La hipòtesi és que la freqüència o la tensió no estava en el rang tolerable pel sistema francès i, de manera automàtica, es va desconnectar com si fossin els ploms d'una casa. De fet, ho van reconnectar tan de pressa com van poder per donar tensió al sistema ibèric i engegar les centrals. Per què va saltar? No ho sabem. Ara bé, segurament va ser positiu perquè, en cas contrari, potser estaríem parlant d'una apagada europea i ens hauria costat molt més reconnectar-nos.

Les dues línies MAT van permetre que algunes comarques recuperessin la llum ràpidament. Catalunya hauria de reclamar més interconnexions?
Ja s'està construint una nova interconnexió submarina pel golf de Biscaia per passar de 2.800 a 5.000 MW. Ara bé, la península Ibèrica continuarà sent una illa energètica, ja que ara estem al 3% i hauríem d'arribar a un mínim del 10%. Una part de la interconnexió es pot fer per Euskadi, però una altra també segurament ens tocarà fer-la a Catalunya. Tal com no ens qüestionem el corredor mediterrani per exportar productes per via ferroviària, és bo que puguem exportar i importar energia als països veïns.

La Generalitat ha de ser activa en reclamar una nova interconnexió a través de Catalunya?
La interconnexió s'ha de fer amb criteris tècnics allà on tingui sentit i caldria veure si és òptim fer-la a través de Catalunya. En tot cas, aquesta setmana el president va fer una defensa al Parlament de les interconnexions amb la que coincideixo plenament. Hem de ser autosuficients en generació, hem de ser capaços de generar tanta energia com consumim, però això no suposa que no hàgim d'estar connectats. Sobirania energètica sí, autarquia energètica no.

Vostè va publicar un llibre on presentava la península Ibèrica com a "superpotència renovable". És un gegant amb peus de fang?
La península Ibèrica ha passat en cinc anys de tenir uns dels preus de l'electricitat més cars d'Europa als més barats, pas essencial per poder atreure inversions. Aquest procés ha estat gràcies a la generació renovable i ara és quan comença a venir la demanda i les bateries. No s'han de fer passos enrere en l'electrificació sinó adaptar tant la xarxa com el mercat a la nova realitat tecnològica.

Si aquests dies hi havia més oferta potencial que demanda, per què els defensors de la nuclear vinculen aquesta apagada -o possibles problemes al futur- al seu tancament?
Hi havia prou energia per cobrir el consum i, fins i tot, per exportar-ne una part a França. En cap cas faltava energia sinó una qüestió de paràmetres de la xarxa, fos la tensió o la freqüència. Per què es van incomplir? Poden ser raons purament tècniques, un error humà o, fins i tot, per un ciberatac. En cap cas, ara mateix, és per manca de generació.

Amb aquest escenari, quin sentit té qüestionar el calendari de tancament?
Són coses totalment diferents. Cal no oblidar que el calendari de tancament es va pactar amb les empreses propietàries de les centrals i, de manera oficial, ningú ha demanat canviar-lo. De fet, per seguretat jurídica, seria bo mantenir-ho per no alterar la situació de qui ha fet inversions en renovables comptant amb la desconnexió dels reactors. Pel que es diu, l'argument no és de tenir prou generació com de proveir potència ferma. Ara bé, tal com hem vist en aquesta crisi, qui s'ha acabat activant i responent sobretot han estat la hidroelèctrica i els cicles combinats.

Hi ha hagut un relat bastant negatiu contra les renovables. Això tant al conjunt de l'Estat com sobretot a Catalunya, on estem molt lluny dels objectius, pot frenar-les?
Aquesta crisi ens ha de fer repensar com integrem les renovables. No tenim clar, perquè no hi ha proves, si hi ha cap relació amb el mix energètic, ja que semblen qüestions més atribuïbles a la xarxa. Ara bé, ja abans s'havia posat sobre la taula la necessitat d'adaptar-la a la nova realitat. En aquest sentit, hi ha mecanismes per convertir les renovables a tecnologies síncrones i les bateries permeten adaptar millor oferta i demanda. Si amb la sequera vam veure la importància d'augmentar la resiliència hídrica i amb la pandèmia vam tenir clar que calia invertir en salut, ara hem de veure l'aposta pel sector elèctric. Electricitat sí i més renovables també, però més ben integrades al sistema. Cal no oblidar una qüestió fonamental: les renovables són la millor manera de combatre l'emergència climàtica.

Hem tornat a percebre com depenem de l'electricitat. Ara bé, només un 25% del consum d'energia és elèctrica i caldria arribar al 75%. L'apagada pot frenar l'electrificació perquè la societat percebi el gas o el petroli com a més fiables?
En cinc dècades de sistema elèctric tal com el coneixement no hi havia hagut cap apagada com aquesta. Fa tres anys vam tenir una crisi gravíssima amb el gas i tots recordem les històriques crisis vinculades al petroli i al seu control geopolític. L'energia elèctrica és la més neta, més barata, més autònoma i més local. L'aposta per l'energia elèctrica s'ha de mantenir contundentment. Hem d'accelerar l'electrificació perquè l'electrificació ajudarà també a estabilitzar el sistema. Si tenim bateries amb rodes, que són els cotxes elèctrics, també donarem més estabilitat a la xarxa.

Amb la crisi del gas el preu de l'electricitat es va disparar, però últimament es parla d'hores a 0 euros. Això no sembla un sistema gaire sostenible.
Exactament. Aquest abril i aquest maig hem tingut preus negatius, sobretot a les hores centrals. Qui voldrà produir electricitat amb un sistema de preus que t'obliga a pagar per vendre el producte? El sistema marginalista ha deixat de funcionar bé amb les renovables.

Per què?
El mix energètic de l'endemà es decideix després que tots els agents presentin les seves ofertes de compra i de venda a OMIE, l'operador del mercat elèctric. Es creuen les corbes d'oferta i demanda i el preu que en resulta es pagarà a tots els generadors, independentment del seu cost.

El sistema es diu marginalista perquè hi entren tots els que han ofertat més baix i en queden fora els que van proposar un preu marginal superior. Això tenia sentit sense renovables, ja que tenia en compte el cost de les matèries primeres, però ho ha deixat de tenir ara que aprofitem el sol o el vent, que són gratuïts. Per entrar al sistema, ofereixen preus negatius i la majoria d'altres tecnologies en queden fora a les hores centrals del dia -o, com la nuclear, ho fan a pèrdues a canvi de poder produir a la nit-. A partir d'aquí, REE analitza aquest mix energètic i el modifica per tal de tenir més potència ferma i tecnologies que en facilitin la gestió a curt termini. El resultat, per tant, és una combinació del mercat amb una visió de seguretat en el subministrament. Un mix final que, per cert, l'operador està corregint més després de l'apagada.

Un sistema elèctric que tendeixi cap al preu zero acabarà provocant que no hi hagi interès a invertir. Com a resultat, la lògica actual ha de canviar. Tal com hem d'adaptar la xarxa a les renovables, hem d'adaptar el mercat i buscar mecanismes de preu fixos. De fet, ja és el que tenen els grans consumidors amb els PPA [sigles de Power Purchase Agreement]. Si empreses com Facebook, Google o Amazon fixen a llarg termini el preu de l'electricitat, també es podria estendre al conjunt del mercat.

Tots els experts coincideixen amb l'emmagatzematge com un factor clau per a xarxes més robustes. A Catalunya ja s'estan tramitant projectes de bateries. Serà més ràpid que les plantes solars o eòliques?
Les bateries són un element força nou i, a escala europea, encara hi ha força buits legals. Ara bé, una vegada estiguin regulades, crec que tindran tramitacions més ràpides, ja que són projectes significativament menys complexos que un parc eòlic o solar. Ocupen menys espai, es poden situar fins i tot en polígons industrials i generaran menys debat. Les bateries haurien d'anar per la via ràpida.

En aquest mateix àmbit s'inclouen les centrals hidràuliques reversibles. Com està el projecte de la Baells?
Ara mateix avança el tràmit hídric, per part de l'ACA, i després es podrà presentar el projecte com a tal. Sortirà a informació pública i començarà el debat amb totes les parts implicades.

L'Energètica ja ha decidit si esdevindrà un dels socis d'aquesta central?
No s'ha pres la decisió. Els promotors estan posant molta energia perquè el projecte avanci, però la nostra decisió dependrà de les consultes que estem fent amb els alcaldes perquè valorin si veuen bé o no la nostra entrada. Lògicament, no farem projectes contra el territori.

El Govern va prioritzar des del principi la necessitat d'accelerar la transició energètica. Tindrem aviat un decret que ho faciliti?
La consellera ja ha manifestat la voluntat de tirar endavant una normativa d'acceleració. Això és important, però també fer un seguiment exhaustiu de cada projecte, desbloquejar tots els problemes que apareguin i aconseguir que avancin. Ara, per exemple, estem seguint amb moltes esperances el clúster solar d'Alcarràs i que, només en una primera fase de 200 MW, suposarà augmentar substancialment la potència instal·lada a Catalunya. Evidentment, també cal accelerar els projectes petits i aconseguir que, de mica en mica, es connectin a la xarxa.

L'Energètica va anunciar la voluntat de comprar dues plantes solars. Tanmateix, la primera -a Vidreres i que servirà per a la dessalinitzadora de Blanes- encara no està connectada i la segona -a Sant Fruitós del Bages- no s'ha completat l'adquisició.
Efectivament. La planta solar de Vidreres està acabant el procés de connexió i serà una realitat en poques setmanes. A Sant Fruitós és el contrari. Ja produeix des del desembre, però s'està fent un canvi de titular per part de l'empresa promotora i no podrem entrar-hi fins que es completi. En tot cas, abans de l'estiu ja estarà completat.

En tot cas, com a empresa pública, pateixen la mateixa burocràcia de la qual es queixen operadors privats, però també entitats o comunitats energètiques...
És que no pot ser diferent. L'Energètica, com a empresa que opera al mercat, ha d'estar sotmesa a la mateixa tramitació que qualsevol altra. El que hem de fer, per tant, és millorar-ho per tothom. L'Energètica no ha de tenir una via ràpida, sinó que s'ha d'accelerar en tots els casos.

Com pretenen augmentar a curt termini la cartera de renovables per avançar cap a l'objectiu final d'assolir l'autosuficiència de la Generalitat?
Treballem per acabar el 2025 amb 50 MW de potència instal·lada. Això passa per una segona crida per comprar projectes de parcs solars i on hem rebut més ofertes que la primera. Per altra banda, tenim negociacions bilaterals -per exemple a la Baells- per entrar com a socis en projectes. I, finalment, continuem avançant amb cobertes en edificis sanitaris i educatius o a instal·lacions com la potabilitzadora de Cardedeu, que serà de 5 MW.