Sempre recordarem què estàvem fent el dilluns 28 d'abril a les 12:33. La massiva apagada elèctrica -per sort- ens va alterar la vida un dia de temperatura agradable i moltes hores de sol. Dies després, encara no coneixem la causa -o més aviat les causes- que van provocar que el sistema elèctric sortís de la seva freqüència habitual i, posteriorment, desconnectés fins a 15 GW de generació.
Espero, com explica en aquesta entrevista Pedro Fresco, exdirector general de Transició Energètica de la Generalitat Valenciana, que en un termini raoblament de temps es pugui disposar d'un escenari que expliqui amb un grau elevat de certesa el que va passar el dilluns passat al migdia. Tant per poder entendre perquè va succeir un esdeveniment extremadament improbable -quedant-nos curts- com sobretot per evitar que es torni a repetir, malgrat que la lògica seria que no ho tornéssim a veure mai més.
Des d'alguns sectors, al cap de poques hores, s'exigia tenir una explicació clara i definitiva -crec que el que va faltar les primeres hores era més explicacions de com es gestionava l'emergència-. Tanmateix, segurament té més sentit ser prudents, evitar especulacions i canvis de versió, investigar a fons i establir la concatenació de causes que van provocar l'apagada absoluta.
Mentrestant, hi ha hagut molt interès en posar les energies renovables a la diana, malgrat que la situació de dilluns no era extraordinària i en moltes altres ocasions l'aportació al mix elèctric havia estat superior. Els experts consultats consideren que el sistema tenia prou potència síncrona per no ser inestable i, en tot cas, era responsabilitat de Red Eléctrica fer-ne entrar més si realment n'hagués faltat.
Ràpidament, s'han mobilitzat tots els enemics de la transició energètica. Per una banda, els defensors de la nuclear -malgrat que ni va ajudar durant l'apagada ni sobretot en la recuperació- i, ves a saber, si ho acabaran fent com a Estats Units els que intenten fer renéixer els combustibles fòssils -Trump acaba de paralitzar el primer parc eòlic marí ja en construcció-.
I, en aquest context, cal tenir clar que la descarbonització no és negociable, ja que l'escalfament global -l'any passat es va arribar a 1,6 ºC per sobre l'era preindustrial- està accelerat. El que cal, com apunten en aquest reportatge Joan Vila o Pere Guerra, és aconseguir una xarxa que, al mateix temps, sigui més robusta i més flexible. I això no vol dir menys renovables -al contrari- sinó millorar si convé la gestió, però sobretot augmentar la capacitat d'emmagatzematge, sigui amb bateries o centrals hidràuliques reversibles, així com les interconnexions a llarg termini.
Com es produeix l'electricitat que consumim a Catalunya?
L'apagada elèctrica ha posat tots els focus en l'energia. Com es produeix l'electricitat que consumim? Quina dependència tenim de les nuclears? Què aporten les renovables? En aquesta peça he resumit 10 claus del nostre sistema energètic.
- El 68% de l'electricitat que consumim es produeix amb fonts no renovables (i el 50% amb nuclear).
- L'any passat només el 16% de l'electricitat demandada a Catalunya va ser d'origen renovable, la meitat de la qual amb hidroelèctrica.
- La solar fotovoltaica, que en el moment de l'apagada a l'Estat aportava el 60% del mix, no arriba ni a l'1% al nostre país.
- El 2024 va caldre importar un 14% de l'electricitat, la xifra més alta de la sèrie històrica.
Aquesta setmana també és notícia
- Energia | El primer parc eòlic en un polígon industrial de Catalunya s'instal·larà a les Terres de l'Ebre
- Terra | L’agricultura regenerativa pot igualar la producció del conreu convencional amb menys costos
- Biodiversitat | Les plantes de l’Àrtic reaccionen de manera inesperada al canvi climàtic
La volta al món en quatre notícies
- Les previsions d'emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents de combustibles fòssils es disparen en els primers 100 dies de Trump (llegit a The Guardian).
- Balenes o gas a Mèxic? El megaprojecte Saguaro Energia transformaria l'aquari del món en un corredor industrial marítim permanent (llegit a El País).
- L'incendi de Jerusalem -amb 40 ferits i unes 2.000 hectàrees cremades- posa de manifest els problemes fonamentals del govern de Netanyahu (llegit a Haaretz).
- El Pakistan, malgrat la pobresa i la inestabilitat econòmica, està experimentant una de les revolucions solars més ràpides del planeta (llegit a la CNN).
