Quan hi ha una apagada de llum, la primera reacció és pensar que han saltat els ploms. Que, amb el pas dels minuts, tot tornarà a la normalitat i que es podrà continuar treballant, carregant el portàtil, sense patir per la bateria del mòbil. Que l'incident s'instal·laria en una altra esfera s'ha començat a comprovar quan, en grups de WhatsApp, quedava clar que la llum havia marxat a tot arreu. Que es reportaven caigudes a tot l'Estat i que part del sud d'Europa estava afectat per una avaria massiva que obligava a tancar estacions de tren i de metro, i que els comerços havien de tancar. Els més pessimistes elucubraven sobre si el millor que podia passar era perdre el menjar desat al congelador.

Perquè el context fa que una incidència com aquesta sigui vista des del prisma de la incertesa més absoluta. Des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, el rearmament i la seguretat són al frontispici del debat públic. Només la guerra aranzelària va desplaçar, almenys durant uns dies, la discussió sobre les polítiques de defensa. Quan l'especial de Catalunya Ràdio s'ha fet ressò d'una informació -descartada- que provenia presumptament de la CNN basada en la hipòtesi d'una ingerència estrangera. Segons la mateixa informació, que es va revelar com a imprecisa tot i el seu impacte en el fragor del directe, l'apagada era considerada com un atac per part d'Ursula Von der Leyen.

Resultava ser fals, però el problema és que tenia versemblança. També han començat a circular informacions sobre moviments russos detectats a l'Atlàntic Nord en zones on hi ha cables submarins. Es tracta d'escenes que, en una pel·lícula clàssica d'acció, servirien per marcar el to durant els primers deu minuts. En un món marcat per la rapidesa de les informacions, per la saturació que genera l'actualitat i per la voluntat d'intoxicació que cavalca per les xarxes, qualsevol especulació estava revistada d'un tel de presumpta veracitat. No va ajudar que, en les primeres hores de la incidència, les autoritats optessin pel silenci. O, encara pitjor, per fer tuits amb informació de pur sentit comú.

Al llarg de les últimes setmanes hi ha hagut tanta advertència -basada en fets reals- sobre la guerra híbrida que una aturada massiva en el subministrament elèctric genera tot tipus de suspicàcies. Per què un president del govern espanyol s'afanya a comparèixer, hores després de la mort del Papa, per informar de l'augment de la despesa militar i, quan hi ha una apagada sense precedents, no surt a calmar la ciutadania? No és el mateix la informació de servei que el lideratge. Una màxima que també és aplicable a l'executiu que lidera Salvador Illa. Quan hi ha episodis rellevants, com ja es va constatar amb els aranzels, el Govern sempre espera que abans parli la Moncloa.

Gestió discutible a nivell comunicatiu, a l'espera de saber a nivell tècnic què ha passat i si hi ha alguna solució perquè no torni a passar, i feina per fer en els propers dies per analitzar el grau de vulnerabilitat. No només dels subministraments -que també-, sinó de l'impacte en la vida quotidiana de contratemps com aquest. No es tracta només de tenir el debat sobre la dependència de la tecnologia -benvinguda sigui la discussió, sempre i quan no es consideri vàlid tornar al neolític-, sinó de protegir la cadena de seguretat. En plena edat de la incertesa, quan tot trontolla, sempre és millor projectar certeses que incerteses. Amb silencis de més de cinc hores, el remei és pitjor que la malaltia.