L’estiu permet una altra gestió del temps. L’aturada canicular que succeeix al solstici estival és un bon moment per atrevir-se a començar la lectura de llibres voluminosos i de contingut dens. Llibres com Racisms: From the Crusades to the Twentieth Century, recentment traduït al castellà per Arpa (Racismos. La historia del racismo de la Edad Media al siglo XX). Escrit per Francisco Bethencourt, excel·lent historiador portuguès que exerceix de catedràtic al King’s College de Londres, és una obra fonamental per entendre el racisme modern.
Encara no ho he acabat, però em va semblar una lectura molt oportuna per acabar de fer una interpretació més profunda, més radical de la xenofòbia que caracteritza l’actual extrema dreta. Bethencourt defineix el racisme com “un prejudici sobre l’ascendència ètnica associat amb una discriminació sistemàtica i sostinguda en el temps”. El llibre demostra una erudició extraordinària i una capacitat d’anàlisi i interpretació molt acurades. En cert sentit, recorda els treballs de l’enyorat mestre Josep Fontana.
Una de les tesis fonamentals de l’autor és que el racisme no és inherent a l’ésser humà. Al darrere del racisme sempre hi ha una lluita més o menys visible, més o menys organitzada, pel control dels mecanismes del poder o pels recursos econòmics. Aquesta vinculació dels diferents racismes a les lluites pel poder permet evitar interpretacions “biologistes” i obre la possibilitat d’una lectura molt més política i complexa.
D’acord amb la definició l’enfocament proposats Bethencourt proposa una explicació de l’origen del racisme modern que el situa en la península Ibèrica. El context seria el de la continuïtat que va de la “Reconquesta” a la “colonització” d’Amèrica. Es tracta d’un procés històric que acaba de madurar en el projecte imperial, polític, econòmic i cultural de la colonització. Els colonitzadors van poder extreure un volum massiu de recursos dels nous territoris que hauria estat impossible sense una discriminació sistemàtica i sostinguda en els temps de la població autòctona.
No és tema del llibre, però és inevitable vincular aquest origen peninsular del racisme modern amb la conformació històrica del nacionalisme castellà-espanyol. De fet, en molts casos, el racisme ha estat un instrument molt eficaç per la construcció de l’estat nació modern per impulsar els processos d’homogeneïtzació lingüística i cultural.
Com comentava, encara no he acabat la lectura d’aquest apassionat llibre, però ja m’està suggerint la relació del tema dels racismes de la nova extrema dreta amb la por social que genera l’actual aplicació de les innovacions tecnològiques perfectament ajustada als interessos de la plutocràcia global. Potser m’hi referiré en una pròxima col·laboració.