En un dels articles publicats a la revista Monitor l’any 1932, J.V. Foix fa citació d’un fragment de Masaryk que diu: “En convocar-se les eleccions per a la constitució del primer Parlament nacional, tots els partits van convenir en la presentació d’una candidatura única, símbol de la unitat nacional i homenatge a la solidaritat establerta durant segles entre els fills del país, sense distinció de partit, de religió o d’estament”. 

I en fer-ne el seu propi comentari, diu Foix que aquest text reflecteix la història de la majoria de nacions europees alliberades en el moment de la seva elevació a Estat independent. Que en el moment de consolidar el règim de llibertat, tots els ciutadans que durant els anys de submissió havien treballat plegats per la causa de la llibertat eren cridats de nou per a constituir el primer Parlament, i es presentaven en candidatura única, perquè aquell moment –i torna a fer citació de Masaryk– ‘és el moment més gloriós de la pàtria’. I és que gairebé totes les pàtries l’han conegut, aquest ‘moment feliç’. 

Nosaltres no l’hem viscut, encara. I si en algun moment ens va semblar que hi érem en trànsit, el que n’ha quedat és que vivim entre la dualitat de la unitat o de cadascú amb el seu estol. No pot ser que, si fem balanç polític d’un altre any que s’escola, dubtem en la tria. En aquest context, Catalunya ha de tenir més clar que mai que el nostre adversari polític és l’Estat, a esquerra i a dreta. I d’un Estat que burla les lleis i penalitza responsables polítics que materialitzen mandats populars no podem fer altra cosa que fugir-ne. 

L’Estat espanyol governat pel Partit Popular se’ns presenta com l’enemic de la llibertat del poble de Catalunya. Governat pel PSOE, també. Per això és que “els patriotes sense cap més qualificatiu tenen, en aquests moments, un deure –deia J.V. Foix aquell remot any 32–: excloure de les candidatures qualsevol nom sospitós de subordinar la causa de la llibertat a qualsevol altra causa. I que quan tingueu les paperetes de vot a les mans, sigueu exigents com la vostra consciència: el patriota només pot votar patriotes, i té el deure d’evitar que no hi hagi ningú que doni el seu vot a qui en les hores de perill cedeixi a les suggestions de l’adversari”. El temps convida a la reflexió. Que tinguem un BonAny!