Fa anys que es parla de desjudicialització. Malgrat que, ara, els tribunals condicionen més la política espanyola, el cert és que l'amnistia encara no és una realitat completa, perquè no s'ha aplicat a les principals causes de l'1-O. Això explica que tant Carles Puigdemont com Oriol Junqueras continuïn a l'exili i inhabilitats, respectivament, i no puguin fer política amb normalitat. "Vull que tothom pugui exercir la seva activitat política", va dir Salvador Illa en la clausura del seu viatge a la Xina. Aquest setembre pot suposar, en aquest sentit, un punt d'inflexió. Totes les mirades s'han de situar, d'entrada, al Tribunal Constitucional (TC).
Mentre el president de l'alt tribunal, Cándido Conde-Pumpido prepara la seva sortida, els magistrats tenen sobre la taula una de les carpetes més transcendents dels últims anys. Han de decidir si avalen la interpretació que el Tribunal Suprem ha fet sobre l'amnistia. Van anar-se'n de vacances donant llum verda a la constitucionalitat de la llei, que es donava per descomptat, però ara toca resoldre, primer, les qüestions d'inconstitucionalitat dels diferents tribunals i, després, els recursos d'empara dels dirigents exiliats o condemnats per malversació. Però, primer de tot, el TC haurà de resoldre la petició de mesures cautelars de Puigdemont, que en pot facilitar el retorn a la tardor.
La defensa de l'expresident va demanar abans de les vacances l'empara al TC pel bloqueig de la llei del Suprem. L'objectiu de fons, que es resoldrà més endavant, és treure la decisió sobre l'aplicació de l'amnistia de les mans de la sala penal, i que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui s'hagi de posicionar. Per què? Perquè ja va decidir amnistiar un exconseller condemnat per malversació: Miquel Buch. Seguint aquest criteri, Puigdemont també hauria de ser amnistiat. Abans, però, el TC haurà de decidir si suspèn de manera provisional l'ordre de detenció que encara afecta Puigdemont. Això serà al setembre. Si opta per deixar-la sense efecte, l'expresident podria tornar sense risc de ser arrestat.
El focus, doncs, el té el TC, que compta amb una majoria progressista. En cas de no acceptar les mesures cautelars -ja no ho va fer amb Junqueras, però en aquell cas es tractava d'una inhabilitació ferma-, la qüestió s'ajornaria per més entrada la tardor o finals d'any. El TC vol resoldre primer les qüestions d'inconstitucionalitat, però això es preveu que serà ràpid, perquè els magistrats es remetran a la sentència que avala la constitucionalitat de la llei. Després, serà el torn dels recursos d'empara. Seran decisius els arguments que aportin els magistrats, però és clar que l'alt tribunal no decidirà sobre l'aplicació de la llei.
Això depèn dels tribunals, no del TC. És a dir, la pilota tornaria a la teulada del Suprem o bé del tribunal competent, que hauria de decidir si manté la confrontació i busca un altre subterfugi per no aplicar la llei o bé accepta repensar la interpretació que ha fet de l'encaix de la malversació a l'amnistia. Es pot donar un altre escenari, com reconeixia Gonzalo Boye en una entrevista a Nació. Si el TC accepta que la decisió sobre l'amnistia ha de passar al TSJC i aquest tribunal decideix amnistiar Puigdemont, encara es podria interposar recurs que acabaria resolent, de nou, el Tribunal Suprem. "Que ho facin, no ens preocupa, però fins quan continuaran amb això?", es preguntava l'advocat.
Pendents del TJUE
Més enllà del TC, de cara a la tardor s'haurà d'estar pendent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que haurà de dir si l'amnistia encaixa en el dret de la Unió Europea. Després de la vista oral del juliol, l'advocat general de la Unió Europea treballa en la seva proposta, que no és vinculant, però sí que acostuma a marcar la línia del que acaba sentenciant el tribunal de Luxemburg. Serà rellevant què conclouen els magistrats en relació amb l'afectació dels interessos financers de la Unió Europea i si l'amnistia vulnera la directiva europea de lluita contra el terrorisme. La primera decisió, de l'advocat general, hauria d'arribar a la tardor. I la sentència, a finals d'any o principis del vinent. Serà aquest el curs de la desjudicialització del procés? El temps dirà.
