L'auge de l'extrema dreta ha fet reviure el debat de com s'organitza l'esquerra. Mentre a l'Estat les baralles són constants entre els partits a l'esquerra del PSOE, a Catalunya es respira certa sintonia entre ERC, els Comuns i la CUP. Els dos primers són socis del Govern, tot i que la relació amb Salvador Illa no es troba en el millor moment, mentre que els anticapitalistes han accedit a negociar algunes carpetes amb el PSC, com ha ocorregut amb la regulació dels lloguers de temporada. Les eleccions encara es veuen llunyanes, però la maquinària dels partits es va engegant de manera progressiva i no tothom veu el pròxim cicle electoral de la mateixa manera. En aquest sentit, Joan Tardà ha tornat a posar sobre la taula un front d'esquerres catalanes per sacsejar el panorama electoral i mirar de fer front a l'onada reaccionària.
El plantejament és molt clar: si els votants d'ERC, els Comuns i la CUP es troben en molts plantejaments, no té cap sentit que trobin tres llistes diferents que competeixen entre elles. Per aritmètiques electorals, sempre és més fàcil que una sola força aplegui més escons que tres per separat, però anar junts tampoc garanteix mantenir o millorar els resultats. En contextos molt diferents, Junts pel Sí va obtenir 62 diputats quan venia de sumar-ne 71 entre CiU i ERC per separat. En tot cas, passar el front a la pràctica no és tan fàcil: la proposta no convenç les cúpules dels tres principals partits implicats. El front unitari d'esquerres, admeten diverses fonts consultades per Nació, pot veure's amb bons ulls per una part de les respectives militàncies però, per ara, està prou lluny de comptar amb un suport majoritari de les bases.
Què i qui hi ha en la via Tardà?
Tardà ha formalitzat la proposta tant per la constitució d'un corrent intern a ERC com per fer-se cara visible als mitjans. És una veu autoritzada i escoltada dins l'esquerra catalana i vol incentivar el debat dins les files republicanes fent tàndem amb Gabriel Rufián, que fa una proposta similar però a escala estatal. Més enllà d'obtenir un millor resultat electoral, però, quin és l'objectiu d'aquesta candidatura unitària? Per Tardà, hi hauria d'haver consens en una agenda social compartida i en la resolució del conflicte, que passaria per un referèndum d'autodeterminació. Rufián, figura ascendent a Madrid i ben valorat a Catalunya, parlava d'un espai que unís les esquerres de l'Estat per mirar d'evitar un govern de PP i Vox. Ara bé, les discrepàncies contínues entre Sumar, Podem, Esquerra Unida i altres actors plurinacionals fan encara més difícil una entesa que ERC també ha descartat.
Des dels Comuns, també hi ha unes quantes veus que alimenten aquesta via Tardà. Ada Colau deia fa uns mesos que seria "imperdonable" no articular un front d'esquerres de cara al pròxim cicle electoral, on l'exalcaldessa encara no ha decidit si s'involucrarà ni com ho podria fer. Xavier Domènech, ara fora de la política activa però que és una veu també influent en l'esquerra catalana, apuntava fa uns dies en un article a Crític que el món social i cultural havia de portar la iniciativa d'un front popular. Gerardo Pisarello, que ja ha fet el pas per ser candidat a l'alcaldia de Barcelona, també ha defensat en diverses ocasions la necessitat d'aquest front d'esquerres. A la CUP també existeix cert debat sobre l'apropament amb ERC i els Comuns, tot i que el sentir majoritari s'inclina per mantenir la lògica actual.
ERC s'allunya del front unitari
La realitat és que el front sembla ara mateix improbable. Sobretot perquè ERC, el principal actor si ens fixem en els diputats al Parlament, no ho veu amb massa bons ulls. Els equilibris han estat evidents des que Tardà va posar la proposta sobre la taula. Al congrés intern del passat abril, Àgora Republicana, corrent intern comandat per Tardà, ja va pactar amb la nova direcció una menció a la ponència política en què s'establia el compromís de "buscar un equilibri perquè les diferents maneres d'entendre l'independentisme puguin conviure" a les files republicanes. Un acord de mínims després que el nou equip de Junqueras refusés obrir el partit a persones no independentistes, com proposava Tardà, però que ha aconseguit establir sintonia amb aquest corrent.
Això calmava les aigües, però no enterrava el debat. La proposta de Rufián ja va tenir el "no" de Junqueras: per a la nova direcció, una coalició electoral només té sentit en unes eleccions de circumscripció única, com les europees on els republicans ja tenen una aliança estable amb Bildu i el BNG sota la marca Ara Repúbliques. Ara, la resposta d'ERC a Tardà és la mateixa: "No té recorregut, en política les sumes a vegades no sumen", diuen des de la direcció. En tot cas, l'equip de Junqueras s'ha reunit amb Tardà per debatre sobre la seva proposta i l'ha instat a portar-la als espais interns. Les fonts consultades de la direcció entenen que el front "té relat, sentit i pot agradar a molts", però insisteixen que no és la seva aposta.
Debat encara molt verd als Comuns i la CUP
Als Comuns sembla que el debat encara està fred i que tampoc existeix un consens. El front es va posar sobre la taula al congrés de Barcelona en Comú aquest estiu de cara als comicis de 2027, tot i que no es va fer menció explícita a una coalició de partits. Una font consultada per aquest diari assegura que hi ha un "debat obert" que compta amb veus favorables i discrepants dins dels Comuns, però que està present tant a l'executiva nacional com a altres d'àmbit municipal. Una altra font apunta que la proposta del front d'esquerres no s'ha debatut formalment i considera que forma part d'una disputa interna de Rufián amb Junqueras, més que no pas una opció viable que pugui tenir recorregut. La coordinadora dels Comuns, Candela López, ha celebrat la proposta de Tardà però l'ha refredat pel "no" de Junqueras: "És un espai on ens trobem amb Rufián i Tardà, però hem de parlar de propostes realistes", ha dit en declaracions a Europa Press.
Des de la CUP també es desconfia de la via Tardà. Els partidaris del front comú admeten que són minoria dins la formació i que, malgrat haver-hi debat, ni ha arribat als canals orgànics ni la direcció n'és partidària. Xavier Pellicer deia en una entrevista a Nació que no participarien en fronts per "ajuntar els quatre polítics que volen seguir fent de polítics" i es mostrava "cada cop més decebut" amb ERC. Ara bé, no tothom pensa igual. Fa uns dies, Poble Lliure plantejava aplegar les forces independentistes d’esquerres. No es mencionava cap partit, però sembla que l'apropament pot ser més viable amb ERC i més complicat amb els Comuns. Adam Majó, veu històrica de l'esquerra independentista i de la CUP, tot i que ara no hi milita, plantejava en un article a Regió7 articular el front unitari a les municipals. A Lleida, membres de les tres formacions exploren una aliança per desbancar el PSC, tot i que encara no hi ha res plasmat.
