Xavi Pellicer (Sabadell, 1983) havia tornat a la militància de base després de ser un dels nou diputats de la CUP a l'última legislatura de la majoria independentista més folgada. Ara, en un context molt diferent, torna al Parlament i ho fa agafant el relleu de Laia Estrada, que va plegar per discrepàncies internes sobre el rumb de la formació. Una baixa sensible a les files dels anticapitalistes i que no deixa de ser un dels símptomes del moment delicat que viu l'independentisme.

Amb la motivació de reconstruir una estratègia comuna de l'esquerra independentista és com arriba Pellicer al Parlament. En una entrevista amb Nació, el nou i retornat diputat de la CUP creu que la formació no ha de resoldre les desavinences com a tal, sinó teixir aquest marc unitari. Per altra banda, però, descarta entrar en fronts comuns com el que proposa Gabriel Rufián, i demana centrar els esforços a frenar l'extrema dreta: "Aliança és un artefacte de l'Estat com va ser-ho Ciutadans". Ara bé, el context és diferent de l'últim cop que Pellicer va trepitjar un escó a la cambra catalana i el PSC ja no és tabú: "Pactaríem amb el diable per determinades qüestions".

Substitueix Laia Estrada al Parlament després que plegués per discrepàncies internes. Té l'objectiu de resoldre aquestes desavinences?
Crec que no es tracta de resoldre desavinences internes o diferents posicions dins del partit, sinó que s'ha de generar un marc i una estratègia comuna, i en això treballem quan estem a primera línia o quan no hi estem.

Un dels debats interns de la CUP és quin paper ha de tenir al Parlament. S'han d'obrir a pactar amb el Govern del PSC?
Tots tenim claríssim que pactaríem amb el diable per determinades qüestions. Pactaríem amb el diable per garantir que cada una de les persones que viu al nostre país tingui un habitatge digne, per fer que serveis essencials com l'aigua o com la llum siguin públics o per aconseguir la llibertat del nostre poble. Farem el necessari per avançar en aquestes propostes.

Un dels temes del nou curs polític és el finançament. Quin paper creu que ha de tenir la CUP en aquest debat?
No venim a buscar engrunes ni a demanar permís per tenir sobirania econòmica. Qualsevol proposta de finançament que vingui d'un estat centralitzat com és l'espanyol, amb unes desigualtats evidents i amb una posició clara d'afavorir els rics, no pot respondre a la necessitat dels treballadors. La nostra proposta és clara: s'ha de passar per una sobirania econòmica i no es pot anar demanant petites reformes que acaben en el cafè per a tots. Ja hem vist quins són els límits de l'estat i els del PSOE. Quan hem avançat i hem aconseguit millores pel país ha estat quan el Parlament ha tingut tota la sobirania i s'ha legislat sense complexos.

La CUP no té representació a Madrid, però creu que ERC i Junts haurien de deixar caure Pedro Sánchez?
Estem en un moment delicat, però això no vol dir que hàgim de triar entre el més dolent i el no tan dolent i, per tant, jugar al joc del PSOE i el PSC. Els socialistes, amb les seves polítiques d'aparador i de no avançar en res, només alimenten l'extrema dreta amb una voluntat de rèdits electorals.

Vostè que és membre de l'equip jurídic de l'esquerra independentista, què en pensa sobre que Benet Salellas exerceixi la defensa de Santos Cerdán?
S'ha de mostrar tot el respecte i tota l'estima cap a una figura com Benet Salellas, clau en molts moments del projecte de la CUP i peça decidida en èpoques importantíssimes pel país com l'1-O. S'ha deixat la pell per aquest projecte, per la unitat popular i per l'esquerra independentista, i també en l'àmbit antirepressiu. En aquest moment en Benet no forma part, malauradament, del projecte i decideix prendre una decisió professional que no dista de com entén l'advocacia i el dret a defensa. Òbviament, ens trobem amb una figura del PSOE que està als antípodes de la CUP, però no crec que se li pugui exigir res quan ja no forma part de l'espai polític.

"El PSC, ERC i els Comuns s'han estavellat contra uns fatxes amb toga i han fracassat en la defensa de la llengua"

El TSJC va tombar a les portes de la Diada el decret del Govern pel català a l'escola. Amb la proposta de la CUP hauria passat una cosa diferent?
És una palanca que li donem al Parlament i que, de fet, no és nostra, sinó que la generem amb la comunitat educativa, els sindicats i els col·lectius en defensa de la llengua. La llei del PSC, ERC i els Comuns s'ha estavellat contra uns fatxes amb toga. Han fracassat en la defensa de la llengua. Amb la proposta volíem vincular el Parlament amb el teixit social i que portés a la mobilització popular, que pensem que és la fórmula per fer front a un estat centralista i que es vol carregar la llengua. La llei no és l'element diferencial que ens permetrà avançar, però mostra com pensem que s'ha de plantar cara als tribunals.

Les dades diuen que la immersió no s'està complint. Què es pot fer per garantir que dins les aules es parli català?
Tot va vinculat amb la qualitat de l'educació. S'ha d'invertir en l'educació pública i s'ha d'acabar amb els concerts a les escoles. El que no pot ser és que es tanquin línies públiques i que no es faci cas a les reclamacions de la comunitat educativa que encara ressenten de les retallades de Convergència. Per tant, el primer que s'ha de fer és posar els recursos necessaris en l'educació pública perquè es pugui aprendre el català. Un cop tens els recursos que toca és quan pots garantir l'aprenentatge de la llengua.

A nivell de formació, han creat la figura del secretari general i han dotat de certa jerarquia l'organització. Aquests canvis són visibles?
Jo, ara com a militant de base, veig canvis. De cap enfora encara no s'han traslladat, però he vist una CUP molt més sòlida internament, molt més estructurada i molt més organitzada. Però és un treball lent i que ha de generar un artefacte institucional per crear les següents condicions per tornar a avançar la independència. No és un projecte senzill, però internament he vist molts canvis en positiu, i que això s'anirà traslladant cap enfora.

Enmig d'aquest procés intern han patit també els efectes de la desmobilització independentista?
Hem patit els efectes de desmobilització social i independentista. La societat està en xoc i això condiciona una generació de gent jove i no tan jove. Hi ha una ressaca duríssima de l'1-O i un contraatac de l'extrema dreta. Això genera malestar, frustracions i una desmobilització generalitzada que afecta tothom. Però l'esquerra independentista es troba en un bon moment, potser no en termes de visualització externa, però sí en termes de dades que no es veuen tant. Per exemple, mai hi havia hagut tants casals populars o mai hi havia hagut tants col·lectius treballant en l'àmbit local. Això no té translació quantitativa però sí que qualitativament és útil.

Parla de la generació jove, en què la prioritat per la independència ha caigut del 47% al 27%. Vostès apleguen una part del jovent independentista. Se l'ha de reconnectar amb el projecte sobiranista?
Hi ha un procés de decepció amb l'independentisme institucional, però a la CUP érem un actor extern i ara hem format part d'aquesta decepció. Ens hem de reubicar per com tornem a reconnectar amb la gent jove, però també va ser molt il·lusionant veure la manifestació de l'esquerra independentista d'aquesta Diada que va mobilitzar milers de joves independentistes. També aquestes dades deien que la majoria de joves que es declaren independentistes són molt més d'esquerres que de dretes. És un factor per trencar amb la dretanització de la societat i aquí tenim una recepta molt clara. No tinc cap dubte que aconseguirem reconnectar.

"Aliança és un artefacte de l'Estat per acabar amb l'independentisme com va ser-ho Ciutadans per intentar acabar amb el català"

La CUP creu que és viable una Catalunya dels deu milions?
És posar el focus al dit i no a la lluna. El que s'ha de fer és redistribuir la riquesa i enfortir els serveis públics. El que s'ha de fer és apujar els impostos als rics i garantir un habitatge digne. Més enllà de l'eslògan, el que ens hem de plantejar és quin model de país volem i hem de tenir molt clar que qui parli de tancar fronteres està parlant de recollir el mar amb galledes o de posar finestres al mar. Per tant, hem de generar un model de societat on podem viure tots millor i deixar d'assenyalar els més pobres i entrar en demagògia barata de l'extrema dreta.

Qui se sent còmode en aquest debat és Aliança Catalana. Les enquestes apunten que Sílvia Orriols anirà a l'alça.
És cada cop més evident que Aliança Catalana és un artefacte de l'Estat per acabar amb l'independentisme igual que en el seu moment va ser-ho Ciutadans per intentar acabar amb la llengua catalana. Partint d'aquí, es tracta de generar alternatives il·lusionants. La resposta per millorar les condicions de vida de la societat mai vindrà per la dreta, l'extrema dreta i els amics de Meloni, Trump, Netanyahu i tota aquesta xusma. Hem de demostrar que hi ha alternativa a l'esquerra. I al PSC i al PSOE ja els va bé que hi hagi una extrema dreta creixent per poder-se plantejar com l'única alternativa. Però per poder desbancar això i una dretanització de Junts i fins i tot d'alguns elements d'ERC, cal una CUP forta.

"Qualsevol proposta de finançament que vingui de l'estat espanyol acabarà en el cafè per a tots"

L'esquerra ha de parlar d'immigració?
Mai hem sortit ni del debat de la immigració ni del de la seguretat. El que passa és que plantegem propostes que no interessen perquè impliquen treure privilegis i que els més rics siguin menys rics perquè la resta siguem menys pobres. Si tothom tingués un habitatge, una màfia de l'ocupació no faria calés obrint portes. L'única mesura per acabar amb l'ocupació és garantir un habitatge. Qualsevol que tingui una família estaria disposat a tirar a terra qualsevol porta perquè no dormi al carrer. Aquests debats els hem abordat, però sense la demagògia de l'extrema dreta. No tenim gens de por d'entrar en tots els debats.

Gabriel Rufián proposa un front d'esquerres perifèriques per frenar l'extrema dreta. La CUP hi està disposada?
La CUP sempre ha estat en els fronts d'esquerres reals. No en els electorals, ni en les marques de marques per intentar ajuntar els quatre polítics que volen seguir fent de polítics. Qualsevol marca electoral ha de ser una resposta a un treball de moviment popular lligat a polítiques concretes i amb un programa concret. El contrari és anar-se inventant artefactes i marques electorals que no responen a cap realitat social i que simplement suposen sumar vots per treure millors resultats en funció de la llei electoral.

Joan Tardà proposava un escenari només amb les esquerres catalanes. És viable anar plegats amb ERC i Comuns?
És que ERC ens decep cada cop més. El seu Govern va decidir emular-se a un govern qualsevol per agradar a tothom. No va fer polítiques d'esquerres ni transformadores. Vam passar-nos la legislatura passada dient que havíem d'obrir un nou cicle i avançar en propostes independentistes. Però no van tenir cap voluntat d'avançar. Cap ni una. Per tant, poc tenim a fer en aquest front.

Acabem amb l'escenari internacional. Demanen més contundència contra Israel. Què pot fer Catalunya?
No va de prohibir que Israel participi en competicions esportives o a Eurovisió, perquè això són qüestions simbòliques, encara que s'hagin de fer. Cal l'embargament econòmic a Israel i el trencament de qualsevol via de negociació, cal sumar-se a les denúncies que s'estan fent internacionalment, cal protegir la Flotilla. Tots els estats que poden intervenir i no ho estan fent són responsables també del genocidi que s'està que s'està produint més enllà d'accions simbòliques i amb un risc de ser electorals que, malauradament, és el que està fent el govern de l'estat.