Durant els mesos posteriors a l'1-O, quan la repressió era més ferotge, Carles Puigdemont tornava d'una conferència a Finlàndia quan va ser arrestat per la policia alemanya i empresonat durant uns dies per ordre de Pablo Llarena. Alguns mitjans van celebrar-ho, sense saber que al cap de poc la justícia alemanya dictaria una resolució que, tot i no ser una victòria total per a Puigdemont, sí que posaria en evidència els límits de la persecució contra l'independentisme. Ha passat temps, ha canviat tot molt, però els membres més destacats del Govern que va organitzar el referèndum continuen a l'exili o inhabilitats malgrat l'amnistia. Canviarà això l'any 2026? Els mesos de març i abril seran clau.
Manuel Marchena podria quedar-se, finalment, sense asos a la màniga. L'expresident de la sala penal, artífex del sabotatge a la llei d'amnistia amb una interpretació rocambolesca del delicte de malversació, té a l'horitzó dues resolucions que poden deixar-lo sense marge de maniobra. De fet, l'aplicació de l'amnistia és un dels pocs arguments per mantenir viva la legislatura espanyola. Dirigents polítics destacats ho defensen en privat i afirmen que la pressió sobre Pedro Sánchez, que s'explica en bona part per l'estratègia de desjudicialitzar el procés, es rebaixarà quan la llei s'apliqui del tot, perquè ja no hi haurà marxa enrere.
Perquè això passi, però, caldrà esperar almenys a dues sentències. La primera, la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que ha de determinar si l'amnistia de la malversació posa en risc els interessos financers de la Unió Europea. Tant Llarena com Marchena sostenien que "potencialment sí", però l'advocat general de la UE va concloure que no. El tribunal de Luxemburg tindrà l'última paraula els pròxims mesos en una decisió que no respon a preguntes del Suprem, sinó del Tribunal de Comptes, però que tindrà impacte en el marge de maniobra que pugui tenir el Suprem.
En funció de la resposta de Luxemburg, la porta de Llarena o Marchena per tornar a impugnar la llei a la justícia europea quedarà tancada (per què cal tornar a resoldre sobre una cosa que ja ha quedat clara?) i, si els jutges europeus segueixen el criteri de l'advocat general, l'argument segons el qual l'amnistia posa en risc els recursos de la UE quedarà desestimat. Quedarà, però, una altra qüestió per resoldre, i aquí és un entra el Tribunal Constitucional (TC), controlat ara per una majoria progressista que es dona per descomptat que avalarà els recursos d'empara que han presentat els dirigents perseguits per malversació.
El TC esperarà a la decisió del TJUE abans de dictar la seva sentència. Llarena i Marchena es van treure de la màniga una interpretació contrària a l'esperit de la llei i a la voluntat del legislador per deixar-ne fora la malversació. Van argumentar que els dirigents del procés s'havien enriquit amb l'organització de l'1-O, perquè hi havien destinat diners públics, no pas diners propis, i per tant, els diners que havien deixat de perdre s'entenien com a "enriquiment personal de caràcter patrimonial". D'aquesta manera, no qüestionava la constitucionalitat de la llei, sinó que directament deixava fora de l'abast de l'aplicació Puigdemont, Junqueras, Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.
Aquest criteri ha estat, lògicament, impugnat al TC, que fins ara manté la prudència i no vol córrer. No ha acceptat les mesures cautelars dels dirigents independentistes (ja sigui deixar sense validesa l'ordre de detenció de Llarena o bé aixecar provisionalment la inhabilitació de Junqueras) a l'espera de dictar sentència. En aquesta resolució, que és d'esperar que deixi un tribunal fracturat entre progressistes i conservadors, es determinarà si la decisió del Suprem de deixar la malversació fora de l'amnistia vulnera drets o no. Serà en aquesta resolució que el TC haurà de limitar al màxim el marge de maniobra de la sala penal.
Els jutges no ho posaran fàcil
Tindran Llarena i Marchena algun altre as a la màniga? Si les dues sentències que venen son favorables als interessos independentistes, tot fa pensar que no. Ara bé, no es pot oblidar que la decisió d'aplicar la llei continuarà sent del Suprem, no pas del Constitucional. Ho va deixar clar el mateix Llarena en una declaració de guerra inèdita. "Al TC no li toca decidir a qui s'aplica o no una llei; no li correspon substituir la interpretació dels tribunals ordinaris per una altra que li sembli millor", va dir en una conferència.
Una possibilitat que s'ha contemplat aquests mesos és que el Suprem activi la carta europea un cop el TC es pronunciï, però aquest camí podria quedar barrat si el TJUE avala l'encaix de la llei en el dret europeu. En tot cas, en aquesta primera meitat del 2026 es començarà a definir quin marge tenen els jutges espanyols per continuar boicotejant l'amnistia. Les sentències que vindran diran si Marchena ha arribat, ell sí, al final de l'escapada.
