Als jutges se'ls demana discreció i prudència. Per això episodis com el de Joaquín Aguirre fent declaracions a la televisió alemanya amb detalls sobre la investigació de la trama russa del procés -arxivada- o les conferències de Manuel García Castellón en què defensava l'acusació terrorisme de Tsunami Democràtic -causa també tancada- poden sorprendre, i motiven peticions de recusació per manca d'imparcialitat. Qui s'ha aficionat a aquestes pràctiques és un dels jutges més rellevants dels últims anys, Pablo Llarena, que en una xerrada a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Granada ha analitzat a fons la llei d'amnistia, ha reivindicat el fet d'haver-la boicotejat en el cas de Carles Puigdemont i ha deixat entreveure que el Tribunal Suprem no en facilitarà l'aplicació un cop el Tribunal Constitucional es pronunciï. Més aviat al contrari.

La conferència de Llarena, d'una hora i mitja i carregada de contingut, va ser el 10 d'abril, el mateix dia que la sala d'apel·lacions confirmava la seva decisió de no amnistiar els exiliats. Sota el títol Estat de dret: anàlisi constitucional i jurídic de la llei d'amnistia, és una declaració de guerra inèdita fins ara, no només a l'amnistia, sinó també al Congrés i al TC. Pel to del magistrat instructor de la causa de l'1-O, amb certes expressions sornegueres que l'allunyen de l'aparença d'imparcialitat, si no també pel fons. De les explicacions del magistrat, que des de 2017 té entre mans la investigació del procés en els casos de Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, se'n desprenen diverses revelacions que ajuden a entendre què pot passar en els pròxims mesos, o si més no quina serà la posició del Suprem. Tot plegat, ara que la llei està sobre la taula del TC, que començarà a pronunciar-se de cara a l'estiu.

Un conflicte latent amb el TC que aflora

El conflicte entre el Constitucional i el Suprem era latent des de feia mesos, però les paraules de Llarena fan que aflori i anticipen tensions institucionals en els pròxims mesos. La primera decisió que es coneixerà és l'encaix constitucional de l'amnistia, però Llarena ja ha deixat clara quin criteri té el Suprem: la llei és vàlida a l'Estat per invasió de competències del Poder Judicial, vulneració del principi d'igualtat i de la seguretat jurídica, perquè la llei s'ha fet per "motivacions polítiques i partidistes", i perquè no deixa de ser una "autoamnistia", perquè els independentistes "es vanten" d'haver redactat ells mateixos la llei que ha de perdonar els delictes que van cometre. De fet, com apunta el magistrat del Suprem a la conferència, l'alt tribunal va presentar una qüestió d'inconstitucionalitat no pas perquè tingués dubtes sobre l'encaix legal, sinó perquè té clar que l'amnistia queda fora de la Constitució.

Llarena i el Suprem es fan seus alguns dels arguments que van plantejar els fiscals de l'1-O en un informe que no se'ls havia demanat. En aquest punt, el to del jutge pren un deix irònic, quan recorda que aquell document "va ser l'última cosa que van fer" abans que els apartessin. Un dard al fiscal general de l'Estat i, per extensió, al govern espanyol. L'oposició dels fiscals del Suprem a l'aplicació de l'amnistia va provocar una crisi interna a la Fiscalia i que fossin rellevats per altres professionals afins a la línia marcada des de la cúpula, un moviment previst en els estatuts del ministeri fiscal. En tot cas, el Constitucional té dues decisions per prendre: la primera, sobre la constitucionalitat de la llei. I la segona, sobre si no aplicació de l'amnistia en el cas de la malversació suposa o no una vulneració de drets. En aquesta segona carpeta, que previsiblement arribarà de cara a la tardor, Llarena també llança una advertència al TC.

Els recursos d'empara "no tenen recorregut"

El jutge del Suprem sosté que el TC no pot avalar els recursos d'empara dels independentistes i, de nou, anticipa un possible xoc de criteris amb el tribunal de garanties. El seu president, Cándido Conde-Pumpido, es mostrava prudent en una xerrada el passat 7 d'abril, tres dies abans de la conferència de Llarena. "Hem fet molta feina per arribar fins aquí i tenim la idea de poder resoldre els recursos en un termini d'un any des de l'entrada en vigor de la llei, és a dir, abans de l'estiu; hem de respondre amb una bona sentència, estimar el que sigui procedent i desestimar el que no ho sigui", va dir. Llarena deixa de banda la prudència i diu que l'empara no té recorregut. El motiu és que no hi ha inseguretat jurídica ni tampoc manca de "previsibilitat objectiva" en la decisió del Suprem de no aplicar l'amnistia al delicte de malversació. De fet, diu, la interpretació del tribunal s'ajusta al contingut de la llei, a "200 anys de jurisprudència" del Suprem i a les directives europees i sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. De nou, un altre missatge, en aquest cas amb la mirada a Luxemburg. 

El Suprem no ho posarà fàcil

Es dona per descomptat que el TC, amb majoria progressista, avalarà la constitucionalitat de la llei i també els recursos dels independentistes, i això no serà ben rebut per part del Suprem. "Al TC no li toca decidir a qui s'aplica o no una llei", avisa Llarena. I va més enllà: "No li correspon substituir la interpretació dels tribunals ordinaris per una altra que li sembli millor". Dit d'una altra manera, Llarena està anticipant que el Suprem no ho posarà fàcil. La decisió final la continuarà tenint la sala penal, perquè un cop el Constitucional digui la seva, qui decidirà com s'aplica la llei són els jutges ordinaris i, en última instància, el Suprem. No es pot descartar, tampoc, que es recorri aleshores a la justícia europea. Durant la conferència, fa referències constants a la jurisprudència de Luxemburg i manté que l'1-O va posar en risc els interessos financers de la UE, cosa que justificaria deixar-lo fora de l'amnistia. Què passarà si, després de les decisions del TC, el Suprem activa la carta europea? "Quan arriben a aquest riu, el creuarem", va dir Conde-Pumpido.

Incertesa sobre el retorn de Puigdemont

Els negociadors de l'amnistia donaven per fet que el Suprem posaria través a l'aplicació de la llei. Pocs aventuraven que el bloqueig arribaria fins al punt de negar-se a aplicar la norma i s'apuntava més aviat que buscarien subterfugis per retardar-ne l'efectivitat. En el cas de Puigdemont i Junqueras, no és que la llei vagi lenta a l'hora d'aplicar-se, sinó que directament no s'ha aplicat perquè, argumenta el Suprem, la malversació que els afecta no es pot amnistiar. És per això que en el cas de l'expresident no s'aplica tampoc la suspensió de les ordres de detenció. Les paraules de Llarena envien un missatge també en aquest sentit: faci el que faci el TC, el Suprem no té cap mena d'intenció de facilitar les coses, i això incrementa la incertesa sobre el retorn de Puigdemont. Els riscos seran alts quan el TC dicti la primera resolució de cara a l'estiu, i, segons es desprèn de les declaracions del jutge instructor, també ho seran quan hi hagi una decisió sobre els recursos d'empara. El Suprem encara no ha dit l'última paraula.