Deia Oriol Pujol aquest dijous als micròfons de Catalunya Ràdio que la instrucció d'onze anys sobre la família, a punt de culminar en el judici a l'Audiència Nacional que arrenca el 24 de novembre, no els havia separat. Que, fins i tot, s'havien arribat a conèixer més davant les adversitats viscudes. Els fills de Jordi Pujol no són un grup homogeni -tenen trajectòries i caràcters diferents, com passa en totes les famílies nombroses-, i l'aproximació a com afrontar la causa judicial -generada per la confessió del 2014- ha generat, en algun moment, visions contraposades. Es veuran durant el judici? Han influït en les decisions que s'han adoptat sobre la defensa del pare, afectat per problemes de salut?
Per respondre aquestes preguntes és clau comprendre què va passar en les setmanes anteriors a la carta de Pujol, en la qual confessava haver tingut diners a l'estranger provinents de la deixa de l'avi Florenci. Mentre anaven sortint informacions sobre les finances de la família a la premsa -en especial al diari El Mundo-, l'expresident es va començar a plantejar la confessió. Artur Mas començava a tenir cada vegada menys paciència amb les novetats, i disposava de menys convenciment sobre les explicacions ofertes a porta tancada per Oriol Pujol, que en aquell moment estava enretirat de la secretaria general de Convergència arran de la imputació pel cas de les ITV.
Va acabar deixant el càrrec definitivament onze dies abans de la confessió, senyal -en aquell moment soterrat- del que s'estava coent a nivell familiar. Bàsicament perquè, en paral·lel, la família al complet ja havia estat demanant assessorament legal per fer pública la deixa. Una qüestió que, com han relatat diverses informacions periodístiques i remarquen diverses fonts consultades per Nació, va derivar en un enfrontament estratègic entre els membres de la família. D'una banda, els qui pensaven -com Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit i el més esquitxat per presumptes males pràctiques- que la carta del pare permetria controlar el timing i l'impacte, també judicial, de la informació.
No tots els germans ho veien igual, en la mesura que la confessió, en el fons, també posava en entredit el llegat del pare, fins aquell moment immaculat i inqüestionat. Aquestes visions estratègiques també entronquen amb el que està passant a les portes del judici. Hi ha hagut dues visions, també a nivell legal, sobre què fer amb l'expresident de la Generalitat: si posar tots els elements sobre la taula, pel que fa a la salut, per estalviar-se el procés a l'Audiència Nacional i que quedi exonerat -raons no en falten, a nivell mèdic, segons els informes remesos per la defensa-, o bé deixar clar que Pujol no té gens de ganes d'estalviar-se el judici. Oriol Pujol va defensar dijous que aquesta era l'opció.
Un pols familiar
El cinquè fill de l'expresident, l'únic que s'ha dedicat a la política, s'ha erigit en els últims anys com l'encarregat de preservar el llegat del pare. L'ha acompanyat en múltiples esdeveniments i homenatges. No ha participat mai més de cap partit que no sigui Convergència, però ha seguit amb interès l'evolució de Junts. Tot i reivindicar que el procés judicial no ha separat els germans, una ullada al passat permet determinar, almenys, un pols amb el Júnior que es va acabar resolent al seu favor. El pare no va voler que Jordi Pujol Ferrusola es dediqués a la política -tot i que s'hi va acostar, des de l'ombra, als noranta-, i va optar perquè l'Oriol recollís el testimoni dins del Govern i de CDC.
L'exsecretari general de CDC està assessorat legalment per Francesc Sànchez, que va ser coordinador de règim intern del partit quan ell va ser nomenat número dos, mentre que el Júnior, seguint el consell del seu advocat de confiança, Albert Carrillo, va acabar picant a la porta de Cristóbal Martell. Està estesa la percepció -també entre les defenses dels empresaris encausats- que qui té més possibilitats de sortir condemnat de l'Audiència Nacional és el fill gran, que va ser l'encarregat de gestionar patrimonialment la deixa. Els membres de la família, pel que han dit públicament, en van conèixer l'existència a principis dels noranta, quan l'expresident portava 12 anys a Palau i n'hi quedaven 11.
"Ha estat una vergonya tenir diners a Andorra", va assenyalar Oriol Pujol dijous a Catalunya Ràdio. El seu germà Josep, el tercer fill, sempre dedicat al món privat, ha estat un dels més actius a defensar la família, com ho demostren les seves crítiques a la pel·lícula Parenostre, guionitzada per Toni Soler. Discrepàncies -que hi han estat- al marge, preservar el bon nom dels Pujol, especialment del pare, és el principal objectiu de cara al judici a l'Audiència Nacional. L'entomen amb optimisme, perquè diuen que la càrrega de la prova és feble, i donen per fet que el llegat del pare sobreviurà. Encara més després que, en els onze anys d'instrucció, l'Operació Catalunya es conegui en tota l'esplendor.
